Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Sembla ièr, mas son passats cinc ans

| Andy Eick
Sembla ièr, mas son ja passats cinc ans dempuèi lo 31 de març de 2012. Aquel jorn, dins l’encastre de la manifestacion Anem Òc per la lenga occitana que se debanava a Tolosa, es nascutJornalet. En cinc ans de vida, cresèm qu’avèm contribuit, amb tota la modèstia mas tanben amb tota l’energia, a enfortir l’espaci occitan de comunicacion. Demòra encara fòrça trabalh de far e es necite qu’espeliscan mai de mèdias per aver un país comunicatiu normal. Mas avèm avançat. Una nacion se pòt pas bastir sens sa faiçon pròpria de veire e d’interpretar lo Mond. Quand un pòble agacha lo Mond amb los uèlhs d’un autre pòble, dins una autra lenga, es condemnat a desaparéisser. Sèm doncas fòrça satisfaches, fièrs de jónher l’engatjament etic del Conselh de l’Informacion de Catalonha, de far partida de la FIMÒC, de collaborar amb los autres mèdias occitanofòns e d’ajudar e encoratjar los que son nascuts après nosautres coma Sapiéncia, demest d’autres.
 
Aquestes cinc ans de vida nos permeton tanben de far una retrospectiva e de far un bilanç objectiu. Agachem un moment las donadas. En cinc annadas, avèm agut mai d’un milion dos cent mila vesitas d’un total de 350 000 vesitaires unics. Mai de tres milion e mièg de paginas de Jornalet son estadas dobèrtas. Coma totjorn, la donada que nos motiva mai es qu’encara uèi, mai del 28% dels legeires de cada jorn son nòus, çò que nos confirma dins la conviccion que lo camp per córrer a pas de limits. Lo 62% de las vesitas se localizan dins l’Estat francés, dont la majoritat son de legeires dels territòris occitans e de París, ont i a la granda diaspòra de las gents d’òc. I a tanben de nuclèus de lectors compactes en Val d’Aran e dins las Valadas Occitanas. Coma curiositat, podèm dire que Jornalet a ja agut de legeires de 181 estats, es a dire que nos an legit pertot dins lo Mond.
 
 
E l’avenir?
 
I a pas cap de secret que Jornalet a las dificultats economicas inerentas a una tripla situacion malaisida: i a una crisi economica globala, sèm un mèdia e trabalham en occitan. A l’ora d’ara, Jornalet benefícia d’una subvencion de 1500 èuros per an de la Generalitat de Catalonha e d’autres 4000 èuros arriban per mejan de la publicitat, mai que mai de la Generalitat, del Conselh General d’Aran e de Convergéncia Occitana. Ongan nos a ajudats tanben fòrça publicitats pontualas de l’ÒPLO, Calandreta e del CIRDÒC. Mas lo sosten pus grand es arribat de l’Associacion dels Amics de Jornalet, que dins lo sol an 2016 nos a portat una ajuda de 3120 èuros. En mai d’aquò, avèm recebut 797 èuros de dons dirèctament de qualques legeires durant l’an 2016. Amb aquesta situacion, podètz comprene, qu’e mai s’ensajam d’ofrir cada jorn un jornal digne, sèm a trabalhar dins de condicions precàrias, en tot raubar d’oras a la familha e al lièch, e en tot aprene a viure sens gaire de ressorsas economicas.
 
 
Un vam estrambordant per seguir
 
Es un miracle d’aver viscut cinc ans dins aquela situacion precària, mas sèm optimistas. La situacion s’es pas melhorada, per ara, mas avèm remarcat una cèrta volontat de part de l’Ofici Public de la Lenga Occitana, e de la Generalitat de Catalonha, d’adobar las causas e d’assegurar una seguida digna per Jornalet. Sembla que l’administracion siá fòrça lenta, mas la volontat i es e esperam que se materialize abans que siá tròp tard.
 
