Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’ÒNU avertís que la planeta es sul camin de l’”apartheid climatic”

Lo raportaire de l’ÒNU sus la pauretat extrèma e los dreches umans avertís que los rics an escalfat la planeta e que los paures ne son a mand de patir las consequéncias

Lo raportaire de l’ÒNU sus la pauretat extrèma e los dreches umans, Philip Alston, avertís que lo cambiament climatic pòt agravar las inegalitats sòcioeconomicas dins tota la planeta
Lo raportaire de l’ÒNU sus la pauretat extrèma e los dreches umans, Philip Alston, avertís que lo cambiament climatic pòt agravar las inegalitats sòcioeconomicas dins tota la planeta | ÒNU/Loey Felipe
Lo Mond va devèrs un “apartheid climatic”. Amb aquelas paraulas, lo raportaire de l’ÒNU sus la pauretat extrèma e los dreches umans, Philip Alston, avertís que lo cambiament climatic pòt agravar las inegalitats sòcioeconomicas sus tota la planeta, e mai assegura que los que ne son mens responsables son los que ne patiràn mai las consequéncias: “La mitat mai paura de la populacion mondiala, 3,5 miliards de personas, es responsabla de sonque un 10% de las emissions de carbòni del temps que lo 10% dels mai rics es responsable d’un 50% d’aquestas emissions. Una persona de l’1% mai ric fa servir 175 còps mai de carbòni qu’una del 10% inferior”, çò precisa.
 
En mai d’aquò, Alston avertís que los pus rics “seràn los melhors plaçats per afrontar lo cambiament climatic, del temps que los pus paures, que son los que qu’an contribuit mens a las emissions, seràn los pus greujats”. Es dins aquel sens qu’a dich que “riscam un scenari d’«apartheid climatic» ont los rics pagan per escapar a l’escalfament, a la famina e al conflicte, mentre que la rèsta del Mond patisson”.
 
 
De mesuras dins la marrida direccion
 
Dins lo rapòrt, Alston mençona explicitament Brasil, China e los Estats Units, coma de païses que “prenon de mesuras miòpas dins la marrida direccion”. En mai d’aquò, soslinha que fòrça govèrns auràn la temptacion de “balhar al sector privat la lucha contra la crisi climatica”, çò qu’aurà per consequéncia que “l’esplecha de ressorsas naturalas e l’escalfament global se poirián accelerar al luòc de demesir”. Dins aquel sens conclutz net e clar: “L’istòria de l’indústria dels combustibles fossils met en evidéncia que l’excès de fisança en los actors amb tòca lucrativa garentirà gaireben de violacions massissas dels dreches umans”.
 
 
120 milions de paures en mai, 140 milions de migrants en mai
 
Alston a calculat que se la temperatura quita pas de pojar, i aurà 120 milions de paures en mai en 2030. A mai, en 2050, los efièches de l’escalfament global obligaràn 140 milions de personas de migrar de l’Africa subsahariana, del sud d’Asia e de l’America Latina.
 
 
Los païses responsables fan pas res
 
Enfin, lo raportaire denóncia, qu’en despièch d’aquelas previsions, los païses responsables “contunhan de far coma se se passèsse pas res”.

 
 

 





 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
6.

Si en son de rucs, quan ho veuran, podem dir, podem fer, que si ells no reaccionen...
Que mes cal esperar, que els que manin perdin unes eleccions, o que, be, mig Planeta ja se n'ha anat a la merda, quan toca a Paris, o a Londres, o a Roma, o a Berlín, o a Tokyo, o a Pekin, o a New york.
El dia que ho vegin serà massa tard.
Cony de Governants! A que espereu!?
Visca la Terra...lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Thanos Titan
5.

#4 Demandar als paures de far mens d'enfants non se fa sonque amb l'idèa de far descréisser la populacion mondiala. Los paures an doas rasons, dins lo tèrç mond, de far fòrça enfants :

1) L'ignorància dels mejans contraceptius e/o la volontat religiosa de non los emplegar pòdon explicar una partida d'aquela feconditat tant importanta mas…

2) Quand non i a pas ni proteccion sociala per accedir als sonhs medicals ni sistèmi de caissas de retirada pels mai vièlhs, qui noirirà los vièlhs quand seràn venguts tròp febles per continuar de trabalhar ? E se non i a proteccion sociala santat, fòrça pichons moriràn abans d'aténher l'atge adulte. Per s'assegurar que d'enfants vos prendràn en carga quand seretz venguts tròp vièlhs, ne vos cal far fòrça, dins l'espèr que dos o tres al mens subreviuràn pro longtemps per vos acaompanhar dins lo vielhum.

Donc, se volètz far descréisser la feconditat dels païses mai paures, cal

a) educar gratuïtament e massisament (e dins la lenga de cadun !…),
b) donar accès gratuït als sonhs medicals e a la salubritat publica, per totes, per far descréisser la mortalitat infantila,
c) fondar e assolidar un sistèmi de retirada satisfasent e duradís pels mai ancians,

e res de tot aquò non pòt pas advenir dins unas perspectivas colonialas, pòstcolonialas, ni, encara mens, dins una perspectiva neoliberala, de concurréncia generalizada de totes contra totes.

Per combatre l'ipernatalitat, cal donc defendre pertot la solidaritat e la sobrietat materiala.

E donc, ne cal acabar un còp per totes amb l'ideal capitalista de creissença a tot rompre qu'enriquís los mai rics en apaurissent sempre mai los mai paures, en desvigossant o empachant de far nàisser un servici public consequent e duradís d'educacion, de salubritat e de santat.

  • 1
  • 0
Francesc Palma
4.

Lo qu' avem de pensar tamben es amb la poblacion mundiala que creis de manera descontrolada. Cal posar un pauc de control sustot en los països mai paures coma Africa, America del Cente e Sud,.... Non se pot tenir vint filhs. Cal far una tasca d'educacion per aquestes continents

  • 1
  • 0
Black Blòc Joe
3.

Lo raportaire denóncia, qu’en despièit d’aquelas previsions, los païses responsables “continuan de far coma se non se passèsse pas res”. Aquò se ditz "lo denèc". Denegar es vengut una especialitat confirmada del governament de la macronalha. Lo raportaire auriá agut mailèu fait de denonciar lo liberalisme, que promòu l'egoïsme e la psicopatia en principalas qualitats umanas…

  • 14
  • 1
JC Dourdet
2.

#1 O filh de lop, mas la barras jamai? Credas pieg qu'una aucha bòrlha. N'i a pro de legir vòstre bargassadís conspiracionista en diable.

  • 14
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article