Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

806 ans après la Batalha de Murèth

Un dels conflictes mai importants e crucials per l’istòria occitana e catalana

| Oriol Garcia Quera / Sàpiens

La Batalha de Murèth es un episòdi màger de la Crosada, que l’union de fòrças occitanas, catalanas e aragonesas, menadas pel rei Pèire IId d’Aragon e lo comte Ramon VI de Tolosa, i afrontèt los crosats franceses dirigits per Simon de Montfòrt. Lo rei Pèire IId d’Aragon i moriguèt e las armadas de la coalicion occitanocatalana foguèron desfachas.
 


Lo 12 de setembre de 1213, uèi fa 806 ans, se tenguèt a Murèth una batalha que marquèt una estapa de la dominacion francesa dins certanas zònas centralas dels païses occitans, e mai la rompedura dels ligams occitanocatalans.
 
Amb la tòca de sometre certans territòris occitans e jol pretèxt d’eradicar lo catarisme, una armada crosada francesa operava en Lengadòc, comandada per Simon IV de Montfòrt, amb la benediccion papala. Après lo chaple de Besièrs e la presa de la Ciutat de Carcassona (1209), Simon IV de Montfòrt s’apoderèt de las tèrras dels vescomtats de Ramon Rogièr Trencavèl, abans d’atacar lo Comtat de Tolosa.
 
Aquela crosada venguèt una guèrra de conquista. Lo rei Pèire IId d’Aragon, comte de Barcelona e senhor de Montpelhièr, èra sobeiran de maites senhors lengadocians, demest los quals i aviá lo vescomte Trencavèl. Carcanhat de la venguda d’aquela crosada dins son airal d’influéncia, lo rei assagèt de far lo mediator entre las doas parts, e reconeguèt pas Montfòrt coma vescomte de Carcassona e Besièrs que per fòrça. Sos interèsses anavan contra la conducha que li impausava lo poder de la Glèisa de Roma.
 
Es aital que, lo 10 de setembre de 1213, las tropas del rei catalanoaragonés Pèire IId s’amassèron amb las tropas dels aliats occitans a Murèth, vila ja presa pels franceses.
 
Dins aquela batalha, lo rei Pèire moriguèt, çò qu’escampèt la panica entre la rèsta de l’armada catalanoaragonesa, qu’èra completament vencuda. L’armada tolosana, qu’ aviá pas encara participat a la batalha, se vesent desbordada per l’avalanca d’aragoneses e catalans que fugissián desordenadament, fugiguèt tanben sens atacar, e foguèt percaçada pels cavalièrs franceses que provoquèron un grand masèl.
 
La desfacha veniá d’aitan mai ponhenta pels catalans que lo filh de Pèire IId, lo futur Jaume Ir, de sièis ans, èra entre las mans de Simon de Montfòrt. Jaume foguèt liurat als cavalièrs templièrs d’Aragon e Catalonha, e educat pels enemics de son paire. Venguèt rei a sos nòu ans, e pus tard conquistèt las illas Balearas e lo Reialme de Valéncia. Jamai tornèt pas recuperar los territòris occitans, e lo catarisme foguèt tanplan perseguit en Catalonha.

 
 
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
2.

Una mala nova aquesta per las nostras nacions, de l'an 1213. E la bona nova lo que representaren los trobador des del 1071 fins el 1250 en terres occitanas: 350 trobadors, 101 vides de trobadors, 400 poetes, 2500 poesies, 95 cançoners. Açò no mos ho han pogut vencer, aqueste es lo nostre orgulh e victoria; davant las armas que tamben volian assassinar la la cultura sabenta de la poesia de l'amor. Acò no mos o podran levar jamai ni lo rei de París, ni los ignorants republicanets chovinets e nacionalistas franceses. Montfort es mort es mort. Visca Tolosa Ciutat gloriosa e poderosa dels trobadors !

  • 8
  • 0
Franc Bardòu
1.

E 806 ans après la mòrt del rei En Pèrie d'Aragon, Catalonha e Occitania Centrala, al licèu de Murèth que pòrta son nom, l'opcion occitan ven d'èsser suprimida pels esfòrces conjunts del ministèri francés de l'educacion dita "nacionala", del recotrat de Tolosa e de l'establiment çai nommat, en aval totun d'una seccion bilenga. A l'evidéncia, non podèm comptar ges ni mica subre las institucions decisionalas actualas.

Nos cal una lei per l'occitan, un budjècte especific, mesclant indefectiblament lenga e cultura, votat en defòra e en independéncia de la volontat mespresosa e manifèstament xenofòba de l'estat francés, un budjècte e una linha politica que faga enfin de la subrevida puèi de l'espeliment de nòstra lenga una prioritat nacionala.

E mai semble impossibla aquela lei, la nos cal, se que non, i crebarem totes lèu lèu, coma los valents cavalièrs e los totes coaligats occitans, catalans e aragoneses sul prat batalhèr de Murèth. E aital, la messa del mai fòrt qu'esclafa los mai febles foguèra dita, un còp per totes. Aital non siá.

  • 26
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article