Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'AranArties e Garòs

Garòs: an inaugurat un bust en omenatge a Jusèp Amiell

Lo prèire aranés es actualament un dels actors màgers de la cultura occitana en Aran

Lo vilatge de Garòs rendèt omenatge a Jusèp Amiell en inaugurant un bust del religiós aranés davant la glèisa. A l’eveniment assistiguèron lo quite prèire, un dels actors pus grands de la cultura occitana en Aran, acompanhat del sindic d’Aran, Carlos Barrera, lo vicesindic d’Aran, Luis Carlos Medina, lo cònsol màger de Naut Aran, César Ruiz Canela, e los cònsols d’Arties e de Garòs, David Torres e Mª Angels Ordax respectivament.
 
L’escultura l’a facha l’aranesa Gloria Corona Socasau, e es una reconeissença a tota la trajectòria del prèire; es estada finançada pel Conselh General d’Aran.
 
“Mossèn Amiell ei un exemple en vida que s’a de méter en valor” çò diguèt lo sindic d’Aran, que soslinhèt que lo monument èra “un reconeishement fisic a tot eth trabalh, compromís e defensa dera identitat deth nòste país e ath pòble de Garòs, qu’a amiat a tèrme Mossèn Jusèp Amiell pendent tota era sua trajectòria”.
 
Coautor del Petit Missau Aranés que permetèt d’oficiar las messas dins la lenga del país, Amiell a traduch en occitan local lo Nau Testament e Es Psalmes, e a publicat de nombroses estudis sus la Val d’Aran, son patrimòni e son identitat occitana, coma una Istòria dera Glèisa en Aran. Tanben foguèt un actor màger del procès de normalizacion de l’aranés, e inspirèt un personatge del roman Òc de Griselda Lozano.


 


Betevé - #aranésòc 18/02/2017: Es relacions dera glèisa aranesa damb er avescat de Comenge





Betevé - #aranésòc 18/05/2018: Mn. Amiell e era normativizacion der aranés





Betevé - #aranésòc 30/10/2017: era romanizacion d'Aran


 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
10.

Occitan de messa còntra lengua d'escòla
Resistència lengüistica ò clericala? Qual sap?

  • 0
  • 11
francesc palma
9.

Potser a la cultira occitana de l'Estat Francès li calen mai d'aqueles afogats capelans qu' han defensat tota sa vida la lenga occitana, coma l'abat Salvat e d'altres. Cresi qu' amb l'excusa de la laicitat, los capelans occitans han viste redusit sa influència e amb paucs seguidors.

  • 4
  • 0
Mèfi ! 31
8.

Amb aquell article instructiu, avèm un cas d'escòla anti-laïc, interferència entre collectivitats localas e Glèisa catolica, emai se tractèsse a l'un-còp d'un òmenatge a un occitanista, mais que mais catolic proselite.
Es aiçò de bon per l'image d'Aran e de l'aranés ?

  • 0
  • 13
Lo raiòu Cevenas
7.

Bien de capelans e autres òmes de glèisa ovrèron amai òvron encara dinc l'accion culturala e sociala. Quauques esemples :
- Joan Larzac (= Jean Rouquette, lengadocian naissegut a Seta - 34) emb de sas analisis politicas dals tèstes biblicas, sos estúdies sus la poësia religiosa e sa traducion complèta de la Bíblia en occitan ;
- L'Abat de l'Epée (= Charles-Michel Lespée, francés naissegut a Versailles - 78) que faguèt de son estau una escòla qu'aculiguèt d'enfants sords, orfanèls o sortits de familhas paurassas. Desvolopèt e promoguèt los còdis gestuaus qu'adejà emplegàvon entre eles per comunicar los mauentendents.
- Monsenhor Etienne Jaussen (cevenòu naissegut a Ròclas - 07) : en mai de sa mission d'evangelizacion e d'educacion escolària en francés, estudièt la lenga e las costumas maórias. Escriguèt una gramatica, un diccionari, un libre de preguièiras, un catechisme en maori de Tahiti. Ovrèt per melhorar la vida de la populacion sans desnaturar lur biais de viure. Son nom es encara famós dinc lo caire. Segur que sa foncion e son rònle pòdon èstre contestats.

Se i a quauqu'us o quicòm de blaimar, aquò's pas tant los personatges mai o mens famós qu'an menat una vida mai o mens simpla emb d'una accion solidària e puslèu desenteressada. Son las Estitucions e lurs representants, los goros, las autoritats, los presicaires d'una morala que se l'aplícon pas.
Personalament, coneisseguère de religiosas, dau temps que restave dinc lo quartièr betonat e grisàs d'una grand vila. E ben, viviáun au mitan de la populacion d'aqueste quartièr popular batejat dau polit nom de ZUP. Jamai vos auriáun pas parlat de Diu quand barrunlàvon per estaladas adurre als pus necessitoses quauqua sacada de vestits recampats auprès de las familhas favorizadas. Fasiáun ce que lur cur lurs dictava. Savètz qu'èron de femnas umilas e que se la petàvon pas !

Fai pas res ! Avisatz-vos qu'un bèl jorn... se faguèron raubar (lo pauc qu'aviáun e aviáun pas grand causa !). Pièi un jorn, se faguèron tustar. Pièi un pauc pus tard, rostar. Arrivèt lo jorn, ni per aveire agit caritosament pendent tant d'annadas, quitèron la ZUP : aquò veniá dangieirosàs per elas.

Vint ans après... tot a bien chanjat. D'immòbles son estats esbosats per laissar mai d'espandi entre las torres coloradas. La glèisa de beton e de fusta es voida d'aquí enlai e bien chimarrada. Las carrièiras son cinc còps mai salopejadas que non pas de mon temps. Los vietnamians, los europèus e las nòrd-africanas coifadas d'un fichú nosat darriès lo tinhon, tot aquel monde a despareissegut. Ara, vesèm pas qu'una sola origina mai que mai. De còps que i a, de trèvas negras a parelh se sàcon dinc l'esperau d'un immòble. Una tira-lònga clarsemenada de raubas blancas tira vèrs la mosquèia. Simple constat. Chanjament de paisatge sociau, culturau.

E la Glèisa Catolica dinc tot aquò ? N'i a tant de dire, comprene... Mès faudriá pas diabolizar tot lo monde dinc l'Estitucion. Que, se ieu planhisse pas lo temps de l'Enquisicion, de la caça a las fachinièiras, de Roma tota poderosa e de las missions d'evangelizacion dau sègle 19en, regrète las annadas 1975 a 1985 de ma ZUP grisassa e trista a l'espinchar, mès vilatjon colorat de l'endedinc emb de son mescladís d'asuèlhs, de lengas, d'accents, sa propetat mejana, sa ponhadeta de religiosas e sa gleiseta, aquò òi !

  • 7
  • 0
Terric Lausa Quilhan
6.

#1
Ne tèni mon confle dels intolerants cristianofòbs

  • 12
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article