Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo Conselh de Léger Atlantic a votat contra la reünificacion amb Bretanha mas demanda un referendum a Macron

L’associacion Bretanha Reünida aviá amassat mai de 100 000 signaturas en favor de la consulta

| Bretagne Réunie
Lo Conselh Departamental de Léger Atlantic rebutèt  ièr diluns, 17 de decembre, la reünificacion del departament amb la rèsta de Bretanha, amb 30 vòtes contra e 13 en favor, sus un total de 62 membres. Los autres conselhièrs departamentals s'abstenguèron o èran absents.
 
Per que foguèsse aprovada, caliá lo vòte favorable de tres cinquens dels representants, e auriá encara mancat dos autres vòtes parièrs dins los conselhs regionals de Bretanha e dels Païses de Léger, region a la quala aperten lo departament de Léger Atlantic.
 
Lo vòte es una responsa a la peticion de mai de 100 000 personas, lançada per l’associacion Bretanha Reünida, per que lo Conselh organizèsse una consulta populara sus la question. Lo movement ramenta que lo departament de Léger Atlantic es istoricament e culturalament breton, e reclama que s’aprofièche la Lei NOTRe per modificar las frontièras actualas.
 
Mas lo president del Conselh, Philippe Grosvalet, aviá escartat una consulta entamenada per Léger Atlantic. Per contra, a mandat una letra al president francés, Emmanuel Macron, per li demandar que siá l’estat francés qu'organize un referendum sus las frontièras regionalas. Lo Conselh Departamental a aprovat una demanda dins aquel meteis sens, amb 55 vòtes en favor e 3 contra.
 
 
 
 
_____
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
10.

Bretanya es una Nació hi hauria de tenir tots els drets d'una Nació,i això vol dir el seu reconeixament, el del seu territori, la seva llengua, tradicons, cultura pròpia, ah, i un Estat Lliure.
I tot això perquè es una Nació.
Que visqui la Bretanya Lliure!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Pierre Terral
9.

#8 Mercé plan per vòstre sosten Nadine. Mas las mascaradas de roge i siái acostumat :-)
Es de segur la causida de la populacion que deu èsser presa en compte, quina que siague, aprèp una campanha d'informacion equitabla, e a mai d'un nivèl me sembla. Dins aquel cas meten que la majoritat vòte pel statu quo (per interès economique, a causa de la rivalitat Nantes-Rennes, perqué se sentisson pas brica bretons, etc.) mas que de comunas ont lo breton es estat parlat vòten pel restacament a la Bretanha, aquel vòt deuriá èsser respectat e las limitas del departament modificadas.
E aicí compreni mal l'animositat envèrs los que se díson gascons, provençals, etc. e que vòlon pas èsser tractas d'occitans, es a cadun de s'autodefinir.

  • 5
  • 6
Nadine Combaluzier Aujaguet
8.

#4 Aqui un coumentàri argumenta, aujetiu e emparciau ! E vesès : la majo part das enternauto vous mascàrou de rouje ! Ai ai ai... lou microucosme aucitanisto...
Après... lou sentimen de la poupulaciu loucalo es quicom que deu èstre grandament pres en comte, qu'es souvent negligi malerousament.
Saique un referendom laissariè au mounde la liberta de s'àutou-definì identitariament : la meiouno causido, çou me pense. Mès sans aublidà de rapelà couletivament, avans touto voutaciu, ce que disès din vostre coumentàri, que chascun ague coumo acò toute lous elemen en man per poudre se decidì.

  • 1
  • 6
Pierre Terral
7.

L'origina de las regions data pas de Pétain mas de 1919, l'annada que Étienne Clémentel, ministre del
commerce creèt los «groupements économiques d’intérêts régionaux» e dins aquel decopatge la Bretagne aviá pas que tres departaments.
Lo decopatge de 1941 siaguèt fach res que jos de critèris economiques e jos la pression dels Alemands. Èra provisòri, Pétain, el, aviá l'intencion de restablir las províncias e donc una Bretanha a cinq departaments. L'ocupacion alemanda e la seguida dels eveniments o li permetèran pas. Avètz lo drech de o regretar
En 1830 la França aviá 130 departaments, uèi n'a mens e de que n'i a o regrètan.
A Brazzaville i a un "Palais du Gouverneur", uèi lo Congo es pas mai francés, n'i a que o regrètan.
Per far cort l'inclusion de la "Loire Atlantique", de lenga francesa (gallo), dins la region "Bretagne" a pas mai de justificacion que l'inclusion de las "Pyrénées-Orientales" dins la region "Occitanie".

https://www.liberation.fr/checknews/2018/08/10/est-il-vrai-que-c-est-petain-qui-a-separe-la-loire-inferieure-de-la-region-bretagne_1670386

  • 1
  • 0
Pitaluga
6.

#4 Avètz rason. Es pas la Loire-Atlantique, es la Loire-Inférieure que foguèt separada de Rennes en 1941 quand lo govèrnament de Pétain creèt las prefecturas de region. Aquò dich, la consequéncia, amb lo temps es que Nantas, amb son palais dels ducs de Bretanha, se trapa ara qu'es pas bretona.
Vos demandi de me desencusar per aqueste anacronisme patronimic.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article