Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Los Salvatges tornan trapar l’empont

comediana

Veronica Valéry del Teatre Baug, es comediana e implicada dins l’escritura e la mesa en scèna de l’espectacle original
Veronica Valéry del Teatre Baug, es comediana e implicada dins l’escritura e la mesa en scèna de l’espectacle original

Aquela idèa es nascuda d’un trabalh que se faguèt ja en 2014 amb una còla de joves malhorquins sus un projècte coregrafic menat per una coregrafa malhorquina Es un espectacle pedagocic sus l’escambi de cultura, de faire descobrir als joves occitans o als joves malhorquins, çò qu’èra de las doas culturas e lo comun entre las doas Es una mescladissa de lengas e vesèm que l’occitan e lo catalan son un veïcul de compreneson e d’escambis entre nosautres


L’espectacle Salvatges serà en virada en Aude en aqueste mes d’octòbre amb tres representacions a Vilamostausson (divendres 15, a 21h), Montlaur (dissabte 16, 20h30) e Rius de Menerbés (dimenge 17, a 17h)[1]
 
Nos sèm entretenguts amb Veronica Valéry del Teatre Baug, comediana e implicada dins l’escritura e la mesa en scèna de l’espectacle original e tot-public qu’alia teatre, dança, musica, cants, acrobacias…

 
 
Cossí nasquèt lo projècte?
 
Aquela idèa es nascuda d’un trabalh que se faguèt ja en 2014 amb una còla de joves malhorquins sus un projècte coregrafic menat per una coregrafa malhorquina. Rescontrèrem un grop de joves circassians, de gents del circ e de mond de la dança de las illas Balearas. Trabalhèrem per un espectacle que se disiá Trobades e aviam enveja de contunhar d’obrar amassa. Nos venguèt l’idèa de trabalhar sul bestiari comun o almens sus çò qu’èra de la cultura malhorquina e catalana e de la cultura occitana que se podiá semblar e s’amassar dins una pèça que parlariá d’una mena de cosmogonia occitanomalhorquina.
 
 
Aquel tèma de Salvatges es sortit…
 
Puèi, trabalhèrem amb Teresa Canet que nos mandèt de tèxtes poetics sul salvatge, la creacion del Mond e cossí l’òme pren lo poder sul salvatge.
 
 
Aquel monde salvatge, es lo Drac e tanben lo caval qu’es plan present…
 
Per nosautres, lo caval, perque sèm de Pesenàs e qu’avèm lo polin, èra una figura incontornabla e nos semblava un simbòl fòrt de çò que se passa de la relacion entre l’òme e lo salvatge. Puèi, i a un Drac, los demònis que son una figura del carnaval de Malhòrca que sortisson per Sant Antòni (16 e 17 de genièr). Un salvatge que sortís per anonciar le retorn de la prima…
 
 
La pèça es quicòm mai qu’una pèça classica amb acte 1, acte 2, …
 
Es quicòm mai. Es una pèça qu’es subretot coregrafica, musicala, perque los collègas de Malhòrca son de lenga catalana, nosautres sèm occitans; avèm causit de trabalhar sus una expression qu’èra pas una expression de lenga, una expression teatrala classica, mas una expression del còrs, una expression culturala, e de veire cossí nos podèm adobar ensems amb nòstras culturas pròprias.
 
 
Sètz quatre sus l’empont[2] e vos cal èsser tot a l’encòp: comedian, dançaire, equilibrista, cantador, musicaire, e qué mai?
 
Èra un pauc la tòca d’aquel espectacle: los del circ e de la dança devon faire de teatre, nosautres de la dança — pas de circ perque seriá un tròp gròs trabalh — , mas escambiar nòstras practicas per arribar a fargar un espectacle “total”. Quand se parla d’una cosmogonia occitanocatalana, caliá un pauc explorar de menas de s’exprimir un pauc diferentas de çò qu’avèm costuma de far, e un escambi entre tot çò que sabèm faire èra un enjòc fòrt.
 
 
Sens doblidar l’enjòc tecnic: en Aude, vos cal jogar dins tres endreits que son pas de teatres…
 
Es un pauc una escomesa d’arribar dins un luòc qu’es pas esquipat. Avèm doncas l’ajuda del Teatre La Rampa-TIO que nos balha de material per esquipar la sala, per transformar en teatre de salas que son pas faitas per aquò.
 
 
Aquestas darrièras annadas, foguèt complicat, non, de trabalhar entre occitans e malhorquins?
 
Foguèt fòrça complicat. Èra ja complicat sul territòri francés. Trabalhar amb de gents que son pas del país èra pas simple. La virada audenca es estada remandada. Èra dificil, per faire venir de joves malhorquins, son de viatges, de repeticions, de trabalh entre nosautres. Es una causa qu’es cada còp un pauc malaisida, mas es tanben un plaser.
 
 
Avètz jogat a Malhòrca?
 
