Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Oposicion a la reconeishença de las lengas minorizadas de l’Estat francés

Lo Conselh d'Estat francés relèva lo Conselh Constitucional dins son oposicion a la reconoishença juridica de las lengas de França

| Greg McMullen
Lo Conselh d'Estat –qu'es una Cambra de Drech suprème que juga un ròtle de conselh juridic al govèrn francés– sembla d'aver emès un avejaire negatiu sus lo projeit de lei constitucionala concernent las lengas mal nomenaas “regionalas” dins la Republica Francesa.
 
Per lo passat, lo processús de ratificacion de la Carta Europèa de las lengas regionalas e minoritàrias s'interrompèt en 1999 quora lo Conselh Constitucional en seguia de la sasina de Jacques Chirac President de la Republica, estimèt que la Carta avia d'articles inconstitucionals, incompatibles ambé l'article 2 de la Constitucion francesa de l'epòca. Lo Conselh Constitucional es l'autra instança Suprèma de Drech francés que se pronóncia sus demanda a prepaus de la conformitat a la Constitucion de leis e de reglaments. Era precisat que calia alora una modificacion de la Constitucion per perméter aquela ratificacion. De notar que despí l'article 2 siguèt modificat per integrar las lengas de França.
 
Cada dimècres, son discutits de projeits de leis en Conselh dals Ministres (pi a l'Assemblaa Nacionala). Lo projeit de lei de la seança d'aquela setmana que devia portar sus las lengas de França despareishèt.  Jean-Jacques Urvoas, lo President de la Comission de las Leis e Deputat de la majoritat PSF de Bretanha, comprenguèt ren ce que se passèt. Demanda la motivacion juridica dal Conselh d'Estat per poler ripostar dins una novèla argumentacion. Lo govèrn francés d'Hollande sembla s'èstre limitat a aplicar las conclusions de l'avejaire dal Conselh d'Estat. Aquel Conselh sembla que motive jamai en public las sius decisions... 
 
Aquela question depassa la question de la drecha e de la senèca. Sembla que la comuna UMP de Niça l'ague ben comprès en metent l'accelerator sus l'escòla bilenga francés-occitan niçard de Niça, mentre que doas an fa, un projeit similari previst sus la Còla dal Castèu de Niça avia fach un crep e mentre que laishèt la Calandreta de Niça pérder sos escolans. La comuna d'Agen poiria tanben sortir amb un image positiu ambé la creacion d'una calandreta agenesa, après qualquas annaas que siá estacha barraa per causa de divergenças politicas.
 
Per lo moment, los politics occitanistas an ren reagit.
 
 
 
 
RL

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

frança tostemps occitània
7.

Ne soi pas estonat, qu'ei sonque ua confirmacion de la natura de l'Estat e de la soa ideologia, lo republicanisme. SI que volem acabar dab la "frança" que devem dejà acabar dab la soa ideologia egemonica. Lo republicanisme qu'ei l'ideologie far de la dominacion dab lo concept mensonjat que l'Estat qu'ei lo de tots los cituadans. L'estat qu'ei TOSTEMPS l'instrument d'ua classa, uèi qu'ei l'instrument de la classa borgèsa francèsa auto-centré sus Paris. La vertat, lo problème n'ei pas la França e tampòc los francès (qu'ei un concèpt identitari creat tanben per l'estat dab lo francès meijans (francofone, blanc, laica, republican etc) qu'ei l'estat e la soa ideologia (lo republicanisme) qu'ei egemonica dens la societat civila. Que devem començar per destruir cada dia lo "republicanisme" : non la republica (borgèsa) n'ei pas lo melhor estat, tau pòbel e en tan que pòble E jà que devem comprener aquò nosautes los occitans politizats.
Segundo, qu'èm dens lo temps deu capitalisme monopolistica e la soa tendancia qu'ei d'impausat la soa concepcion deu monde a tota la societat e au monde. Las faiçons de se vestir, de consumar etc adara qu'ei universau, qu'ei ua uniformisation que destrusa las coisas que ne rentre pas dens la question economica (per exemples las milherats de lengas e de culturas autochtones). Crear un movement occitan que va de l'avan qu'ei donc d'acabar dab lo capitalisme, n'exista pas de capitalisma a cara umana, è ua mentida espandisada dens los pais "developats" ( imperialistas de vertat). Qu'ei sufeish de sortir de europa (on de visitar las colonias interioras : les banlieux) tà veder aquò.
En breve tots los occitans sincèras que devem desmolir lo mensonja republican cada dia a l'entorn de nos. N'ei donc pas ua question de majoritat d'esquerra, de drèta, deu centre etc que cambiara la coisa, lo problem que vien directament de la natura de l'estat francés.

