CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 d'octòbre

Actualitats

Dimècres, 10 d'octòbre de 2018, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Hong Kong: los independentistas escometon la polícia amb de drapèus catalans

Una setmana après l’illegalizacion dels independentistas, la polícia permetèt pas mostrar de bandeiròlas pròindependéncia dins una manifestacion. Alavetz, brandiguèron de bandièras catalanas esteladas e la polícia saupèt pas cossí reagir


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Una setmana après èsser illegalizat, lo Partit Nacional d’Hong Kong manifestèt per la democracia en brandissent de drapèls independentistas catalans, de drapèls de Taiwan e de la colònia britanica. Quand lo cortègi comencèt de marchar per carrièras, un grop de policièrs los avertiguèt que susvelharián cada movement que farián e que podián pas arborar de bandièras ni de bandeiròlas independentistas. Es a aquel moment que brandiguèron de bandièras catalanas esteladas. La polícia, estabosida, saupèt pas cossí reagir, çò rapòrta South China Morning Post.
 
A la fin de setembre, las autoritats d’Hong Kong corbèron l’esquina davant las pressions de la China e illegalizèron lo Partit Nacional d’Hong Kong (HKNP), que defendiá l’independéncia de la region. La China invoquèt “de rasons de seguretat”. Per tant, lo ministre de la seguretat de la vila, John Lee, enebiguèt totas las activitats de l’HKNP.
 
La polícia de la vila aviá ja recomandat d’enebir lo partit, minoritari, fondat en 2016, en disent qu’èra una “menaça imminenta per la seguretat nacionala”. Lo govèrn de Pequin tanben ne voliá l’illegalizacion. Tota activitat d’aquel partit serà punida amb una multa de 100 000 dolars honkongueses (aperaquí 11 000 èuros).
 
Lo fondador de l’HKNP, Andy Chan, expliquèt que lo partit s’èra creat per luchar contra lo colonialisme e perque Hong Kong seriá pas un país democratic tant que seriá pas independent. “Foguèrem colonizats pels britanics e ara sèm colonitzats pels chineses. Ont es lo drech d’autodeterminacion, per decidir nòstre futur?”, çò aviá dich l’an passat dins un parladís davant de centenats de personas. La vila foguèt una colònia britanica fins en 1997, quand passèt jos la dominacion de China.
 
 
La seguida de la repression
 
En 2014, una granda mobilizacion dels estudiants per revendicar mai de dreches e de libertats ocupèt las carrièras de la vila pendent setanta nòu jorns. Los activistas bloquèron las principalas artèrias d’Hong Kong pendent onze setmanas per protestar contra lo plan de Pequin d’i far d’eleccions amb de restriccions democraticas, amb de candidats preseleccionats per las autoritats chinesas. Recebèt lo nom de “Revòlta dels Parapluèjas” perque los manifestants se protegiguèron dels gases lacrimògens de la polícia amb de parapluèjas.
 
Qualques meses pus tard, las autoritats d’Hong Kong embarravan en preson tres activistas pròdemocracia acusats d’aver participat a de “susmautas”. En aqueles faches unas cent personas foguèron nafradas per qualques manifestants encagolats qu’avián lançat de contenedors d’escobilhas e de teulas dins l’encastre d’una manifestacion contra las retalhadas de libertats e d’autonomia per Pequin. La condemna dels tres estudiants activistas provoquèt una autra mobilizacion de milièrs de manifestants, que donèron de vam a la lucha de la Revòlta dels Parapluèjas.
 
Ara, las autoritats d’Hong Kong an decidit d’intensificar la repression contra lo movement en enebissent lo partit independentista. Mas abans s’èra ja pres de decisions antidemocraticas, coma obténer qu’un tribunal obliguèsse de daissar vacants los sètis dels deputats independentistas, qu’avián daverat un sèti al Conselh Legislatiu.

 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

17 d'octòbre 16.53h

Està clar Hong Kong no es la Xina, i si ells voldrien se una Nació lliure, esta en el seu dret.
Perquè el dret a l'autodeterminació no hauria de fer por a ningú, un mon amb 1000 estats no em fa por.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 d'octòbre 23.40h

Es que la senyera a mai de representar l'independència, ha uns colors molt vius e polits.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 d'octòbre 22.52h

Bona idea vaqui una vertadiera internacionala comunautat que pensa amb un vam global e local.
S eleva contra cadavautoritat raubaitritz de democracia.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

E mai l'accent occitan los emmalícia

Semblariá que los jacobins sabon plan çò que la majoritat d'occitans, alienats per París, sabèm pas: sèm un pòble somés, una de lors primièras ...
giny

Lo temps

Mapa
  • pluja Agen 17 6
  • nuvols Aush 11
  • sol Bordèu 23 9
  • sol Briançon 20 5
  • sol Caors 6
  • sol Carcassona 21 10
  • sol Clarmont-Ferrand 17 4
  • sol Confolent 22 8
  • sol Gap 22 10
  • sol La Canau 23 9
  • nuvols_parcials La Gàrdia 21 9
  • sol La Torre de Pèlitz 22 9
  • sol Limòtges 22 8
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 21 9
  • sol Lo Puèi de Velai 15 5
  • sol Marselha 21 14
  • sol Montpelhièr 20 14
  • sol Naut Aran 20 5
  • sol Niça 21 5
  • sol Nimes 22 14
  • sol Pau 25 10
  • sol Peireguers 22 9
  • sol Rodés 19 6
  • sol Tolon 23 12
  • nuvols Tolosa 19 11
  • sol Valença 17 7

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu) ©Laurenç Revèst

    Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Viure al país.  Laurenç Revèst

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)