Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Una nòva teoria explicariá lo 95% de l’Univèrs

La nòva teoria es estada explicada per una còla de cercaires de l’Universitat d’Oxford e poiriá resòlver un dels problèmas pus grands que los patís la fisica modèrna

Segon Farnes e sos collègas, i a un tensor qu’ajuda de mai en mai la matèria negativa a èsser creada. E quand aquò a luòc, la massa negativa es pas mendre dins l’espandiment universal. D’efièch, lo fluid es parièr a l’energia escura.
Segon Farnes e sos collègas, i a un tensor qu’ajuda de mai en mai la matèria negativa a èsser creada. E quand aquò a luòc, la massa negativa es pas mendre dins l’espandiment universal. D’efièch, lo fluid es parièr a l’energia escura. | Pixabay
La fisica es una sciéncia que, malgrat totas las descobèrtas fachas cada an, avança pauc a cha pauc. S’o pòt pas cambiar tot d’un jorn a l’autre dins lo mond de las leis universalas. De teorias qu’an assajat d’anar delà lo vejaire actual sus l’Univèrs se son totjorn embroncadas a çò que diguèt Einstein. E aquò es totjorn un problèma. Ara, una nòva teoria explicariá fins al 95% de l’Univèrs, e d’efièch ja foguèt predicha per Einstein. Totun, encara la cal provar.
 
La nòva teoria es estada explicada per una còla de cercaires de l’Universitat d’Oxford e poiriá resòlver un dels problèmas pus grands que los patís la fisica modèrna. Segon aquesta, amb l’union de la matèria escura e de l’energia escura dins un solet fenomèn la resulta es un fluid amb una massa negativa. E ansin, quand se buta una massa negativa, aquesta accelerariá vèrs se meteis. E aquò ja foguèt afirmat per Einstein fa ara 100 ans.
 
Tot aquò arribèt pr’amor que lo modèl de l’Univèrs qu’avèm considerat coma vertadièr los darrièrs 30 ans, modèl tanben conegut coma modèl Lambda CDM, pòt pas res afirmar sus la matèria escura o l’energia escura. O sus cossí son fisicament. Se sap solament qu’existisson pr’amor de l’efièch gravitacional qu’an sus d’autre tipe de matèria. Pas res mai.
 
La còla que creèt aquela nòva teoria foguèt dirigida per Jamie Farnes, del Centre d’e-Recèrca d’Oxford e ofrís una nòva explica sus la majoritat de l’Univèrs: “La matèria escura e l’energia escura pòdon èsser unidas dins un ensemble qu’a una gravetat negativa, çò confirmèt Farnes. Aquel fluid rebuta tota autra matèria e, malgrat que siá una teoria singulara, aquò significa que l’Univèrs es simetric en çò que pertòca las qualitats positiva e negativa”.
 
 
De mens en mens de matèria escura
 
La teoria actuala de l’Univèrs afirma que i auriá de mens en mens de matèria negativa pr’amor de l’espandiment de l’Univèrs. Aquò es contrari a çò qu’aquela còla de cercaires a trapat. Segon los scientifics, lo vejaire que i a de mens en mens de matèria escura es pas corrècte. Segon Farnes e sos collègas, i a un tensor qu’ajuda de mai en mai la matèria negativa a èsser creada. E quand aquò a luòc, la massa negativa es pas mendre dins l’espandiment universal. D’efièch, lo fluid es parièr a l’energia escura.
 
A mai, aquesta nòva teoria tanben balha las primièras prediccions sus lo comportament de las vapors de matèria escura. Segon d’investigacions scientificas actualas, las galaxias viran tan lèu que sembla que se desfàn. Mas aquò suggerís una cèrta vapor invisibla que las unís pr’amor qu’aquò se passa pas ansin. Una simulacion realizada sus las propietats de la massa negativa confirmariá la creacion de vapors de matèria escura coma çò qu’es estat observat uèi lo jorn amb de ràdio telescòpis.
 
La nòva teoria verifica çò qu’afirmèt Einstein en 1918. Descobriguèt una constanta universala sinonima de l’energia escura. Segon los cercaires qu’an creat la nòva teoria, es possible qu’Einstein parlèsse ja a l’epòca d’un Univèrs plen de massa negativa. “Los estudis faches fins a uèi s’embroncan a la Teoria Generala de la Relativitat d’Einstein. E aquò es pas un problèma mendre. Nòstre vejaire ajuda a melhor comprene dos ponches d’aquela teoria: la massa negativa e la creacion de matèria, car son un ensemble”. (Legissètz la seguida)


 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.




abonar los amics de Jornalet

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
6.

Es bonic veure que s'evoluciona, i sempre s'innova, encara s'han de descobrir moltes coses mes, es maco veure com avui dia, hi ha gent que no pensa que tot ja està fet, cosa que per molts ja està feta. Si al Mon no hi ha ganduls tenim esperança, ja per a molts dels que pugen aquesta es la única cosa que els motiva, no fotre res.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
sonar tolosa
5.

B'ai pas res compres del tot .... qual de l'uòu o de la galina es espelit çò primièr ?

  • 0
  • 0
francesc palma
4.

Me pareis que non han ni puta idea del que disen. De teorias ni pot haver moltas, mas de la creacion de l'Univers res de res, cap ! Açò es voler explicar la creacion de l'univers per los electrons. Mas d'ont surt lo primer ? aquí voli veuire aquestes d'Oxford.

  • 1
  • 2
Desentenut
3.

Entà assajar d’enténer quauquarren en un tau article que cau precision e, tau profan qui soi, d’aviada que carré definir los concèptes e objèctes dont s’i parla (matèria negativa? ei diferenta de l’antimatèria? e de la matèria escura?)… E medish atau, quan i horniretz tota la precision de qui cau, que gaharí mei viste un punh de hum.
Entà complicar l’ahar lo tèxte que’m sembla conhit d’aproximations.
Exemple: “La teoria actuala de l’Univèrs afirma que i auriá de mens en mens de matèria negativa pr’amor de l’espandiment de l’Univèrs.”
Farnes non ditz pas aquò, que ditz: “The existence of negative matter had previously been ruled out as it was thought this material would become less dense as the Universe expands”, i.e. “De per abans s’exclusiá l’existéncia de la matèria negativa perque pensàvem qu’aquela se fariá mens densa dal temps que l’Univèrs s’espandís.”
Donc ne pensèvan pas qu’i seré mei anar mensh de matèria negativa, senon que seré mei anar mei diluida. La densitat e la quantitat d’un fluide ne son pas medisha causa ça’m par.

  • 3
  • 1
Lachaud
2.

Existe un cerchador frances qu'es a la poncha d'aquel problem mas qu'es pas reconeigut per las autoritats francesas. S'apela Jean Pierre Petit e lo trobaretz sur lo site Nuréa TV.

Es pas aisat d'esplicar una teoria scientifica en qualques linhas.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article