CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Actualitats

Diluns, 20 de mai de 2019, 03h00 Escòla,Politica

Lengadòc > Lengadòc Naut > Tolosan

Tolosa: tornaràn manifestar dimècres que ven per l’occitan dins l’educacion publica

A la rintrada s’anóncia pas cap de dobertura de classa dins lo primari e dins lo segondari manca 168 oras mentre qu’una vintena de collègis e licèus van barrar de corses o los limitar


Comentaris 14 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargar


Manifestacion festiva e combativa al Rectorat de Tolosa





Nòvas restacadas
Etiquetas
acadèmia, creo, educacion, escòla, occitanofobia, tolosa

Lo collectiu per l’ensenhament de l’occitan dins l’acadèmia de Tolosa (CRÈO Tolosa) tornarà manifestar dimècres venent, davant lo rectorat de la Ciutat Mondina, davant la menaça de la supression de l’occitan de l’educacion publica francesa. Cridan a una manifestacion festiva aqueste 22 de mai, de 12h a 16h.
 
A la rintrada s’anóncia pas cap de dobertura de classa bilingua occitan-francés dins lo primari, e dins lo segondari manca 168 oras e una vintena de collègis e licèus van barrar de corses o los limitar. Segon lo CRÈO Tolosa, tot aquò manca fòrça als engatjaments de la rectritz d’aquela circonscripcion escolara, e tanben contraven a las convencions signadas amb las collectivitats territorialas, los sindicats, las associacions e l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO).
 
Los manifestants demandan doncas que se restablica los engatjaments preses de mejans especifics reservats a l’ensenhament de l’occitan per que los ensenhaments pòscan èsser mantenguts e espandits; lo desvolopament de l'ofèrta e la recuperacion de l’ensenhament bilingüe dont l’interès educatiu es reconegut, confòrmament a la convencion entre los rectorats e las regions; lo retorn a las modalitats anterioras de gestion e de seguiment de l’ensenhament de l’occitan qu’avián permés de progrèsses; lo respècte dels tèxtes e la recuperacion de la politica academica en favor de l’occitan e una vertadièra concertacion amb los sòcis per l’entamenada de la convencion de desvolopament de l’ensenhament de l’occitan.
 
Dempuèi mai de 40 ans, las pòrtas dels establiments escolars de l’Acadèmia de Tolosa s’èran progressivament dobèrtas a l’ensenhament de la lenga e de la cultura occitanas, dins l’encastre d’una politica academica volontarista. La circulara rectorala del 3 de mai de 1999 precisa que “las doblidar es pas un signe de modernitat mas una pèrda de substància”.
 
La convencion rectorats-regions signada a Tolosa lo 26 de genièr de 2017, confòrmament a la lei, daissava esperar de nòus desvolopaments mas de decisions ministerialas e academicas que respèctan pas ni la lei ni la convencion fan pesar dempuèi mai d'un mes de grèvas menaças sus l’avenir d’aquel ensenhament. La convencion es aplicada dins l’acadèmia de Bordèu mas l’es pas dins l’Acadèmia de Tolosa.
 
En contradiccion amb los tèxtes e los engatjaments, las possibilitats e los mejans d’ensenhament per l’occitan son estats fòrtament reduches per la rintrada venenta. Las modalitats de gestion e de seguiment d’aquel ensenhament, que dins l’acadèmia de Tolosa avián permés un desvolopament significatiu, son estadas modificadas e son a present fòrça nefastas per l’ensenhament de l’occitan.
 
 
Una situacion fòrça grèva per l’ensenhament de l’occitan
 
De fach, se tracta d’una situacion fòrça grèva per l’occitan. L’acadèmia de Tolosa es una de las onze subdivisions escolaras que tòcan Occitània dins l’estat francés. Aquesta administracion a mes fin a la dotacion especifica que finança l’occitan dins los collègis e licèus e daissa sens occitan gaireben 15 000 escolans. Tanben son pertocats una cinquantena d’ensenhaires d’occitan dins l’acadèmia mondina.
 
Dins la rèsta d’Occitània administrada per França, la situacion es pas melhora. Dins las acadèmias de Lemòtges, Clarmont e Grenòble, l’occitan dins los licèus e collègis es anecdotic. A Montpelhièr e Ais, l’occitan a fòrça reculat davant las atacas dels diferents rectors. D’anóncias de barraduras son estadas fachas en Provença ont lo rector se trufa “d’una lenga que se parla pas”. L’explicacion de la fin de l’occitan es lo pretèxt de la reforma Blanquer dels licèus. Lo 60% dels escolans del segondari es dins l’acadèmia de Tolosa. L’occitan es tanben fòrt a Niça, mas patís fòrça la reforma mortifèra dels licèus. La vertat es que i a una volontat evidenta de metre fin a l’occitan al Ministèri de l’Educacion de París.
 
 
 


Manifestacion festiva e combativa per l’ensenhament de l’occitan
Dimècres 22 de mai de 2019 de 12h a 16h
Davant lo rectorat de l’Acadèmia de Tolosa
75, carrièra de Sant Ròc, Tolosa.
Mètro: Sant-Anha
 
Trobatz l’eveniment sus Facebook.

