Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LemosinLemosinPaís de la Vinhana

Genier 1953: lo procès dau chaple d’Orador de Glana

Orador de Glana
Orador de Glana | Dna-Dennis

Lo 12 de genier 1953 comencet a Bordèu lo procès dau chaple d’Orador de Glana, vilatge martir de l’oest dau Lemosin. En junh 1944, a la seguida dau debarcament daus aliats en Normandia, la 2a division SS Das Reich se deu posicionar entre Tula e Limòtges per combatre la resisténcia lemosina. Los SS ne’n profiecheron per cometre daus chaples dont lo d’Orador.


La Pazerndivision Das Reich combatet sus lo Front de l’Est e patiguet de gròssas pèrdas en òmes e materiau pendent la batalha de Kursk. Demorava pus que 2500 òmes. La transferigueron dins lo canton de Montalban en decembre 1943, a egala distància daus luòcs previsibles de desbarcament, per las còstas atlantica e provençala. La reconstituigueron en incorparar mai de 9000 jòunes (en generau de 17 a 18 ans d’atge) dont fòrça maugrat-nautres alsacians (recrutats contra lor volontat). Particuliarament violenta, cometet fòrça exaccions contra la populacion civila occitana en Carcin, Peiregòrd e Lemosin. Lo 10 de junh un destachament dau 1r batalhon de la divison organizet lo murtre de la quasi totalitat daus abitants dau vilatge d’Orador de Glana (País de la Vinhana). Lo vilatge fuguet destrusit e 642 personas tuadas.
 
Après uech ans d’instruccion, 21 sodards, demest los quaus 14 Alsacians, comparegueron davant lo tribunau militar de Bordèu lo 12 de genier 1953. Los avocats daus Alsacians contesteron la validitat de las persegudas. Lors demandas seràn regetadas au nom de la lei dau 15 de septembre 1948 que permet de persegre un ciutadan francés “personalament coautor o complici” d’un crimi de guerra d’una organizacion reconeguda criminala per lo procès de Nuremberg – çò qu’eran las divisions SS.
 
Lo verdicte es prononciat lo 12 de feurier 1953: demest los acusats alemands, un sergent es condemnat a mòrt, un aquitat perque era pas present e lo demai condemnats a de las penas de 10 a 12 ans de trabalhs forçats. Los Alsacians fugeron condemnats aus trabalhs forçats o a de la preson. Un sol serà condemnat a mòrt perque era un engatjat volontari dins la SS. Quelas condemancions amoderon de las protestacions en Alsàcia. Los maugrat-nautres beneficieron leu d’una amnistia e fugueron liberats, çò que suscitet de de las reaccions amaras en Lemosin.
 
 
 
 
Maime Caillon

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Alan Roch Carcassona
2.

Aqueste dijòus 17 de genièr, a Carcassona, als Archius Departamentals, a 18h : Daniel Fabre parla de las memòrias d’Orador amb projecciond el film de Patrick Séraudie " Une vie avec Oradour "

  • 8
  • 0
Pirolet
1.

E lo procés de chaple de Besièrs? Fa mai de 8 segles qu'esperam!

  • 3
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article