Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’ÒPLO lançarà en setembre un apel a projèctes per un nòu jornal en occitan

Patric Roux afirma a Ràdio País que lo trabalh de las associacions a pas reüssit, e qu’es l’administracion publica que deu prene en carga una politica per la lenga e la cultura occitanas

Patric Roux a l'Estivada 2012. Imatge d'archiu
Patric Roux a l'Estivada 2012. Imatge d'archiu | Guilhèm Sevilha

Tèxte legit

Lo vicepresident de l’Ofici Public de la Lenga Occitana, Patric Roux, a anonciat sus las ondas de Ràdio País que l’Ofici farà un apèl a projèctes per tornar lançar un jornal en occitan. Dins aquel sens, Roux planh la desaparicion de La Setmana e mai se la justifica per manca d’abonats e d’avenidor. Quant a la crisi de l’occitanisme, pensa que lo militantisme a ja capitat a banalizar lo nom d’Occitània e de l’occitan dins Occitània tota —pas solament la region mas lo país entièr— mas crei que las associacions an pas reüssit lors activitats. Per tant, prepausa un cambiament de natura e que siá l’administracion publica que prenga en carga lo combat occitanista.


L’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) farà en setembre que ven un apèl a projèctes per tornar lançar un jornal en occitan. Atal o a anonciat lo vicepresident de l’organisme, Patric Roux, sus Ràdio País dins una entrevista facha dins l’encastre del Hestiv’òc.
 
“La question d’un jornal en occitan deu contunhar de se pausar, e tre la dintrada, tre lo mes de setembre, farem çò que cal per lançar un apel a projèctes per un novèl jornal en occitan, perque ne cal un. La decision es pas jamai estat de dire ‘volèm pas de jornals en occitan’, ne volèm un, mas ne volèm un que marche, ne volèm un amb d’abonats, ne volèm un amb un lectorat”, çò diguèt Roux, qu’es tanben president del CIRDÒC e elegit de la region qu’a pres lo nom d’Occitània.
 
 
A prepaus de la mòrt de La Setmana
 
Justament, Roux precisèt que voliá un projècte “amb d’abonats” e “amb un lectorat” perque veniá de justificar la desaparicion de La Setmana.
 
D’un caire, l’elegit assolidèt que “çò que s’[èra] passat efectivament [èra] grèu”, e qualifiquèt la desaparicion del jornal occitan de “pietadosa”. En mai d’aquò, precisèt qu’èra estat abonat a La Setmana entrò la fin.
 

Pas d'abonats

Mas d’autre caire, afirmèt que “La Setmana semblava pas pro un projècte d’avenidor”, qu’aviá pas d’abonats.
 
“Sabi pas lo nivèl de resposabilitat de l’Ofici Public de la Lenga Occitana dins aquel afar, çò que me sembla, per contra, es que i a un fum de mond qu’an balhat lor energia immensa per defendre La Setmana, e benlèu qu’auriá mai valgut qu’aquel mond s’abonèsson a La Setmana puslèu que de dispensar una energia fenomenala pertot”.
 
Dins aquel sens, Roux planguèt que i aguèsse pas agut una discriminacion positiva de part dels que defendián la publicacion, mas negativa envèrs l’ÒPLO. Aquí lo jornalista li demandèt s’èra pas justament la tòca de l’ÒPLO d’exercir aquela discriminacion positiva envèrs La Setmana. “As rason —çò respondèt Roux— a una condicion per o far: cal que i aja d’abonats al jornal e n’i aviá pas. N’i aviá pas per Plumalhon, n’i aviá pas per Papagai e n’i aviá pas per La Setmana”.
 
E mai Roux se demanda: “L’argent public, lo cal metre dins un jornal en occitan perque es en occitan sens abonats? Al sol fait qu’es en occitan? O val mai metre aquel argent public dins d’accions que tòquen lo mond? Ieu, ma responsa es de dire: ‘Cal tocar lo mond’”.
 
Interrogada per Jornalet, la gerenta de la desapareguda societat Vistedit, Brigitte Bouncer, diguèt que La Setmana aviá unes 700 abonats del temps que Papagai n’aviá a l’entorn de 300 e Plumalhon 500.
 
 
Cambiament de natura de l’occitanisme
 
Interrogat sus la crisi de l’occitanisme, lo conselhièr regional occitanista reconeguèt que la situacion es marrida. “Pensi que sèm dins un caireforc istoric ont trenta annadas de militantisme occitan an fach quicòm: an fach conéisser lo nom d’Occitània per exemple, [...] e uèi aquela activitat militanta a de besonh d’un cambiament de natura”.
 
D’efièch, Roux precisèt que “i a de mens en mens d’argent public”, malgrat que i aguèsse “mai d’argent qu’abans sus la planeta ”. Per aquela rason assegura que “i a un cambiament del finançament d’activitats culturalas e lingüisticas occitanas que se fasián normalament abans e que uèi venon complicadas”.
 
