Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Catalonha: son partidas las cinc Marchas per la Libertat

Partiguèron ièr de Girona, Vic, Berga, Tàrrega e Tarragona e arribaràn deman a Barcelona dins un ambient de cauma generala e dins una granda manifestacion

Son partidas las cinc grandas Marchas per la Libertat en Catalonha. Ièr de matin los caminaires partiguèron de cinc vilas (Girona, Vic, Berga, Tàrrega e Tarragona). Las caminadas d’aperaquí 100 quilomètres passaràn de vila en vila e arribaràn deman divendres a Barcelona ont una seisena marcha d’una jornada tanben jonherà los caminaires.  Amb aquela accion, organizada per l’Assemblada Nacionala Catalana e Òmnium, se manifèsta lo refús de la senténcia de la Cort Suprèma espanhòla contra los presonièrs politics catalans.
 
Las marchas s’acabaràn a Barcelona dins l’encastre d’una cauma generala cridada pels sindicats. Per tant, caumaires e caminaires se jonheràn a 17h e entamenaràn una manifestacion.
 
Las marchas comencèron aqueste dimècres, dos jorns après que se foguèt publicat lo verdicte que condemna nòu elegits e caps socials catalans a de penas d’entre 9 e 13 ans de preson, en descadenant una avalanca de protèstas     massissas que saturan Catalonha. De soslinhar l’ocupacion de l’aeropòrt de Barcelona per una molonada e l’accion estonanta a Madrid ont 1200 veituras bloquèron l’accès a l’aeropòrt de Madrid.
 
 
Inspiradas de marchas pacifistas istoricas
 
Inspiradas de marchas pacificas istoricas, las Marchas per la Libertat vòlon mostrar una responsa de país en favor de la libertat dels presonièrs politics, dels exiliats, contra la repression e per revendicar lo drech d’autodeterminacion. Cèrcan d’engatjar tot lo país d’un biais transversal e plural per tal de tornar als ciutadans lo ròtle decisiu de las mobilizacions, coma la que reüssiguèt a menar a bon tèrme un referendum perseguit lo 1r d’octòbre de 2017, malgrat la fòrta repression.
 
“Avèm decidit d’avançar. O avèm fach maites còps dins l'istòria d’aqueste país, plena de luchas d’abitants, del trabalh, de caumas e de manifestacions. Sèm estats e sèm un pòble obstinadament quilhat, grelh de fòrça luchas, que s’es pas jamai resignat e qu’a tostemps luchat per avançar”, çò ditz lo manifèst de las Marchas. A mai precisa qu’aquelas caminadas las fan “dins un encastre ostil” perque “l’estat cèrca de violar de dreches fondamentals que vòl criminalizar, e de nos far creire que votar es un delicte, que participar a una manifestacion de massa es un delicte, qu’es pas permés d’èsser en desacòrdi, e que manténer sa posicion es una rason per èsser encarcerat.”



 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
17.

A estat unas columnas umanas molt nombrosas qu' an provocat atmiracion a la gent democratica. Coma las que i a agut aqueste dissabte a Madrid, amb banderas republicanas, rojas e catalanas ; e cantant " los carrers seran sempre nostres !" . Mercès Madrid! Una gentada i tamben a Sant Sebastian on i avia moltas banderas catalanas independentistas, e cantavan "Libertat presos politics". Aquestas cançonetas politicas s'estan escampant per tota Espanya, per Europa e altras paisos ont i a fraternitat per la libertat dels presos politics catalans

  • 4
  • 0
Tractacus Logico-Philosophicus
16.

#12 Bingo ! Ce malaise et cette incompréhension de la société française et de l'ensemble de ses médias vis à vis du fait catalan est exactement ce qu'on appelle une DISSONANCE COGNITIVE . Déf : " Quand une personne est confrontée à une information qui n'est PAS COHÉRENTE AVEC SES CROYANCES cela déclenche en elle un malaise, une dissonance. Si la dissonance n'est pas réduite en changeant sa propre croyance, elle peut avoir pour effet la RESTAURATION de la cohérence au moyen d'une perception ERRONÉE de cette information non-cohérente, du REJET ou de la RÉFUTATION de cette information, en recherchant le soutien d'autres personnes qui partagent les MÊMES CROYANCES , et en tentant d'en PERSUADER les autres. " C'est ce mécanisme qui est à l'oeuvre dans l'opinion et les médias français qui nagent et respirent dans le jacobinisme comme le poisson dans l'eau. C'est là qu'on saisit à quel point la France est une religion, et une religion particulièrement intolérante, qui est LA vérité, et avec laquelle on ne plaisante pas. Les peuples des autres pays européens n'ont pas cette dissonance cognitive vis à vis du fait catalan qu'ils comprennent parfaitement. MAIS, l'Europe n'est PAS une association de peuples, c'est une association d'ÉTATS. Et lorsque un des membres de cet honorable club (ici l'Espagne) est menacé dans son intégrité, tous ses collègues font bloc pour préserver son intégrité. L'Europe se contre-fout du ou des peuples, elle ne prend en compte que les ÉTATS. Vis à vis de la crise catalane la France a cette particularité de combiner à la fois cette cynique solidarité élitiste inter-étatique et sa dissonance cognitive envers tout ce qui ne relève pas de sa "religion" jacobine. Y'a du boulot !

  • 20
  • 1
Lo raiòu Cevena
15.

#1#13 Aquò segur !
#11 O cranhisse en mai d'o planhir. Save pas pus se deve creire encara a una possibilitat d'esversar la situacion en cò nòstre. E aquò's dolorós despièi tant d'annadas. Coma un dòu que jamai non s'acaba...

  • 8
  • 0
Pitaluga
14.

#12
Avètz rason.
Simplament, dempuèi que lo Macron a cambiat la direccion de Radio France, sus totes los subjèctes que la macronia jutja sensibles (retiradas, societat, climat novèlas del mond,...) se vei plan un contròl mai grand per u politicament corrècte definit per l'Elisèu suls jornalistas e sus la linha editoriala.
Sèm a tornar al temps de Peyrefite e de la censura gaullista.
Demòra gaireben pas pus que "La Terre au carré" que garda sa libertat d'expression, mas a quina ora passa?

  • 10
  • 0
Abram Auvèrnha
13.

Catalonha nos ensenha a chaa jorn de çò que vòu vertadeirament dire lo mot dignitat !

  • 17
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article