Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

A cremat doas bandièras francesas en cridant “Visca Occitània, a bas l’Estat francés”

Dimenge passat, l’11 de novembre, a Fois, a la fin de la ceremònia dels ancians combatents, un òme prenguèt dos drapèls franceses e los faguèt cremar amb la “flama del sovenir”, del temps que cridava “Visca Occitània, a bas l’Estat francés”.


L’òme, de 70 ans, esperèt que los oficials e los representants de las associacions patrioticas francesas quitèsson aquela manifestacion de nacionalisme francés debanada en tèrra occitana.
 
Ara per ara, las autoritats an pas revelat l’identitat de l’òme, que segon las informacions de La Dépêche agiguèt pas en nom de cap de collectiu, mas en son nom pròpri.
 
Diluns passat, l’òme foguèt menat als magistrats del parquet de Fois ont declarèt que s’agissiá d’un “gèst politic”. Lo 18 de decembre que ven, serà jutjat per “degradacions volontàrias per incendi e otratge a la bandièra francesa”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Julien Edinborg
20.

Lo 11 novembre un jorn de "sovenir" ? Au contrari ! Lo 11 novembre es l'aubre qu'escònda la sèlva, es lo negacionisme lo mai insolent que fa creire a una banda de vielhs occitans que totei lors colègas son mòrts per "libertat egalitat e fraternitat" mentre que son mòrts per un imperialisme francés que si pòu pas justificar, lor fasent creire que la França es reconoissanta mentre que lei generaus e lei borgés n'en avián ren a batre de mandar de miliers de pacolins dins la fanga e lo sanc.

  • 3
  • 2
Occitanagascona
19.

N'estèc pas era pena de cramat eth drapèu françès entà diguèr eth que pensava. Aqueth òme n'avia pas qu'a brandir eth drapèu occitan, qu'ei tanben ua faiçon de exprimar era sua opinion, mès pacifista. Eths òmes que's consideravan françès e que son mòrts entara França qu'an tanben eth dret ath respect, coma eth autres. Eth 11 de novembre qu'ei un dia de sovenir e non pas un dia entà hèr passar eth son messatge politic.

  • 5
  • 3
Eric Toulouse
18.

Un pas mai al delà dins la subversion será de brandir la bannière occitana puslèu que de crémant la francesa

  • 4
  • 2
Casa
17.

pensi que fau respectar totei lei pensadas e lei accions. I a de tot dins l'Occitanisme : leis occitanistas que se sentisson francés / que se sentisson pas francés. Leis occitanistas que pensan qu'Occitània es una entitat vertadièra / ò pas. La Calandreta apren ai pichons la geografia de França, lor ditz que son francés, que fin finala es una escòla francesa de lenga occitana. Es una causida que respècti mai es pas ma causida personala. Fau donc respectar d'un autre costat lo tipe que decida de cramar de bandieras francesas per faire un pauc de bosin a l'entorn de la question occitana. Tròbi aquò mens ridicule que de demandar uei l'independéncia occitana per exemple (non pas rapòrt a la legitimitat mai rapòrt au nivèu de conscientizacion de la populacion). Pensi qu'aquela accion portarà mai de ben que de mau fin finala. Cadun pensa çò que vòu mai escopirai pas jamai sus un tipe (sabi pas qui es) que crama de drapèus francés, rapòrt a tot çò que pensi de França, de sa Republica de mèrda, de sas valors pudentas e de çò qu'a fach ai culturas minorizadas d'Exagòne. Avem simplament 50 ans de retard rapòrt a Bascoat ò Corsèga ..

  • 10
  • 3
Ratapinhata Gavotina de Contea
16.

Dal temps de Carneval / Caramentrant dal 2012, un article d'un jornal faguèt resson d'una polémica a l’entorn d'un carre participant al Carneval independent. Era concebut per un colleitiu d'associacions. Aquesto carre representava un babi occitan que si manjava un mosquit ambé las colors blau-blanc-rotge e simbolisant la política linguística de França. Siguèt explicat qu’aquesto carre èra un biais de denonçar la política monolinguística de l’estat francés.
Lo deputat de Nissa Rudy Salles, autor d’un amendament de la lei que reprima los prejudicis portats còntra l’emblema francés, reagiguèt violentament en parlant de volentat de « faire portar de messatges anti-francés a de pichons ». « Ges de question que si manje la cultura francesa a Nissa ! » justèt lo deputat, que non veguèt perqué « un carre que si vòl contrari a las valors de la república defilaria sota la bandiera de carnevals de quartiers. »
En aquela reaccion impulsiva, lo deputat tant amorós dals simbòles d’un sistema qu’a tot fach per destrurre la cultura occitana, a denembrat doas causas importantas.

En primier, si manja ren la cultura francesa mas la política linguística d’un estat jacobin.
En segond, l’esperit de Carneval es la libertat totala e doncas lo poler de s'exprimir liurament sus de tot. La totalitarisacion d’un sistema marca soventas fes la siu fin.

  • 10
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article