CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 d'agost

Actualitats

Diluns, 12 d'agost de 2019, 03h00 Escòla,Politica

Guiana > Roergue > Leveson e Rodanés

Blanquer ditz que sa politica es “benvolenta envèrs l’occitan”

Sa reforma, que fragiliza grèvament la lenga nòstra dins l’ensenhament public, contraditz sas declaracions als mèdias durant sa vesita en Roergue


Comentaris 12 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


La vesita del ministre francés en aquel país occitan s’acabèt amb una polemica a prepaus de manipòlas sospechadas de cèrtas informacions
© @jmblanquer





Etiquetas
blanquer, escòla, fèlco

Lo ministre francés de l’educacion assegura que sa politica “es de tot en tot benvolenta envèrs l’occitan”. Atal respondèt a las questions de Centre-Presse dins sa darrièra vesita en Roergue, just après l’Estivada de Rodés, coma o rapòrta la FÈLCO. “Realizat dins un esperit de dobertura, lo bilingüisme es una bona causa per l’enfant. Nòstra prioritat es d’espandir un vivièr de locutors en occitan que permeta de fornir mai de candidats als concorses de recrutament dels professors. Trabalham tanben per securizar los percorses bilingües de la mairala al licèu. Lo licèu ont l’ofèrta  d’ensenhament serà espandida a de nòus establiments dins l’encastre de la reforma del bachelierat en cors. Mas la primièra de mas prioritats es que totes los mainats sàpian plan legir, escriure e comptar en francés”, çò diguèt.
 
La vesita del ministre francés en aquel país occitan s’acabèt amb una polemica a prepaus de manipòlas sospechadas de cèrtas informacions.
 


 
Volontat de metre fin a l’occitan
 
Mas en realitat la reforma de l’educacion impulsada pel ministre ataca d’un biais fòrça grèu la lenga nòtra. L’acadèmia de Tolosa —una de las onze subdivisions escolaras que tòcan Occitània dins l’estat francés— a mes fin a la dotacion especifica que finança l’occitan dins los collègis e licèus e daissa sens lenga nòstra gaireben 15 000 escolans. Tanben son pertocats una cinquantena d’ensenhaires d’occitan dins l’acadèmia mondina.
 
Dins la rèsta d’Occitània administrada per França, la situacion es pas melhora. Dins las acadèmias de Lemòtges, Clarmont e Grenòble, l’occitan dins los licèus e collègis es anecdotic. A Montpelhièr e Ais, l’occitan a fòrça reculat davant las atacas dels diferents rectors. D’anóncias de barraduras son estadas fachas en Provença ont lo rector se trufa “d’una lenga que se parla pas”. Lo 60% dels escolans del segondari es dins l’acadèmia de Tolosa. L’occitan es tanben fòrt a Niça, mas patís fòrça la reforma mortifèra dels licèus. La vertat es que i a una volontat evidenta de metre fin a l’occitan al Ministèri parisenc de l’Educacion.
 
Blanquer aviá ja atacat l’educacion immersiva en occitan en afirmant que crenhiá que los escolans de Calandreta o Diwan “parlèsson solament la lenga regionala” e “desconeguèsson lo francés”.
 
 
 
 

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

13 d'agost 18.51h

Rectificatiu : voliai dire Blanquer, pas Castaner. Coma que, l'un val l'autre...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'agost 18.35h

#10 Me damne, n'i a encara que crèson al Paire Nadal. Avètz totjorn pas comprès qu'aquela magica formula de com' "França païs dels dreches umans e de l'egalitat davant la lei " es pas qu'un enfumatge ipocrit que servis al poder de Paris per justificar sa man de fèrre ? Val pas pus que la pretenduda "mission civilisatriz" , amaga-sèx de la predacion coloniala " à la française", que lo cinic "l'ome, capital lo mai precios" del sanguinari Estalin o que la "benvalença per l'occitan" d'aqu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'agost 16.51h

#9 Aquò significa donc que los filhs devon pagar (uèit sègles après) per la fauta dels paires (pèrdre una puta de guèrra contra de fanatics religioses catolics integristas) ? Res de senhalar, tot es normal ? Al país dels dreits de l'òme e de l'egalitat davant la lei, se los Romans tuan los Galleses, ne devèm ara per ara pagar lo deute, coma se ne foscam nosautres uèi responsables ?

Que los Romans antics s'anem fa fotre, amb sa morala de predators unineuronals de barbars antics…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'agost 11.02h

#7 E alara que ? Car companh "clandestino", vos daissi far la causida de responsa A) That is the question ! B) Dins aquel afar n'i-a un qu'a ganhat e l'autre qu'a perdut, o se volètz, un escanaire e un escanat. C) Pas la pena de se sonar Einstein per constatar que sus aquel cop fa bel temps qu'avem perdut.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'agost 10.04h

L’Aveyron est une splendeur de la France ! Et les colonies y fleurissent pour le plus grand bonheur des enfants français qui vont y profiter des territoires ainsi conquis.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'agost 10.02h

#6 E adara qué ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'agost 09.44h

Perque s'estonar de la perseverencia del poder parisenc dins sa politica centralizaira qu'es dempuèi las originas sa sola e unenca rason d'existir ? L'exterminacion de las lengas autras que lo francès es de longa estat lo voler (escrich en totas letras per l'abat Grégoire) de la republica francimanda de Paris. Que fasia pas que prene la seguida e perfeccionar l'empresa suls païses e estats anexats pels reis parisencs. A pas cambiat d'amira e s'acontenta d'acabar la tasca que s'era fixada e ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'agost 19.17h

#3 Òc, simpla error d'inatencion que veni de corregir. Grandmercé per vòstra lectura!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'agost 18.41h

Lo ministre prentend : « Trabalham tanben per securizar los percorses bilingües de la mairala al licèu. » Aiçò es una mentida magnifica : a Murèth de Comenge, los enfants de Calandreta an un percors bilenga (corses d'occitan, pauc, e corses d'istòria (de França, non d'Occitania) e Geografia al Collègi Betança. Puèi, a partir de setembre de 2019, quand arriban al Licèu Pèire d'Aragon — o recòrdi — los corses d'occitan non i seràn mai, que son estats suprimits d'autoritat per ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'agost 16.19h

"Nòstra prioritat es d’espandir un vivièr de locutors en occitan que permete de fornir mai de candidats als concorses de recrutament dels professors". Que permeta, me sembla. Pas que permete.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Nèu sus sei Plans de Caussòus e dau Calern e a Canaus d'Andon. © Laurenç Revèst

    Nèu sus sei Plans de Caussòus e dau Calern e a Canaus d'Andon

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Conselh Generau d'Aran

    Hèsta d'Aran 2014

  • Castelar

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Briga (val de Ròia)

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • La prima en valaa de Tiniá. © Laurenç Revèst

    La prima en Tiniá

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


43%



33%



23%



1%




Vots 141 vòtes

comentaris 2

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)