Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Ventadorn escriviá en francés, segon l’educacion oficiala

Dins los libres de francés publicats en 2019 se presenta encara coma “de francés ancian” la lenga dels trobadors occitans

Se nèga encara l’occitan dins los libres escolars de l’estat francés en ensenhant, falsament, que la lenga dels trobadors èra de francés ancian. Un ensenhaire d’occitan de l’acadèmia d’Ais ven de denonciar suls rets socials que lo libre de francés publicat per Belin Éducation aqueste an 2019 presenta als escolans un poèma de Bernat de Ventadorn en sa version originala e una “version adaptada” que dison “traducha de l’ancian francés”.

 
 

Aquela enormitat occitanofòba se tròba dins lo libre Français, manuel pour les secondes, Escales, publicat en 2019 per Belin Éducation jos la direccion de Valérie Cabessa.
 
De fach, aquela manipulacion erronèa a la tòca de negar l’existéncia de l’occitan e es frequenta dins l’educacion francesa en general. Dins un autre libre escolar de francés de 5a publicat per Hachette Éducation se ditz que “l’ancian francés (sègles XII e XIII) es compausat de dos grands ensembles: la lenga d’oïl al Nòrd e la lenga d’òc al Sud”, e mai justifica que “l’ancian francés èra sustot una lenga parlada, que recobrís diferents dialèctes regionals e que presenta de grafias fòrça variablas”.

 
 

Aquela pèrla se pòt trobar dins lo libre escolar Français 5e, Fleurs d’Encre, publicat per Hachette Éducation en 2010 que sas autoras son Chantal Bertagna e Françoise Carrier-Nayrolles.
 
Sembla que los responsables de l’educacion dels enfants ajan priorizat l’occitanofobia a la rigor scientifica, e doncas, preferisson totjorn l’endoctrinament a educacion e los prejutjats a la sciéncia.

 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Reinat LO VAU
24.

#21 ieu, m'an pas respondut...

  • 0
  • 0
"Tàrrega" igualada (PP.CC.)
23.

Cassum! axiò no s'acaba mai, sempre quan quelcom surt be, hi ha d'haver el pessat de torn que s'ho carregui. Be, no es que la cosa vagi molt be, però Moral! Això els posa en evidencia, i diu lo rucs que son, i com pensen i actuen en realitat.
La gent la bona gent en aquest cas els Occitans, jo soc Català, no farem mai questes cosses, la mala gent, si se'ls pot dir gent actuen així, i son els Gav... tal com els dèiem els Catalans.
Ispans , francesos, tot la mateixa m...que els aprofiti, i es quedin per lo que son.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 1
  • 0
francesc palma
22.

Non sai se Florant Mercadier o dis seriosament açò de Berlin Educacion. Non estaria malament.
Per altra banda, per mi la causa que fa a lo francès diferent de totas las altras lengas neolatinas es que s'escriu "oi, eu, ai, oeu, au, oeu,... e se prononcia d'una altra maniera que non se pareis ges, e açò non o fa l'Occitan coma non o fan las altras lengas romànicas, l'italian, lo portugués, lo sard, lo catalan, lo romanès, lo romanx, lo castelhan,ni los parlars italoromans del nord d'Italia.... Açò es per l'influència germanica del Franc, que de la maniera coma eles pronunciavan lo latin, feguet que las vocalas latinas variassin.

  • 0
  • 1
Florant Mercadier
21.

Aquí la responsa de Belin Educacion. De seguir.

Bonjour, merci pour votre message et pour votre vigilance, il s'agit effectivement d'une coquille qui sera corrigée lors des réimpressions. Les services clients Belin Education.

  • 0
  • 0
Felip Martèl Montpellier
20.

#19 Mèfi, es lo cas d'o dire. Sufis de veire un texte en ancian francés per veire la diferencia. Lo fach que per lo plaser de la discussion bastaria de metre un -e final a "joye" empacha pas que dins la realitat aquò exista pas dins lo manescrich utilisat per l'autor dau manuau, e que per alhors, ni groya per jaune ni neu (pas nau, que vòl dire batèu) existan en ancian francés. La diferenciacion entre l'oïl e totas las auras lengas romanas, amai lo gallo-italic e lo retic es anteriora als premiers textes escriches. Es per aquò que la simetria oc/oïl a pas de sens.

  • 12
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article