Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo perqué de l’obesitat

Benlèu avèm pas pensat que lo problèma del subrepés es dins nòstra estructura genetica

La majoritat de las personas pensem que çò de melhor que poscam far per luchar contra l’obesitat es d’aver una bona dièta e far de manièra aumens setmanièra d’exercici. Benlèu avèm pas pensat que lo problèma del subrepés es dins nòstra estructura genetica. S’aquò foguèsse aital, quorz se desvolopèt durant lo long camin de l’evolucion?
 
Pas totes los primats avèm lo mateis ADN. Totun, d’umans e de chimpanzés n’avèm de sequéncias comunas. E, al long de l’evolucion, lo biais d’amassar d’ADN dins de cellulas grasas cambièt pr’amor que la capacitat qu’avián los èssers umans de transformar lo marrit grais en de bon demeniguèt fa milièrs d’annadas, e ara la sciéncia o a pogut demostrar.
 
Per ansin, un nòu estudi fach per l’universitat estatsunidenca de Duke, a travèrs de son departament de biologia, poguèt mesurar la chifra exacta en d’umans mas tanben en d’autras espècias de primats, de grais corporal: i a d’espècias de primats que sonque n’an fins a un 9%, mas los umans entre un 14% e un 31%. Aquò vòl dire un percentatge que tripla aquela primièra chifra. Las espècias restacadas son los umans, los chimpanzés e los macacs rèsus.
 
 
Una tecnica nomenada ATAC-seq
 
Los biològs analisèron lo genòma d’aquelas tres espècias amb una tecnica nomenada ATAC-seq e i trapèron de diferéncias geneticas a l’ora d’amassar d’ADN dins de cellulas grassas. Mas calguèt abans comprene plan cossí foncionava lo greis blanc (qu’amassa de calorias e es lo responsable dirècte del subrepés) e lo grais castanh (que produtz de calor amb lo grais blanc).
La majoritat de l’ADN s’amassa dins una cellula a l’entorn de las proteïnas mas sonque dins cèrtas regions los gèns pòdon puèi èsser activats o non. Los chimpanzés e los macacs an 780 regions ont l’ADN podiá demorar activat o non (e aquò tresmuda un tipe de greis en un autre). Mas en los umans la majoritat d’aquelas regions son plan luenchencas e las proteïnas i pòdon pas arribar per activar o non l’ADN.
 
Aquò vòl dire que la majoritat dels airals ont i a d’ADN (qu’ajuda a tresmudar lo grais blanc en grais castanh) se tròban dins de regions mai barradas. E pas en los chimpanzés. Açò poiriá èsser una explica per comprene perqué los umans an coma espècia animala mai de suprepés. Mas quora se debanèt aquel cambiament ? (Legissètz la seguida)






 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.











 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

Se los que o an estudiat disen que los umans son los que tenen mens areas per canviar lo greis dolent en bon, açò es una trobalha. Mas la vida sedentaria dels umans no es pot comparar amb las moneias que tot lo temps s'estan belhugant. Se una persona té sobrepès lo que li va ben es far exercici e manjar manco.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article