Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’occitan existís pas segon l’Eurobaromètre

Las donadas sus los usatges lingüistics de l’Eurobaromètre son estadas publicadas en Internet. Se pòt veire las coneissenças de las lengas dins l’Union Europèa segon divèrses critèris: se la lenga es mairala o apresa, segon lo luòc de demorança, lo grop d’atge, etc.
 
Curiosament, dins l’Estat francés, 0,00% parlan coma lenga mairala l’occitan, lo còrs o lo breton... perque son quitament pas dins la lista de las lengas. Una simpla passejada per qualques endreches del país nòstre sufís per remarcar qu’aquelas donadas mancan la vertat.
 
Lo basco e lo catalan son, segon aquel rapòrt, de lengas mairalas de gaireben 0,00% dels ciutadans franceses.
 
La nòstra lenga bessona es, per contra, la mai apresa: 0,97% dels joves entre 15 e 34 ans son de parlants novèls del catalan segon aquel baromètre.

L’Eurobaromètre es un sondatge periodic que se fa vèrs los ciutadans de l’UE sus d’afars d’interès general e que compren de donadas dempuèi 1973. S’agís d’una de las aisinas mai considerablas per analisar l’evolucion de l’opinion publica.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Manu
4.

Mercés al Jornalet de nos desboscar d'enquistas d'aquesta qualitat!!!
Alara se seguissèm las chifras, degun sap pas parlar occitan ni mai breton. Bon.
Per contra i a una proporcion mai granda de catalanofones en Polonha e en Finlanda qu'en França!
Es pas tot, lo basc es mai parlat en Itàlia qu'en Espanha (1.04% dels 60 milions d'italians fa 600 000 personas, contra 1.26% dels 46 milions d'espanhols fa 570 000) se o sabiatz pas, cal sortir un pauc e escotar ço que se parla dins las carrièras e las familha de Roma.
Se anatz en Polonha o en Ongria, de 300 personas rescontradas, una parla basc! Es a dire mai que d'eslovacs, d'arabofones o de catalans!
Lo danés es tant parlat al Portugal coma en Alemanha!
Benlèu mai susprenent encara, lo gaëlic, que es pas plan present en Escossia, o sabèm (1 parlant per 370 personas) e es possible que dins qualques annadas aquesta lenga se parle mai a Malta, en Eslovaquia, Suèda e Eslovenia (1 parlant per 660 personas).
Francament, aqui de moneda plan degalhada, nos esclafam a bon compte!

  • 8
  • 0
Ertnèst Guevara Jr. L'Avana
3.

Las lengas son un espleit de poder. Quora luchan una contra l'autra, es una lucha a mòrt. Euròpa tanben est un espleit de poder. Volètz pas, ça que la, qu'Euròpa se bote efectivament a defendre los mai febles !!! Servís son que a assolidar lo poder dels potents, a enriquir los rics e a apaurassir los paures. Volètz que se bote efectivament e coratjosament a defendre las lengas dels mai febles ??? Per o començar de far vertadièrament, li caldriá venir una Euròpa dels pòbles sens estats-nacions, dels pòbles defintis per sa lenga e units per fraternitat, dins l'egalitat de dignitat e de dreits, sens jamai demandar als mai fòrts, tenents actuals dels estats-nacions oficilas, lo sieu vejaire colonialista, faiscista e condescendent. M'avètz seguit ? La realitat a una cara tot autra, non ? D'aquí las resultas bufècas d'aqueste espleit de propaganda nacionalista estatala…

  • 4
  • 0
Pirolet
2.

Quand los jornalistas franchimands vòlon parlar de Catalonha, demandon las entresenhas a Madrid (se vei que Barcelona sabon pas ont es). Volètz pas que quand l'eurobaromètre parla de França s'adrece pas a París?

  • 2
  • 0
Montsegur
1.

Es vertat que las lengas minoras son mai o mens exclusas d'aquestes sondatges. L'impression que dònan es subretot de s'interessar a las lengas majoras ( demograficament e politicament) de l'UE, e a lor aprendissatge.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article