Pas encara. L’espectacle es sortit en novembre de 2019. Avèm jogat a l’entorn de Tolosa, puèi venguèt lo confinhament. Deviam anar jogar a Malhòrca e en Catalonha, mas Malhòrca e Catalonha an decidit de programar solament de tropas del país per evitar los risques de contaminacion e tot aquò. Esperam ben que tornarà venir l’escambi de viradas, mas per l’ora las datas son pas conegudas ni mai programadas.
 
 
La pèça es presentada coma accessibla al tot-public de 6 a 99 ans; aquò vòl dire que i a mai d’una pòrta de dintrada per la compreneson de la pèça?
 
Òc. A la debuta, aviam pensat que l’espectacle èra pels joves, un espectacle pedagocic sus l’escambi de cultura, de faire descobrir als joves occitans o als joves malhorquins, çò qu’èra de las doas culturas e lo comun entre las doas. Avèm fait de representacions escolaras a la fin de 2019 e a la debuta de 2020 qu’an fòrça ben marchat. Los joves, quand i a d’imatges, de movement, de musica, de causas un pauc susprenentas coma los cavals, lo Drac, es una causa qu’als nens (coma se ditz a Malhòrca) lor agrada fòrça.
 
Pels adultes, i a lo tèxte de Terèsa Canet qu’es una pèrla de poesia e que se pòdon congostar de seguir.
 
 
Avètz totjorn la tòca de faire passar la lenga tranquilament e naturalament cap a un public que crenta de comprene pas… Jogatz sus l’agach, la musica, lo movement?
 
Coma es una forma de teatre qu’es un pauc novèla pel teatre occitan, la lenga es pas una mena de se parlar entre nosautres sus l’empont; la lenga es presenta dins aquel tèxte qu’es lo fial de l’espectacle e, nosautres, fasèm d’imatges e de causas que donan a comprene çò que se ditz sens que siá obligatòri de comprene perfièchament la lenga. Çò que disèm totjorn qu’es remarcable sus la question de la lenga: dins la còla, avèm d’occitanofòns, de catalans, malhorquins, d’autres que parlan solament castelhan. Es una mescladissa de lengas e vesèm que l’occitan e lo catalan son un veïcul de compreneson e d’escambis entre nosautres.
 
 
Disètz que la pèça jòga sus la frontièra entre la rason e las quimèras, mas es pas una desrason de faire de teatre occitan?
 
Per nosautres, èra e es una trobada, un rescontre tant important, question tanben entre generacions: los joves an un trentenat d’annadas; ieu, ai un pauc mai d’expériença; sèm de culturas diferentas, de culturas artisticas tanplan desparièras, e de se dire “fasèm quicòm amassa”, nos semblava una causa importanta. Lo teatre occitan, vertat, qu’es pas aisit de ne faire mas aquela forma d’espectacle, aquela forma artistica, aquel escambi de cultura nos sembla un bon mejan de tornar vistalhar aquela expression del teatre regional en dobrissent las amiras.
 
 
Amb vosautres, lo regional es ja mediterranèu e sus de tèmas universals…
 
Òc-ben. Es un pauc pretensiós de dire qu’anam parlar d’una cosmogonia del mond occitan, catalan amb tot aquel bestiari mas, se de mond en França e dins lo Mond fan ja d’experiéncias d’aquesta mena, ne parlar d’aqueste biais en occitan es una causa novèla que convidam lo public a descobrir.
 
 
 
 
Alan Roch
 
 
 
 
[1] La virada es sostenguda pel conselh departamental d’Aude e es mesa sus pè, mercé al concors de l’Institut d’Estudis Occitans-Aude e de las estructuras localas: Circul’Anim (Vilamostausson), Abribús-Montlaur-Val de Danha e, per Rius, Lo Rossinholet e la calandreta Los Cascamèls.
[2] Gràcia Moragues e Mateu Canyelles, del Circ Manipulats, per Malhòrca; Veronica Valéry e Jiròni Dru (Teatre Baug) per Occitània.


 
L’entrevista en version radiofonica se pòt trapar en podcast: emission del 4 d’octòbre Als 4 Vents sus RCF-Pays d’Aude.



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Paulo Madrid
4.

#3 Tiò, vertat n'arriba pas sovent, qu'ei ua vergonha jo tròbi. En los articles d'opinions, i a pas qu'òmis e ne son pas sovent interessants lors articles, a part los de Leclerc, Pimflòid e Quentin, jo tròbi.

  • 5
  • 0
Sofia Tarba
3.

ua hemna qui a la paraula sus jornalet! Felicitacions a tota l'equipa de redaccion per aquera avançada màger!

  • 12
  • 0
farfaneta
2.

Es un fòrça bèl espectacle, vist a l'Estivada de Rodès e que tornarai veire a Villemoustaussou amb plasèr.
Un trabalh gròs de mesa en scèna, decòrs e vestits estrambordants, una capitada.

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article