Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

De Sicart a Biggie: lo retorn dei Doctors de Trobar

Doctors de Trobar
Doctors de Trobar | Reverbnation.com

Tèxte legit

Associar dins un meteis vèrs lo nom d’un trobador loseriòt pauc conegut (a despart d’un tèxte sus la Crotzada), mòrt 800 ans i a, al chafre d’un dels mai famós representents del rap East Coast american, assessinat en 97, ne podriá susprendre mai d’un. Mas quand i soscam, es juste una question d’espòca, de contèxte, dempuèi l’Atge Mejan se tròba de monde per charrar, jogar de sa lenga per contar las istòrias de la carrièra, de la societat, dels paures e dels potents... Es que podriam pas considerar que los trobadors son los MC’s de l’Atge Mejan, o los rapaires los trobadors de uèi? Son eles que tòrçon la lenga, la dissecan, la butisson dins sas trencadas en li fasent dire çò qu’èra pas previst a la debuta. De levandièrs, d’adobaires, de psicològs de lyrics e de lirica. I aguèt un mot per aquò a l’espòca e d’unes lo tòrnan prendre uèi: Doctors de Trobar.


Son quatre: Drac, Chab, Inti e Yellow. Los tres primièrs son eissits de Mauresca Fracas Dub, lo quatren, mai jove, los acompanha de temps en temps e virèt dins de formacions mai rap (KRN Posse). Kayalik , DJ de Massilia, ne ven tot especialament per pausar sas platinas sul CD e sus l’empont, en afortissent los riddims dels quatre compaires de sos samples causits.
 
Un projècte hip-hop, mai a tendéncia resoludament rap, qu’aqueste “Doctors de Trobar”. Lo primièr en occitan, benlèu, que Massilia e Mauresca s’endralhèron sus de camins mai reggae/ragga e Fabulous Trobadors sus una via coneguda d’eles sols (pasmens notarèm aquí lo meteis parallèl fach entre trobadors de ièr e de uèi). Se i aviá un pairin a cercar del costat occitan, seriá Bouducon Production, menat per Ange B dels Fabulous susmencionats, projèct ara un pauc datat.
 
Non, aquí, definitivament pas de grand de la musica occitana per adobar los cacha-nius e n’aurián de tot biais gaire de besonh. An lor folclòr, coma dison, fach de realitat, d’urbanitat, d’una vida quotidiana viscuda en franglés e en “patois”, signe que seriam, benlèu e enfin, devenguts normals, amb juste aquèla tòca occitana, un bagatge de mai al mitan dels autres.
 
Un bagatge a carrejar la nuèch, jos la pluèja, la cigarèta a las pòtas e l’Icausa dins las aurelhas, dins las carrièras enlusentidas de qualqua metropòli. Es-quò New-York o Montpelhièr? La Losèra o la California? Gaire d’importància: camina. De sa bibliotèca a sa MPC, de sa television a una conferéncia sus los trobadors.
 
I a pas una sola identitat a Doctors de Trobar, una etiqueta qu’aurián pegada en dire “Aital seràs”. Quatre MC’s son quatre personatges e quatre concepcions: la poesia viatjaira e autoctòna de Chab, lo m’enfotisme corrosiu de Yellow, lo hardcore trad en baggy de Drac, la festivitat malenconica d’Inti... Se rejonhon dins un univèrs, qu’es pas Occitània, mas qu’es pas America, que refusa lo parisianisme coma lo provincialisme, una urbanitat que denega pas la campanha, un mescladís que jamai a de se justificar d’existir dins una societat, que siá francesa o occitana, tròp embarrada. Las rasigas del hip-hop en plen.
 
La musica es lo miralh perfièch d’aquesta volontat dels quatre compaires. Las instrus son una miraudia de precision, de relotjariá fina, un patchwork de peças desparièras amassadas en un son armoniós e coerent, d’ont gotejan totes los imatges evocats mai naut, pluèja dins las carrièras enlusentidas de New-York compresa.
 
Un pauc de coires, una linha de bassa e de beats clars e jamai omnipresents (çò qu’es un dels estèus del genre), d’escapolons de guitaras a l’encòp rock e melodiosas, un toalhon de sintetisor, de brigalhs d’electrò: tot es dosat al millimètre, e se cal pas estonar de veire sorgir de ressons de funk, de blues, de punk... L’aparicion de Moussu T, al destorn del tròç “Larguesa” (un tube!) nos  ramenta que el aviá jà, un pauc avant, capitat lo ligam entre musica americana (lo blues) e expression occitana.
 
Tot aquò sentís a un leugièr tornar en arrièr, a la fin de las annadas 90, un atge d’aur del rap, podriam dire, avant que se negue dins los estereòtipes ara pegats al genre.
 
Los tèxtes venon lèu afortir aquela idèia, entre ego-trips pas tant egò que trips (“MC Pedagogic”), lyrics poetics clamats amb juste çò que cal de nostalgia per pausar las bonas questions (“Ròsas de mai”), deliris verbals (“Trobar Clus”), bocins pas festius a gratis (“Larguesa”)...
 
De noms sònan dins nòstra ment: Notorious B.I.G e l’escòla East Coast del rap american (amb un pauc de Tupac çaquela), plan solide, e mai son de sorgas reivindicadas pels Doctors, mas, mai pròche, podèm pensar als NTM o Oxmo Puccino d’antan e mai que mai los X-Men.
 
Pas de passadisme çaquela! Sèm plan dins una tradicion renovelada, dins una creacion totala que preten pas se destacar de los que passèron avant, e aquò es, o sabèm, un bon biais de far una musica totjorn en moviment.
 
Anèm, en cercar i podriam ben trapar de dècas a-n’aquel disc: tròp d’ego-trips sus la durada benlèu, clamats dins un trobar un pauc tròp clus. Los recorsons aurián ganhat a èstre un pauc mai trabalhats, destacats dels tèxtes. E lo disc es plan cortet (en mai s’i tròban 3 instrumentals)!
 
Mas aquò’s pas grand-causa per un disc que vesèm nascut dins la dolor e la dificultat qu’avèm totes a usar d’aquèla lenga occitana al quotidian. Capitar de l’amanhagar, la torcer a sa volontat per fin que domde lo riddim dins una disciplina que sabèm litaràriament ponchuda es una espròva, passada aqui aunorablament. Esperam, d’un bòrd, la seguida del projècte, e de l’autre l’efièch qu’aquèsta creacion provocarà dins lo mitan musical occitan, ont l’innovacion es (encara) pro rara.
 
 
 
 
Tristan Gahús

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
2.

Me, ai un comentari negatiu de far sus queu disc. Enfin sus un bocin : l'egò trip de Yellow (MC Pedagogic). Pas talament lo texte, non, pusleu quela version rap. Yellow ne'n faguet una emb lo Ministèri del Riddim, e franchament la tròba melhor. Me sembla qu'a essaiat de ne'n far un rap adonc que son flow (sus queu bocin) es dau ragga, es fach per se pausar sus dau dub... Es mon sentiment, benleu per que sei mai sensible au reggae, ragga, echa qu'au rap... benleu...

  • 2
  • 0
La pichoneta Aix
1.

Fa plaser d'aguer de tèxtes coma aquò, una tala lenga ambé aquelei novèlas musicas !
Gramaci Doctors De Trobar !

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article