CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Entrevistas

Dissabte, 15 de març de 2014, 03h00

“Avèm patits de fenomèns pro comparables e que procedissián d’una meteissa logica, non pas d’universalisme mas d’uniformalisme”

Louis-Georges Tin Militant en favor de las orientacions sexualas minoritàrias e president del Conselh Representatiu de las Associacions Negras
Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargar


Louis-Georges Tin, intellectual martiniqués, es conegut per son militantisme en favor de las orientacions sexualas minoritàrias. Es tanben lo president del Conselh Representatiu de las Associacions Negras (CRAN). Gerard Joan Barceló l’a entrevistat per Jornalet.
 
 
Liuras tos combats sus dos fronts, coma militant LGBT e coma president del CRAN: cossí los concílias?
 
En realitat, en un cas coma en l’autre, es lo meteis combat, lo combat per l’egalitat e los dreches de l’òme son indivisibles, coma o ramenta la Carta de las Nacions Unidas. Puèi, es una question d’organizacion e de temps.
 
 
Occitània, ont se debanèt lo primièr maridatge dobèrt als omosexuals, recampa quatre estats (França, Espanha, Itàlia e Mónegue): la situacion dels dreches LGBT te sembla la meteissa pertot?
 
Non, de segur. Lo matrimòni pels parelhs de meteis sèxe es enebit en Itàlia e Mónegue, dos estats que lo pes del catolicisme i es encara mai marcat qu’en França e en Espanha, ont, al contrari, lo matrimòni dels parelhs de meteis sèxe se poguèt votar, non sens mal, totun, mai que mai en França.
 
 
Quinas tendéncias percebes dins lo Mond?
 
Despuèi quatre o cinc ans, regrèssa la situacion internacionala. I aviá una dinamica que culminèt amb la declaracion per la despenalizacion universala de l’omosexualitat, que portèri amb Rama Yade davant l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas en decembre de 2008 —foguèt una novetat istorica—. Mas despuèi França a renonciat a totes sos engatjaments. Rescontrèrem mai d’un ministre dels afars estrangièrs e En Hollande el meteis, qualques jorns après son eleccion, e malgrat lors promessas, an totes renonciat a perseguir l’ofensiva diplomatica al cap de la quala França s’èra mesa. Per aiçò, la situacion internacionala s’es degradada, reculam; ne testimònia per exemple la situacion en Oganda, Nigèria, Cameron, Russia o tanben Índia; aqueste cas es emblematic: Índia, fa 5 o 6 ans, s’èra engatjada en un procès de despenalizacion, mas despuèi aquela epòca aqueste procès s’es invertit.
 
 
Per quinas rasons?
 
Quand s’avança pas, se recuòla. Existís pas de progrès ineluctable. França a arrestada la dinamica, mentre que los païses omofòbs an perseguida lor politica amb succès, ailàs.
 
 
Cossí se pòt explicar aquesta omofobia?
 
Cada país ten son evolucion pròpria. Mas se cal cercar de ponches comuns, se pòt evocar la pojada dels integrismes religioses, pas sonque musulmans (Cameron e Oganda son majoritàriament crestians, per exemple). Los govèrns autoritaris o dictatorials jògan tanben un ròtle en la pojada de l’omofobia internacionala, bòrd que las libertats i son menaçadas. Es lo cas de Russia, o de govèrns corromputs (Oganda e Cameron) que cèrcan de bocs emissaris.
 
 
França, país dels dreches de l’òme”?
 
Aquesta formula es una tras que bona publicitat. Es tras que bèla, mas malaürosament, es pas gaire la realitat. França es despuèi un bèl brieu un país tras que centralizat, tras que pauc respectuós de las minoritats, tan lingüisticas coma religiosas, etnicas, culturalas, etc. E d’aitan mens enclin a se sometre a critica que lo país se percep coma lo dels dreches de l’òme.
 
 
En quins domenis França te sembla en poncha ou en reculada tocant las discriminacions?
 

« Sèm fòrça luènh d’èsser en situacion d’aleiçonar qui que siá, encara que nos en privem pas gaire »

La màger part de las enquèstas mòstran que dins l’ensems europèu sieu, França ocupa en general una posicion mejana, e mai mediòcra: que se tracte de racisme, d’omofobia, de sexisme o d’andicap, sèm fòrça luènh d’èsser en situacion d’aleiçonar qui que siá, encara que nos en privem pas gaire.
 
 
Parlas creòl: seguisses lo debat sus las lengas minorizadas en França e cossí lo percebes?
 

« Vesi de contunh França en una posicion d’ipocrisia o d’esquizofrènia »

Es un debat que m’enchal fòrça, e vesi de contunh França en una posicion d’ipocrisia o d’esquizofrènia: al nivèl internacional, quita pas de far l’elògi de la diversitat lingüistica perque se sent menaçada per l’imperialisme anglosaxon, mas a l’escala nacionala, França es al contrari tras qu’opausada a la diversitat lingüistica, tan desirosa d’assegurar l’egemonia del francés. Aquí i a doncas un doble discors d’a fons insuportable.
 
 
Ès martiniqués: cossí veses l’avenir de ton país natal?
 

« Lo combat per l’abolicion de l’esclavitud a permés d’aconseguir la libertat: encara es d’aconseguir la justícia »

I aurà pas d’eissida per Martinica tant que se serà pas pausada de biais fòrt la question de las reparacions relativas a l’esclavitud coloniala. Encara uèi, l’immensa majoritat del capital s’atròba entre las mans dels bekés (nom que se bailan los descendents dels proprietaris d’esclaus) e es pas una suspresa qu’en Martinica, los descendents d’esclaus sián mai paures que los descendents d’esclavatgistas. Aquestes an transmés als mainatges lors fortunas, aqueles lor misèria. Lo combat per l’abolicion de l’esclavitud a permés d’aconseguir la libertat: encara es d’aconseguir la justícia.
 
 
Creses que de solidaritats son possiblas entre los divèrses pòbles de l’estat francés fàcia al centralisme?
 
Me semblan possiblas e necessàrias. Avèm patits de fenomèns pro comparables e que procedissián d’una meteissa logica, non pas d’universalisme mas d’uniformalisme. A la colonizacion interiora realizada dins las frontièras de l’Exagòn succediguèt la colonizacion exteriora en Africa, America o Asia. En consequéncia, los escambis me semblan a l’encòp logics e necessaris, e cal dire qu’existisson ja, e se refortisson cada an. Per çò que me concernís, ai agut trabalhat mai d’un còp amb d’associacions bretonas. Per exemple, participèri fa pas gaire a un libre dirigit per Ronan Le Coadic, que met en relacion Bécassine e l’imatge de l’african Banania (De la domination à la reconnaissance, Antilles, Afrique et Bretagne).
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

15 de març 23.47h

« Vesi de contunh França en una posicion d’ipocrisia o d’esquizofrènia » (aplaudiment!)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 10.55h

#1 E que, plan segur, se trata pas de bèstias, dins lo cas precís


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 10.29h

#1 LGBT = lesbians, gais, bisexuals e transgenres: http://oc.wikipedia.org/wiki/LGBT


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 08.44h

Ont ne son aquel mond del CRAN de sas relacions amb Dieudonné? Me sembla qu'èran pla amics fa gaire...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 07.10h

LGBT ??????? Qu'es aquesta bèstia ?????


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • 32n rescontre occitanocatalan al pòrt de Salau

  • Tardor de Tèrrafòrt

    Octòbre de 2012 en Tèrrafòrt de Galhac Tolzan

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


42%



36%



22%



0%




Vots 107 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)