 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

25 de mai 12.10h

S'ha de canviar la situació, a Occitània s'ha de parlar primer en Occità, i després ja es veurà.
Això seria el normal, però la situació de Occitània es normal!?
Ens em d'alliberar, i això es un motiu mes, per fer-ho, cal fer-se pesats fins a aconseguir-ho.
Cal pensar com superar aquestes qüestions, i la resta i alliberar la Pàtria, en el meu cas Pàtries, soc del sud.
Visca la Terra...Lliure1
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de mai 23.44h

Mercès Pitaluga: Quan es feia poesia en latin, la gent no l'entenia, al ferse en Occitan se podia far al mieg de la plaça e carrieras e la gent l'entenia, se non agués estat entenidora la gent agués tirat tomatigas als joglars o al que cantavan o recitavan las cançonetas. S'emprava una lenga leu e plana precisament perquè lo poble pogués entendre la, una lenga correnta la mateissa que es parlava als carriers, naturalment la gent disfrutava de sentir las cançonetas que contaven temes di... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de mai 06.04h

#10 Coneissi una professora de « lettres modernes » que demorèt d’annadas a Blaia e jamai s’entrevèt de Jaufre Rudèl. Coneissiá quitament pas son nom.
Es vertat que fan pas res sus plaça per entresenhar lo mond.
Mas i a tanben un problèma amb l’universitat francesa. Un autre professor de « lettres modernes » de la meteissa generacion, quand li parlèri d’Arnaut Danièl, me diguèt : A, òc, l’avèm estudiat en ancian francés.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 22.53h

Benvolgut t. : E mercès pel que dius, per desgracia non i a cap indicador al castelh del gran trobador de L'amor de Lunh, mas encara que sia amb l'escusa del turisme, s'a de reivindicar a las municipalitats que posen cartelhs indicadors, e se o fan per la cultura Occitana melhor. París segur que diu que los trobadors son franceses o non diu res. Mas los Conselhs Regionals an de far aquesta feina culturala de reivindicar los trobadors coma l'identitat propia la mai valuosa qu' avets. Des del m... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 07.35h

#9 francesc
Mercé ! plan mercé !
Los poèmas de Jaufré Rudel , cresèvi de ne conéisher mei d'un … manca aqueth . Pr'aquò presi lo trobador de "l'amor de lunh" ! A Blaia (pròche de Bordèu e non pas en Peiregòrd) las roeinas deu son castèth enqüèra hautejan l'estuari de Gironda . Mès pas un quite panèu toristic per ensenhar aus visitaires quau èra lo Jaufré Rudel !

Los trobadors , mila ans de literatura a héser conéisher , una rason valadera d'an... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de mai 22.36h

t. lo nom es: Jaufré Rudel (...1125-1148....) senhor de Blaia ( Peirigord).
Aital com Viena es considerada la capitala de la musica, la terra dels trobadors es Occitania tota, naturalment amb Provença. Lo tresor dels trobadors es un orgulh e un onor del vostre patrimoni qu' avets vosaltres e ningú pus. París encara qu' o volgan non es sieu, es la polida lenga d'Oc dels ans quasi 1000. Una joia qu' es compren aisidament tenent en compta l'antic que son. Una lenga del poble, faita pel pobl... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de mai 20.34h

#6 Comptam sus l'unitat de reanimacion per nos insuflar un buf novèl!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de mai 20.32h

#6 Compreni pas aquesta fixeta sul nom de la region. Del temps de la region Lengadòc-Rosselhon me sembla pas d'aver ausit tant de comentaris sus la region que tirava son nom de la lenga d'òc (e parlem pas del rosselhonés que lo departament 66 s'apèla totjorn "Pyrénées Orientales"). Benlèu que tres ans i a la region qu'avia son sièti a Montpelhièr èra a la punta del combat per la lenga d'òc?
Enfin, vos dirai que del nom de la region, me'n foti pas mal, per contra de la mobilizacion de... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de mai 16.59h

#3 Ah ? Alara tot es pas perdut, nos vaqui rassegurats. Que plan segur la region occitanie non podrà qu'ajudar la lenga qu'es a l'origina de son nom, vertat ? Tsss....


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de mai 05.30h

#4
Coneishetz lo nom deu trobador autor d'aqueth poèma ?
mercé


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • L'uelh de la hont a Baiona (Baish Ador). © Vincenç

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Nhèu d'abriu en Aran. © Xavi Gutiérrez Riu

    Nhèu d'abriu en Aran

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • © Lissandre Varenne

    Senhaletica en Marjarida

  • Per quala dança eterna se son calhadas lei rondas menudas?

    Meissonencas en Camarga pichòta

  • Lo Pan de Sucre e la calanca dau Botafogo, vists dau Corcovado, lo mont dau famós Crist Redemptor de Rio de Janeiro. 20 de julhet dau 2012. © Règis Bosquet

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


42%



35%



22%



0%




Vots 116 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)