E tà mei pensar sus aquò:

Occitanisme qu'es aquò ?: http://sheisausorelh.e-monsite.com/blog/cultura/bulletin-n-4.html

engels e l'occitania (1): http://sheisausorelh.e-monsite.com/blog/politique/engel-et-l-occitania-fr-oc.html

engels e l'occitània (2): http://sheisausorelh.e-monsite.com/blog/politique/retour-sur-f-engels-et-l-occitania.html

L'Occitània, Simone Weil et Louis Ferdinand Celine: http://sheisausorelh.e-monsite.com/blog/politique/l-occitania-simone-weil-et-louis-ferdinand-celine.html








  • 1
  • 2
Jòrdi Mas Albedun de Rasés
6.

#4 Se comprenètz plan la mieuna argumentacion, Rigobèrt, los pòbles autres que estrictament e exclusivament francofòns se devon constituïr en nacions distinctas de França e independentas de l'estat francés, per amor qu'es aquò o crebar e desaparéisser. França se chauta de nosautres e nos vòl veire desaparéisser. Son actitud es sens equivòca possibla. N'ai pro, ieu, n'ai lo sadol de toas las sansonhas plan-pensantas regionalistas e sucursalistas, de toas las castanhadas e las sicrejadas d'una Occitània que viuriá urosa e emancipada a l'endintre de França, per amor qu'aquò es incredible, totalament utopic… França es insofriblament xenofòba. E li sèm estrangièrs. Es ela, amb sas causidas politicas, qu'o nos declara fòrt e mòrt. Es ela qu'es exclusiva e exclusivista. Es ela que nos fòrabandís de SA vida publica. Es ela meteis qu'es separatista, per amor que per nosautres, es "nos desseparar d'ela o crebar d'ela".

  • 4
  • 1
c.
5.

Rai ! Pro de plorar ! Perqué tant esperàvatz quauquarren deus enemics nòstes ? Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela, èran a gemicar ? Lo rocàs de Sisife que n'èm encargats nos espotirà pas. La decision es de nosauts : existir a maugrat de tot , en parlar, parlar, parlar la nòsta lenga shens vergonha, shens paur, shens cès ni pausa. Mei de 1000 ans qu'I èm acostumats. Parlam-la, hèm-la víver Síim dignes, gloriós, hèm aunor a la nòsta lenga . " Never explain, never complain" atau ce ditz la reina d'Anglatèrra . Síim reiaus !

  • 5
  • 3
Rigobèrt
4.

#2
Se compreni plan l'argumentacion : aquera decision es pròva qu'en França l'estat empacha tota evolucion juridica per paur de deishar de libertat as pòbles deth territòri. Donca qu'èi era continuitat dera condamnacion per defaut que'ns tòca despúsh de sègles ?

Mès coma explicar que se parle d'aqueras lengas de França coma "seriosament en perilh", an pas besunh d'ajuda ? E sobretot, coma explicar qu'era màger part deths autes estats de l'Union Europèa, posquèsson aver ja firmat e ratificat aquera carta mentre que dins plan d'aqueths païses trobam en medish temps de movements per l'autonomia e/ ò l'independéncia de lor parçan ?
Cau pus que cada sensibilitat s'exprime e d'aqueth temps asperar que davale tot cuech de París shens garantias ?
Dins çò que visatz, eth mond que pènsa a ua revendicacion politica e mèi que pensa ath camin de l'autonomia e/ ò de l'independéncia, se dèven censurar, an pas drech a l'expression ?

Qu'èm plan luen dera citacion de Voltaire, grand filosòf de França : "Soi pas d'acòrd damb çò que disètz, mès me batrei entà ajatz eth drech d'ac díser ?

Per nòta : crèsi pas qu'es occitans d'Aran e de Pemont vòlen reconèisher l'estat francés coma essent son estat.

  • 2
  • 0
Franc Bardòu Galhac Tolzan
3.

Felicitacions a l'escossés Gerg McMullen per la sieuna fotografia, simpla e fòrta !

  • 4
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article