CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 15 de junh

Actualitats

Divendres, 24 de mai de 2019, 03h00 Politica

Las eleccions europèas son entamenadas. Dimenge, en Aran, i aurà una tripla eleccion

Las eleccions al Parlament Europèu comencèron ièr amb de jornadas electoralas al Reialme Unit e als Païses Basses. Uèi se vòta en Irlanda, Letònia, Malta e Eslovaquia. En Chequia se vòta uèi e deman dissabte, e dimenge votaràn los autres estats


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Las eleccions al Parlament Europèu comencèron ièr amb de jornadas electoralas al Reialme Unit e als Païses Basses. Lo repòrt del Brexit fins a la tardor a obligat los britanics de participar a un vòte qu’èra pas previst. Uèi se vòta en Irlanda, Letònia, Malta e Eslovaquia. Chequia es lo sol estat ont se pòt votar pendent dos jorns: uèi e deman dissabte. Los autres estats, dont l’espanhòl,  lo francés e l’italian —que concernisson Occitània— votaràn dimenge.
 
Dins cinc estats de l’UE es obligatòri de votar: Belgica, Bulgaria, Chipre, Grècia e Luxemborg.
 
Al total, los europèus sèm a elegir 751 eurodeputats. Eles elegiràn los caps de lista (los diches Spitzenkandidaten) de caduna de las formacions politicas candidats al pòst de president de la Comission Europèa. Ça que la, es lo Conselh d’Euròpa, format pels primièrs minitres dels 28 estats, qu’elegirà lo president de la Comission, que puèi lo Parlament Europèu lo deurà validar.
 
Los 751 eurodeputats representan proporcionalament cadun dels estats segon un critèri de proporcion demografica. Quand lo Reialme Unit aurà enfin quitat l’UE, lo nombre de deputats serà reduch fins a 705. Alavetz, los estats francés e espanhòl ganharàn cinc deputats cadun, Itàlia e los Païsses Basses n’auràn tres de mai e Irlanda ne ganharà dos. Los nòu eurodeputats restants se repartiràn entre Polonha, Romania, Suècia, Àustria, Danemarc, Eslovaquia, Finlàndia, Ongria e Estònia.
 
Los resultats començaràn de se saber dimenge a partir de 23h. Es l’ora marcada pel barrament dels burèus de vòte en Itàlia, l’estat que vòta pus tard. Fins a aquel moment se raportarà pas cap de resultat.
 
 
Tripla eleccion en Aran
 
En Aran i aurà, totun, una tripla eleccion. En mai de las europèas e de las eleccions municipalas, que se tendràn dins tot l’estat espanhòl, los araneses votaràn tanben per lo Conselh General, es a dire, per lo govèrn del país que foguèt restaurat en 1990 après 156 ans d’inactivitat, e qu’ara es refortit amb la nòva Lei d’Aran.
 
Lo Conselh General d’Aran es format de tretze conselhièrs elegits dins cadun dels sièis terçons.
 
Los terçons
 
La Val d’Aran se devesís en sièis terçons: son la division geografica pròpria del país, qu’a foncionat administrativament quand lo Conselh General es estat en vigor, es a dire, de 1313 fins a 1834 e dempuèi 1991.
 
Inicialament, èran tres demarcacions, per tant se nomenan “terçons”. Mas al sègle XVI cada terçon se subdevesiguèt en dos sosterçons, qu’an, pasmens, mantengut lo nom de terçons.
 
E mai, pendent los 156 ans d’abolicion del Conselh General, perdèsson lor foncion administrativa, los terçons contunhèron de manténer tradicionalament lor valor identitària. An una valor tan simbolica qu’en 1977 se constituiguèt una associacion nomenada Es Terçons per defendre la restauracion del Conselh General d’Aran dins l’Estatut d’Autonomia de Catalonha.
 
A l’ora d’ara, pel terçon de Castièro s’elegís 4 conselhièrs, pel dels Quate Lòcs se n’elegís 3, per Pujòlo 2 e tanben 2 per Arties e Garòs. Pels terçons de Lairissa e Marcatosa s’elegís 1 conselhièr.
 
 
Las comunas
 
A respècte de la division municipala, los terçons son pas brica respectats. Cal dire que l’administracion municipala es impausada per l’estat espanhòl, del temps que lo Conselh General es definit dins l’Estatut d’Autonomia de Catalonha, e desvolopat amb la Lei d’Aran aprovada pel Parlament catalan, en seguida de las revendicacions aranesas.
 
Los conselhs municipals d’Aran son bailejats per la figura del baile,  que dirigís la municipalitat. Amb el i a los cònsols (tanben escrich còssos), que son los conselhièrs municipals.
 
Aran ten 9 comunas, dont doas correspondon a la mitat de la superfícia del país: lo Naut Aran e Vielha e Mijaran, que prenon dos terçons caduna. Las autras 7 municipalitats son Bossòst, Les, Canejan e Bausen (Quate Lòcs) e Vilamòs, Arres e Es Bòrdes (Lairissa).

 
 
 

Terçon Municipalitats Vilas e vilatges Conselhièrs generals elegits
Quate Lòcs Bossòst, Les, Canejan e Bausen   3
Lairissa (o Irissa) Vilamòs, Arres e Es Bòrdes   1
Marcatosa Vielha e Mijaran Vilac, Aubèrt, Betlan, Mont, Montcorbau, Arròs e Vila 1
Castièro Vielha e Mijaran Escunhau, Casarilh, Betren, Vielha, Gausac e Casau 4
Arties e Garòs Naut Aran Arties e Garòs 2
Pujòlo Naut Aran Tredòs, Bagergue, Montgarri, Salardú, Unha e Gessa 2
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

24 de mai 10.59h

Jornalet ama plan cultivar lo vide abyssal entre una elita politica e l'electorat!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Adishatz sindic, e fòrça gràcies

Carlos Barrera qu’anoncièc diuendres passat en ua conferéncia de premsa que deishaue era politica dempús de 20 ans d’èster sindic d’Aran. Era decision qu’ei ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”

Rafèu Radreau Carnsaladièr e organizaire d'eveniments culturals a Peirafuec (Nauta Val de Var)

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Castelar

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu) ©Laurenç Revèst

    Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu)

  • Estanh de Vacivèr. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val d'Aran

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • Via centrala. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Meravilhas aranesas. © Franc Bardòu

    Meravilhas aranesas

  • Montpelhièr. © Patrici Baccou

    Campanada d'alarma sus la situacion catastrofica ont se tròban la lenga e la cultura occitanas

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Alejandro Benito Rusiñol

    Concors de preseps de Jornalet 2017

  • La prima en valaa de Tiniá. © Laurenç Revèst

    La prima en Tiniá

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que la politica aranesa es interessanta per tota Occitània?


63%



9%



10%



7%



10%




Vots 124 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)