 
“Las associacions pòdon pus portar la responsabilitat màger”
 
Segon Roux, “lo trabalh de conscientizacion militanta el n’a pas faita la pròva”. Dins aquel sens, precisa que las activitats de las associacions an pas capitat a cambiar “lo pòble occitan, los elegits de las institucions”. Per tant, “benlèu cal començar de pensar que l’investiment prioritari se deu far al nivèl de l’accion publica, al nivèl de las collectivitats, e que deuriá benlèu èsser a la carga de las collectivitas de desvolopar, de metre en plaça una politica en favor de la lenga e de la cultura occitanas”.
 
Tot comptat e rebatut, segon Roux “cal contunhar de bolegar lo vejaire del mond sus nòstra lenga, sus çò que sèm, sus nòstra cultura e tot aquò, e per bolegar tot aquò —se pòt pas faire autrament— aquò deu passar per una politica publica”.
 

 
Podètz escotar l'entrevista dins l'àudio çai jonch, o sul sit  Soundcloud de Ràdio País a partir de la minuta 39.
 
La reaccion de Vistedit a l'entrevista es arribada lèu sus Facebook.
 

 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
18.

Aquest Roux se deue pensar qu' el pot far cambiar la situacion genocida de l'estat francès. La Setmana es una bona revista e cal que seguesca coma sia, amb la juda necesaria coma tots lo jornals de l'atministracion publica e de las associacions. Per ara lo qu' ha reusit pas es el, fotent a la Setmana.

  • 1
  • 0
tintin massilia
17.

A fòrça d'èstre desmobilizats e esparpalhats als quatre cantons d'Occitània sens mejan de se veire e de communicar plan, los occitans / occitanistas / occitanofones son menats per d'oportunistas que pescan la subvencion lo dimenge e que te fan de cantamañana lo diluns.
Es pas l'estat frrrancés lo pièger enemics, es l'indoléncia e la passivat nòstra ...
Fotre defòra los occitanistas en carton per començar a s'organizat coma cal en societat / comunautat lingüistica, mediatica, etc.

  • 20
  • 2
Guilhem Pujol Sèta
16.

Dempuèi que lo Grosclaude a quitat l'OPLO aquel es vengut una galejada sinistra que fenis pas d'agonizar dins lo necitge lo mai capbord CONTRA los interesses de l'occitan. Es vertadièrament vengut l'Office Public de Liquidation de l'Occitan. Fièrament e amb la benediccion de la puta administracion publica qu'a de longa tot fach per nos escanar. Quand s'ausis lor programa om se demanda quina es la part de necitge e quina es la part de provocacion dins aquesta parladura fantasierosa.

  • 19
  • 3
Nòvas Petantas
15.

Nòvas Petantas (lo breaking news occitan)

Diu me damne… ! Es pus possible ai la pichona darnièra que dintra amb sa maire del manèja, la femna es tota estrementida e la pichona escampa de lagremas mai que bèla.

E ben femnas de que i a ?

Papà….(samucs)

Apassima te polida mia de que i a ?

ai ai ai vist un òplo…

òu macarèl !

èra quicòm d’orre papà, avia las mans crancudas m’acotissia e me soi botada al recès dins los cotilhons de mamàà.

(la maire)
Oc ben….. començava d’anar melhor, erem a dintrar a l’ostal…

Al carre dela carrièra bufa al trauc tombèrem nas e nas ambe una Delgà, sabes la bruèissa tota rufada ambe la lenga forcuda e l’alen qu’empudís….

E alavetz ?

E ben aici sem ! crèsi que nos passejarem pas mai per auèi…. !

-Nos cal cambiar d’ostal, de país, anar al país de cocanha…. Diga me papà o farem lèu ?

Soi damorat mut, quilhèri las ussas me disent que lo país de cocanha èra vengut país de cacanha, aguèri pas pron de coratge per o diser… benlèu doman.. ?

  • 21
  • 3
Emmanuèl Isopet
14.

Ieu, vesi al mens doas ipocrisias.
La primièra es d’aver demandat una ajuda (refusada) solament per Plumalhon e Papagai quand èra destinada en partida a La Setmana.
La segonda es d’aver refusada aquesta subvencion en rason del nombre d’abonats quand sabèm que l’occitan escrich tòca pas qu’una part pichona dels occitans. (En fasèm de marrit esperit podriam demandar quantas personas dins las regions Occitanie e Nouvelle Aquitaine son prestas a pagar per recebre la publicacion de la region !).
D’autres medias (radios, televisions sus internet) son subvencionats, sens poder justificar d’un public nombrós, sens poder justificar de l’engatjament d’aqueste public per la via d’un abonament (la màger part son gratuits) e sens tocar l’ensemble occitan.
La tresena ipocrisia e de lançar un apèl a projècte : siá i a ja un projècte en camin e i a pas besonh d’aqueste apèl, siá es un vertatdièr apèl e dins l’estat ont es lo monde occitanista aprèp los refusses d’ajudas a Vistedit, la Fimòc e l’IEO i a pas grand causa a esperar. Espèri m’enganar.

  • 14
  • 10

Escriu un comentari sus aqueste article