En mai d’aquò, lo vam e l’afeccion que nos son arribats dels legeires son impressionants. Al començament de l’an, faguèrem una crida per festejar lo cinquen anniversari amb de rescontres amb los legeires, e sèm estats aculhits, e fòrça ben aculhits, a Carcassona e a Marselha. Seguiràn d’acamps a Barcelona lo 27 d’abril e Narbona lo 18 de mai. E de mond de Niça e de Tolosa an mostrat lor interès. En mai d’aquò, gràcias a un polit present qu’avèm recebut, lo 1r de julhet se tendrà a Barcelona una festassa occitana amb un balèti e un concertàs de Goulamas’k.
 
 
Convidatz-nos a venir en çò vòstre
 
En mai d’aquò, voldriam èsser presents per Occitània tota, de Medoc a Ròia e d’Aran a Borbonés. Fasèm doncas una crida a totes los que vòlgan organizar una assemblada de legeires de Jornalet. Solament cal organizar un rescontre, e s’es possible amb una velhada, e nos ofrir un lièch per dormir una nuèch. Escrivètz a info(a)jornalet.com e nos metrem d’acòrdi  pel luòc e la data.
 
Mentretant, o sabètz ja, sèm dobèrts a tota la publicitat possibla e a tot lo sosten que nos arribe.
 
 
Un espòt
 
Al moment que nasquèt, Jornalet faguèrem un espòt vidèo de far virar suls rets socials e far conéisser lo nòu mèdia. Ara, per festejar lo cinquen anniversari, n’avèm fach un autre que vòl transmetre un messatge optimista. Fasètz-lo virar. Tant que i aurà de legeires, i aurà Jornalet. D’autres dins lo passat an viscudas de condicions piègers e an pas defalhit. Mercés a eles, la lenga es viva e lo país tanben. Per ansin nosautres contunharem.
 
 

 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo raiòu Cevenas
6.

Rescontrère Jornalet, fai 2-3 ans. Francament, un endrech onte tot lo monde baila son vejaire liurament, aquò entreten la perpensada e fai sustot que vos sentètz pas sol occitanofòne, sol occitanopensaire, sol militant per vòstra identitat dinc vòstre caire.

Pasmens, aqueste biais de comunicar demòra virtualet. Per quicòm de viugut realament, se fasètz pas partida d'una associacion occitana o patesejanta, dau tòc culturau o educatiu, a la vila coma au campèstre, podètz córrer en 2017 per atrapar una persona que tengue convèrsa emb de vos aumens un còp per quinzenada en lenga nòstra. Se volètz practicar la lenga e saupre la sabor d'una convivença autoctòna marcada culturalament, partètz dinc quauques recantons de las auturas auvernhatas o limosinas, aupencas o pirenencas. Lai atraparetz encara quicòm. Autrament, saretz oblijats de venir sòci d'una associacion, es a dire que viuretz aquò coma un léser de retirat, un passatemps TOLERAT per la Republica Centralista Franchimanda. Quiche un pauc mès pas gaire. En cò miu, dinc totas las Cevenas (30, 07, 48), pòde afortir que los ans 2005 a 2015 veguèron la fin dals darrièrs fogaus/ambients comunautaris autoctònes. Ara, predise la fin, malerosament, d'aquestes darrièrs fogaus residuaus montanhòus (auvernhats o limosins, aupencs o pirenencs) avans 2030.
Se saviatz coma quò me fai susar viure d'aquí enlai mon identitat en comitadets, dinc un quadre associatiu, e gaireben pas pus dinc l'espaci public. O si, dinc l'espaci public mès tant rarament e per volontat de contunhar de viure. E tanben dinc l'espaci familhau "paire-maire-enfants". Pas mai. E sus Enternete...

Per conclurre :
1) Quauqu'us tendriá una o de solucions per sortir de nòstra mièja-clandestinitat e de nòstra minoritat actuala d'aquí 2020 ?
2) Demande a Jornalet que fagon paréisser, en mai de las batuèstas de menar per nòstra lenga-cultura e de l'actualitat mondiala tristarassa, bien mai d'articles positius pertocant las avançadas e las victòrias que florisson, las iniciativas positivas qu'espelisson per tot lo País d'Òc amai de delai. Gramecí d'avança.

