Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo posicionament de Vincent Peillon a prepaus de las lengas minorizadas

Lo ministre de l’educacion se prononcièt sus las lengas mal nomenadas regionalas dins la session de questions al govèrn, a l’Assemblada Nacionala francesa

| Parti Socaliste

Tèxte legit

Lo ministre de l’Educacion, Vincent Peillon, foguèt interpelat a prepaus de l’abséncia de mençon de las lengas “regionalas” dins lo projècte de lei sus la refondacion de l’escòla publica, en lo moment de la session de questions al govèrn del dimars 29 de genièr, a l’Assemblada Nacionala francesa. En sa responsa, lo ministre anoncièt sas “tres orientacions” en relacion amb las lengas mal nomenadas regionalas.


Coma maitas associacions de tot l’estat, lo deputat ecologista Paul Molac se declarèt “estonat e inquiet” de verificar qu’existís pas cap de mençon de las lengas mal nomenadas regionalas dins lo projècte de lei. E mai se l’ensenhament d’aquelas lengas tòca aperaquí 300 000 escolans, “los sondatges mòstran que los franceses i son de mai en mai ligats, amb de percentatges que passan dins cèrtas regions 80%, e quitament 90% de sosten,” çò soslinhèt Molac.
 
Lo deputat planguèt tanplan que las responsas dels conselhièrs del ministre a las questions escrichas sus aquel afar èran “exactament las meteissas que jos los govèrns precedents”. La volontat del president francés de far ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minorizadas deuriá incitar lo ministèri a non tractar la question de l’ensenhament de las lengas “a la leugièra”, çò apondèt lo deputat ecologista.
 
“Tota abséncia dins vòstre projècte de lei serà emplegada per fragilizar l’ensenhament de las lengas regionalas e n’empedir tot desvolopament”, çò soslinhèt.
 
Dins sa responsa, Vincent Peillon soslinhèt la “continuitat” en l’accion del govèrn “entre la lei Jospin de 1989, que reconeis lo besonh d’ensenhar aquelas lengas regionalas ailà ont son demandadas e practicadas, e la lei Fillon de 2005”, e tanben la reconeissença de las lengas “regionalas” per l’article 75-1 de la Constitucion e l’aumentacion (de 24% entre 2009-2010 e 2011-2012) del nombre d’escolans “que se son engatjats en la practica de las lengas regionalas”.
 
“Seriá doncas curiós de voler far uèi d’aquel afar un afar de dificultat entre nosautres”, çò respondèt Peillon abans d’anonciar sas “tres orientacions” en matèria de lengas mal nomenadas “regionalas”.
 
En primièr luòc, lo ministre se diguèt “prèst a çò que las convencions entre l’Estat e las regions, que permeton de tractar aqueles afars, sián estendudas”. Puèi, “es cèrtas important que la carta de las lengas regionalas siá ratificada, en sabent que i aurà de consequéncias, benlèu legislativas, de prene en compte”. Fin finala, “es absoludament necessari […] que lo debat aja luòc plenament quand se dobrirà al mes de març aquel sus la lei d’orientacion”.
 
Lo ministre acabèt en disent que “se podèm avançar dins lo sens de la practica de las lengas regionalas, portada per l’ensemble de la nacion [en se referissent a l’estat] e reconeguda per la nòstra constitucion, alavetz avançem!”
 
Per contra, dins un article publicat  lo 31 de genièr passat, lo senator PS del departament occitan d’Erau, Robert Navarro, disiá que l’“oblit” de las lengas “regionalas” dins lo projècte de lei sus la refondacion de l’escòla “va donar luòc a una batalha parlamentària qu’auriá degut èsser evitada” e soslinhèt que “las lengas regionalas son pas mai una menaça per la Republica”.
 
Navarro disiá tanplan que de “non citar las lengas regionalas seriá las exclure de fach, e aital condemnar lor ensenhament dins las acadèmias ont es mal o ges estimat”.
 
“Coneissi plan Vincent Peillon, èrem eurodeputats amassa. A de qualitats nombrosas, mas a una lacuna: sa vision de França es excessivament parisenca, un París que sas frontièras se limitan a Saint-Germain-des-Prés. Las lengas regionalas, las fest-noz, la corrida, los mercats de Nadal, la caça del senglar, la pilòta basca e las corsas camarguencas son, a sos uèlhs, de folclòres passadistas, d’obstacles a la modernitat,” çò apondèt lo senator occitan.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Manjacostel
3.

Cresetz pas que tot aquò reverta las enganas costumièras ? .... A Paris son totes a ganhar de temps que sabon plan que lo temps lor donarà ( e lor dona) rason!!!! A nosautres de pas se daissar enganar... Ren a l'ora d'ara mòstra un cambiament d'atituda, ren se non, las promessas costumièras de drecha coma d'esquèrra...( parli dels partits de governament e quitament de qualques autres...). Coma se ditz : las promessas rendon las colhas.... falordas.... e los falords.... calucs ( remarca marcha tanben dins l'autre sens, al revèrs qué).

  • 2
  • 0
Ernèst Guevara Jr L'Avana
2.

Sabi pas se "las lengas regionalas son pas mai una menaça per la Republica" mas çò que sabi ieu, es qu'una republica que se vòl obtinadament e exclusivament francesa es e demorarà una menaça per las lengas basca, catalana, occitana, corsega, arpitana, bretona, flamenca e alzaciana. Segur, l'occitan es pas una menaça per la republica, estant qu'Occitania es mai republicana que França. Per contra, França, en respectar escrupulosament l'exigéncia de gestion financiarista impausada pels lobbies liberals privats que trèvan los corredors del poder europèu a Brussèl, es una menaça grevissima contra tota republica, la de Periclès, e totas sas filhas.

Aquò dit, mas o sabiatz ja, una republica a pas besonh d'èsser francesa per èsser republicana. Aquí la pròba !!!! Despèrta-te Percilès, es ora del pericle…

  • 2
  • 0
BOURDON Auloron
1.

"Se podèm avançar dins lo sens de la practica de las lengas regionalas, portada per l’ensemble de la nacion [en se referissent a l’estat] e reconeguda per la nòstra constitucion, alavetz avançem!", mes a la session qui vien, que i a quate (4 !) pòstes au CAPES d'occitan, exactament com a la session de l'an passat. Ne volem pas paraulas, mes actes.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article