Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

«Avèm fach una música occitana que foguèt quarqua ren de verament popular»

musician

| Guilhèm Sevilha

Disèm que dins ma vita ai passat un pauc de temps sospendut entre Turin e Caralh, entre la valaa e la vila, es estat una recèrcha de las originas, di raices Avèm fach una música occitana que foguèt ren de quarqua ren d’arqueologic, de reservat a un pichòt elèit, mas una música occitana que foguèt quarqua ren de verament popular Lo gròs problèma qu’avètz vosautres de França abo lo govèrn francés: avètz chapat pròpi lo pus pòrc di colonialismes


Lo Dalfin (escrich sovent Lou Dalfin) a festejat ongan sos 40 ans, çò raportava dimenge passat Raimon Balagué dins las paginas de Jornalet. Amb tot aquel temps, la banda es venguda un autentic mite de la musica occitana e un referent de l’occitanitat de las Valadas. An fach mai de nòu cents concèrts en tota Occitània e endacòm mai, en prepausant un vam novèl a la musica tradicionala gràcias a una còla sortida del mond del folk, del jazz, del pòp e del rock. A l’ocasion d’aqueste 40n anniversari, recuperam una entrevista que Cristòu Daurore, de la còla de Niça Pantais faguèt de Sèrgi Berardo, l’arma del Dalfin.


 
 
Sèrgi Berardo, cu siás?
 
Sio naissut a Turin. Ma maire es de Caralh (Val Grana) e mon paire de Turin. Disèm que dins ma vita ai passat un pauc de temps sospendut entre Turin e Caralh, entre la valaa e la vila, es estat una recèrcha de las originas, di raices.
 
Avio quinze ans, setze ans, me sio interessat a la música, pi ai conoissut Francés Fontan (1929 – 1979), e tot lo discors de l’occitanisme, es quarqua ren d’important dins ma vita en Occitània. L’occitan que parlo es un occitan emparat dins la charriera . Vivèm dins lo país de las bassas valaas de Caralh onte se parla piemontés abo de mots occitans, es considerat occitan. Pòs ren talhar una mitat d’una valaa, a la siá unitat.
 
 
Coma es naissut Lo Dalfin?
 
Es naissut de bòts, lo prim bòt en lo 1982 sonat lo Bachàs, pi la Chaparossa, formacion de música piemontesa dal 1987 al 1990. Al començament dal 1991 es naissut Lo Dalfin, formacion qu’es estaa fòrça importanta per la cultura de las nòstras valaas. Avèm fach una música occitana que foguèt ren de quarqua ren d’arqueologic, de reservat a un pichòt elèit, mas una música occitana que foguèt quarqua ren de verament popular.
 
Nòstra istòria es l’istòria d’un grop que tu as vist çò que representa per la consciéncia occitana culturala de las nòstras valaas.
 
 
Cen qu’èra lo MAÒ (Moviment Autonomista Occitan, fondat per Fontan)?
 
Sio estat inscrich al MAÒ per un pichòt periòde de ma vita. Aviá un objectiu positiu: parlava d’una region autonòma occitana, per me es la question principala per la vita de las valaas. Aver un poler local fòrt, una region. L’Espaci Occitan coma es es estat pensat coma un consòrci di polers de las valaas que van contractar abo Turin çò que se pausa d’una maniera fòrta dedins e defòra dal territòri. L’idèa d’un coordinament entre presidents de las comunautats de montanha, dintre un espaci occitan, me sembla quarqua ren de verament important. Aüra sai ren çò qu’es, ne’n auvisso pas mai parlar.
 
 
Cen qu’a donat, un an après, aquela lei italiana per li lengas minoritàrias?
 
Per la gent di Valadas se ve chambiar pròpi gaire. Es pas una lei que la gent a vorgut, i a pas agut un moviment de massa.
 
Benlèu per quarqui uni es important perque permete de trabalhar. Ai ren vist aquest chambi de consciéncia, auvisso de gents que fan de trionfalisme coma s’aguèsson ganhat la batalha de Murèth. La lei es dins la tèsta de la gent.
 
 
En França la Constitucion ditz qu’avèm una soleta lenga (lo francés) e avèm de mau de passar d’autri lengas coma l’occitan a la ràdio ...
 
Lo gròs problèma qu’avètz vosautres de França abo lo govèrn francés: avètz chapat pròpi lo pus pòrc di colonialismes.
 
 
 
 
Cristòu Daurore
 
 


 
 
abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ourlhat Aurillac
2.

Pas ris à dire. Cado mot de so que dis es plô pensat.

  • 0
  • 2
Lilà
1.

''escrich sovent Lou Dalfin''...Euh, e voletz arríser? qu'ei lo nom deu grop macarèu! normau de l'escríver atau nom? Ei la grafia qui'vs hè prudèra ? Ne podetz pas arrespectar lo quite nom d'un grop?

Après, per çò qui ei deu grop, en Gasconha, sortit deu demiei occitanista, qu'ei completament desconegut, malaja dobleban!

  • 7
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article