Maugrat tot aquò escrich precedentament, lo bilanç dals cinc ans de Jornalet es puslèu positiu que negatiu, aquò vai sens dire. Mès m'agradariá de legir l'argumentacion d'aqueles que pensan qu'es "un pauc negatiu" e "fòrça negatiu".

  • 13
  • 0
Gerard Cairon Florentin d Albigés
5.

#3 M'arriba de viajar per Brasil, e m'agradaria de rescontra, ailà, de legeires del Jornalet. Mas consi far per escambiar nòstras coordonadas? Lo jornalet manca d'aquela possibilat d'escambi entre legeires- los qu'acceptan que lors coordonadas siagan donadas pel biais privat de l'adreiça corrièl- ...e sovent mancam l'escasença de rescontrar de legeires pròches o pus alunhats....

  • 3
  • 0
lachaud
4.

2017 sera l'annada daus cambiaments de mentalitats que se concretisaran benleu dins quauquas annads. Jornalet deu se drubir a tot çò que cambia mesme si quò pareis de las farfolhas e pus se catar darrier tot çò qu'es officiau.. En occitania i a pas un problem de las montanhas e de las campanhas francesas, i a pas un problem de vinhairos, de Provença, de Front Nacionau o d'islamistes; i a un problem occitan quò es tot.

Si Montségur, avia estat una simple batalha entre doas equipas de ruby (1 còp qu'es l'un que ganha, 1 còp qu'es l'autre), degun en parlaria. mas Montségur es una autoritat qu'a impausat sa dictatura que perdura enguera, qu'a reprimat la lenga e qu'a degun s'i prener a dos còps,( la batalha militaia puei la batalha escolaria). Chaque region periferica de Franca a segut la memsa regla (repression, culpabilisacion, idolatria de Paris). Quò es tanben una inquisicion religiosa que perdura enguera mesme si la religion crestiana a perdegut de son lamç; lo vatican a un ròtle important dins lo monde e es pas totjorn empli d'amor. La man que reprima e la man que caressa.

1789 es una etapa importanta dins l'istòria de Franca mas l'òm a pas enguera compres tota sa portada. Qùò es lo triumf de la sciença e de la filosofia materialista que si an aportat belcòp de tecnologias an pas aportar lo bonhur ni l'egalitat.

Mai 1968 es una autra data. Quò es lo triumf de las ideologias e de l'utopia. Los intelectuels se brejavan per doas ideologias. D'aquel temps , Pompido (1973) faguet passat sa lei scelerata qu'oligeava l'estat a empruntar a de las bancas privadas ( interdisia d'empruntar a la banca centrala), e donc paiar l'usura. Quò s'acompanhet dins las annadas que segueran per la mondialisacion presentada coma un ideal economic. Las bancas pretavan a las gens a condicion de realisar mai de trabaus qu'avian besonh per los endetar, Las bancas appliqueren la mesme politica aus estats e l'òm parla de las detas de tot los pais. L'òm porra legir lo libre de J. Perkins : "confessions d'un assasin économic a las edicions Ariane". Las bancas commandan los estats, los medias e obligean los estats a far de las politicas destructivas per l'environament ('OGM, pesticides, médicaments chimics, vaccins, de las puças informaticas,, los compteurs linky). Tot aquò es aura denonçat sur internet.

Alaidonc, que jornalet druba los uelhs sur tot aqueus cambiaments. Belcòp d'occitans an desjà los pès dedins.

  • 4
  • 0
lavi Cuiabá mt BR
3.

Sou leitor de JORNALET aqui também em Cuiabá MT Brasil

  • 16
  • 0
Pirolet
2.

Òsca per la capitada e per l'aniversari!
A despart de la necessitat d’aver de jornals en òc sus la tèla, la possibilitat de far de comentaris, siaga per repotegar, lausenjar, siaga per donar de vejaires mai o mens detalhats e argumentats, es un formidable otís per fargar la lenga de uèi e de deman.

  • 16
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article