CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 18 de decembre

Actualitats

Divendres, 12 d'octòbre de 2018, 03h00 Sciéncia

An trobat cossí arrestar d’envielhir


Comentaris 9 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


Aquò semblar un títol de sciéncia-ficcion mas o es pas. Es estat publicat dins las principalas revistas scientificas de la planeta. Pr’amor que la sciéncia a descobèrt cossí arrestar d’envielhir. Lo produch es natural e s’apèla fisetina e se tròba dins la frucha e las ortalissas. Amb aquò, çò dison, l’envielhiment de las cellulas es arrestat.
 
La tròba aguèt luòc quand una còla de cercaires de l’Universitat de Medecina de Minnesota descobriguèt qu’èra possible d’arrestar l’envielhiment de las cellulas e aital d’alongar la vida e de melhorar la santat e mai lo tractament aguèsse començat a una edat tardiva. Un assag es ja estat fach sus de mirguetas e ara o cal provar sus d’umans pr’amor que foguèt un vertadièr succès.
 
Al començament d’ongan, los quites cercaires Paul D. Robbins e Laura J. Niedernhofer, amb James L. Kirkland e Tamara Tchkonia, de la clinica estatsunidenca de Mayo, mostrèron ja scientificament qu’èra possible d’empachar qu’envielhiguèsson las cellulas umanas e aital d’alongar la vida e d’esperlongar la santat de las personas. Ara cal far, totun, mai d’assages amb de fisetina, un produch natural que contenon la frucha e d’ortalissas, per o poder fin finala confirmar.
 

Cossí arrestar l’envielhiment
 
Pendent la presentacion de las resultas de la tròba los cercaires foguèron interrogats: perqué aquò s’èra pas fach abans se la tròba es tan simpla? Los scientifics saupèron pas qué dire. Lo fach es que, amb l’edat, los umans an de mai en mai de cellulas damatjadas. E a una epòca de la nòstra vida començan d’envielhir d’esperelas.
 
Es un procès conegut coma senescéncia. Aquò amòda lo sistèma immunitari a atacar pas pus las cellulas damatjadas. Una persona jove las pòt  plan atacar mas de gents amb una cèrta edat o pòdon pas pus. E aital n’i a de mai en mai, e la persona envielhís de mai en mai.
 
Los cercaires descobriguèron que, en tot donar un produch natural nomenat fisetina a las cellulas damatjadas, s’arrestava aquel procés. O faguèron en tot balhar aquel produch a de mirgas fòrça vielhas. Que visquèron puèi mai longtemps. La revista EBioMedicine publiquèt que “lo produch es un senoterapeutic qu’esperlonga la vida e la santat”.
 
“Las resultas permeton d’afirmar qu’amb aquel produch se pòt alongar lo periòde de santat e doncas de vida del mond, quitament quand son ja vielhs —çò diguèt Robbins—. Totun, cal cercar encara mai. Sabèm pas encara quina es la dosi corrècta que cal donar”.
 
Malgrat que los cercaires diguèsson que fins ara i aviá agut de limitacions tecnicas per trobar aquel produch contengut dins la frucha e d’ortalissas, cossí es possible mentre que lo mond a totjorn dich que manjar de fruches e d’ortalissas es çò de melhor per la santat umana? Perqué avián pas trobat los efièches de la fisetina fins a uèi? (Legissètz la seguida)



 


Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.



















abonar los amics de Jornalet

 



publicitat



Comentaris

14 d'octòbre 13.55h

#2 I a un biais encara melhor : lo de nàisser pas…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 11.52h

Viure mai de temps nos balha l'espèr de durar pro per veire l'esfondrament del mond jol pes de la finança, de la tecnologia e de la pollucion consequenta. Quand i aurà pas pus de vida umana sus tèrra (sembla que los insèctes an mai de possibilitat que nosautes de poder subreviure), serem plan contents de poder viure 300 ans coma ditz aquel piòt de Ferry.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 09.45h

Remplaçament
La vida, le monde, qu'es un remplaçament permanent, ambe necessitat de daissar e transmettre.
Rens s'empòrta pas...daissa la plaça neta e transmete ton saber als seguents...
Patoés: l'empòrtes pas sens le passar, t'appartèn pas!




Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 22.41h

Los vegetarians manjam molta fruita e hortalisses. Los vagans en manjan encara mai. Se cal concentrar en manjar-ne mai ? Veirem. Sempre ai cregut que non hi ha res melhor qu' una bona amanida per començar lo dinar, d'ensiam (lletuga), endivi, creixens, un bon trempó de tomatiga, pebre verd, seba, olives i trempat amb oli.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 14.18h

#4 podètz precisar vòstra adreça per lo mandadís


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 11.43h

E sus l'occitanisme, e marcha tanben? se òc, que'u podetz comandar ua bèra dòsi!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 11.33h

"amb aquel produch se pòt alongar lo periòde de santat e doncas de vida del mond" – au plen de la suberpopulacion, l’ubris transumanista ne floisha pas.
Notar que los beneficiaris non seràn pas lo monde de las favelas, ni tanpauc vos e jo, senon los suberrics. En mème temps, tant de bon, que los suberrics e son precisament los qui mei s’ameritaràn de víver en lo mond estèrle e polluit qui s’agin aprestat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 10.32h

Lo biaish mèi bon entà non pas vàder vielh qu'ei de morir joen.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 09.22h

Aquela fòto en negre e blanc qu'es en naut lo tèste sembla una allegoria dau movement occitanista en crisi, de l'efèct de sa pensada sus sa quita persona, de l'efèct de sas accions sus la populacion e la socializacion de nòstra identitat despièi de decenias : un papet envelat que regarda vèrs lo sòu, la cana a la man emb d'una saca puslèu voida dinc l'autra. Fasètz-me escusa, braves legeires, mès ai pas pogut resistir.
Question ara : concients que sèm de la joinessa, de la santat, d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Viure Nadal a l’occitana

Lo jacobinisme sembla una religion, e non pas de las tolerantas. Los prèires e los cresents fanatics de la laïcitat, venerada amb fe e passion, perseguisson tot simbòl religiós ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 11 6
  • sol Aush 4
  • sol Bordèu 10 6
  • sol Briançon 0 -5
  • sol Caors 12 6
  • nuvols_parcials Carcassona 11 4
  • sol Clarmont-Ferrand 10 7
  • sol Confolent 8 6
  • sol Gap 6 2
  • sol La Canau 10 6
  • sol La Gàrdia 11 -1
  • sol La Torre de Pèlitz 8 1
  • sol Limòtges 8 6
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz -0 0
  • sol Lo Puèi de Velai 5 5
  • nuvols Marselha 13 10
  • nuvols Montpelhièr 11 4
  • sol Naut Aran 9 1
  • sol Niça 7 -4
  • nuvols Nimes 13 11
  • sol Pau 13 4
  • sol Peireguers 8 6
  • sol Rodés 9 6
  • nuvols_parcials Tolon 17 7
  • sol Tolosa 12 6
  • sol Valença 7 6

giny

giny

Vidèos

giny

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Siáu mai optimista per la cultura que per la lenga

Robert Rourret Professor d’istòria-geografia a la retirada

Siáu mai optimista per la cultura que per la lenga
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Castelar

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    31n rescontre occitanocatalan al Pòrt de Salau

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Lenga occitana, istòria e gastronomia. © Laurenç Revèst

    Lenga occitana, istòria e gastronomia

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Nimes

    Dictada occitana 2014

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Per tu, Nadal es una fèsta:


4%



16%



14%



62%



4%




Vots 74 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)