Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La deputada socialista Bernadette Laclais demanda la reconeissença de l’arpitan

| Mathieu Delmestre
Aquela deputada a l’Assemblada Nacionala e adjoncha del cònsol socialista de Chamberí (Arpitània) es un personatge pauc abitual. E mai se milita al Partit Socialista (PS), Bernadette Laclais parla en i metent ni sal ni òli a l’ora de questionar qualques decisions del sieu pròpri partit e del quite president de la Republica Francesa. Fa qualques jorns, s’opausèt al fach que los parelhs omosexuals pòscan adoptar d’enfants, e ara planh la decision de François Hollande de non ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias. En una entrevista al jornal La Voix des Allobroges, revendica lo fach diferencial de Savòia en tot remembrar qu’es un territòri amb una lenga, una bandièra e un imne pròpris. Curiosament se referís pas a la rèsta d’Arpitània.
 
A son vejaire, cal que França faga una “reflexion” a respècte de sas lengas minorizadas perque son “un patrimòni representatiu de l’identitat d’un cèrt nombre de territòris”. Concretament, revendica que la lenga arpitana, tanben coneguda coma francoprovençal, aja una reconeissença oficiala e que tenga, almens, la meteissa consideracion que recebon d’autras lengas regionalas amb un cèrt pes, coma lo basco o lo breton. Cal dire que Laclais admet que parla pas l’arpitan, un afar qu’ela meteissa ditz que planh fòrça.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Manèl Zabala Barcelona
12.

#10 Quand ai dich "pichons fascistas" pensavi pas a vos. Emplegi pas los mots "nazi" e "fascista" a la tusta-limbusta. Tampauc lo mot "socialista". Pensi qu'auèi i a de fascisme a la modèrna, de socialisme a la modèrna... A la modèrna vòl dire "descafeïnada". Totun, negar lo drech a l'adopcion als omosexuals es una mòstra de mesprètz als autres. A unes autres. Als omesexuals, los autres, que son pas coma nosautres. Pensi qu'es criminat de negar lo drech a l'adopcion a un grop. Ieu ai agut d'enfants, se los aviái pas agut seriái una persona vuèja. S'èri estat omosexual, m'auriatz negat aquel drech? Seriái estat omosexual, seriái lo bon (o marrit) paire que soi. E pensi que negar de dreches deguts es fascista, sincerament. Pas al sens de l'eliminacion fisica, solide. Mas es una actitud fascista. O totalitària. O mespresanta. O... De sinonims, ne'n trobariái milanta. Per de qué podrián pas adoptar los omosexuals? Pels prejutjats d'una majoritat. Aicibàs, en Catalonha, avèm ja virat aquela pagina. I a longtemps, urosament. Mas aquò empacha pas qu'aicibàs avèm una majoritat ignoranta. Uèi me tròbi amb de cobles de paire e paire, o de maire e maire, a las reünions d'escòla. E aquò's normal. Minoritari, mas normal. Las personas cultivadas tanben sèm minoritàrias, mas cresi que vos e ieu -sus aquel ponch- sèm fièrs de nos trobar de l'autre costat de la fola, vertat?

  • 11
  • 2
Maime Limotges
11.

Me sembla, me, que n'i a totparier 'na differéncia entre la situacion occitana e la situacion arpitana que pot explicar la posicion de la deputada Laclais.

En Occitània avem dempuei lo Felibritge un movement unitari de defensa de la lenga. E un movement que se basa mai que mai sus la lenga pusleu que sus les entitas politicas qu'an existat sus lo territori occitan. En Arpitania me sembla pas que quo sia lo cas. Lo movement arpitan es joune. Lo mot arpitan es recent. Mas a l'interior de l'Arpitania n'i a un movement, lo movement savoiard, qu'es important, organizat. N'i a (o n'i a 'gut) daus movements regionalistas e independantistas. Eran basats sus ço que podem 'pelar un sentiment identitari (o nacionau coma voletz) savoiard. Ço que ditz la deputada.

La comparason que faria es mai que mai entre Andorra e lo demai daus pais catalans. P'una rason qu'un jorn Andorra faja partida d'una republica catalana. Pertant parlen catalan en Andorra.

Me sembla que pot aver una revendicacion de la lenga e mai una vision unitària de la lenga mas emb de las revendicacions politicas mai localas.

  • 5
  • 0
pessamessa siverga 84400
10.

manel Zabala, vivèm dins de pais de libertat, l'omofobia se manifestava ancian temps per de leis que fasiàn de l'omosexualitat un delit, vuèi ei plus lo cas, aqiuesta lei es estada urosament abolida e ara, caldrià pas assimilar l'opausicion au maridatge per totis à una odi quasiment fascista deis "homo", ,passibla dei tribunau ! tombèm pas dins l'excès contrari! e puèi nazi, fascista, es lèu fach d'emplegar aquelei mots a la tustat-limbusta, a-tira-bot-dau-sac , la realitat es un pauc mai complèxa.remembrarai que lo segond d Hitler qu'ambe sei SA l'ajudar à conquistar lo poder èra Röhm, pederasta -tot coma son estat-major que fuguèron assassinats per Hitler en 1934, Lucchino Visconti n'en a agut fach un film, à l'auba après una nuech d'orgia arriban lei SS per lei liquidar, Visconti qu'eu tanbèn n'èra un.. es ansin, es coma aquo, es la diversitat de a vida e non pas lo maniqueisme, lei "soi-disant" omofobes qu'engendran de fascistas : atencion al "sueno de la razon"...

  • 3
  • 6
BOURDON Pau
9.

#7 Bon, au mens que podem reconéisher que n'a pas ua vision folklorica, mes "progressista", per'mor qu'en França, parlar de senhalizacion bilingüisme qu'ei dejà ua vision progressista de l'aviéner de la lenga concernida.

  • 1
  • 3
Raiòu
8.

Responsa a Halhèr

Dins l'article, lo jornalista parla de francoprovençau, pas la deputada. Parla d'un país qu'a "un drapreau, un hymne et une langue." Aquò pòt pas èsser Arpitània dins sa totalitat. Ditz puèi : "il est intéressant pour la Savoie de faire reconnaître sa spécificité, qui n'est pas que linguistique".

Vene de legir la question alh governament. Aquí parla de francoprovençau, es verai; mai o fa pas dins l'entrevista. Dins l'entrevista sa posicion me sembla pas una demanda de reconeissença de totes los parlars arpitans , sa posicion me sembla localista. Se m'agore, tant mièlhs, mai crese pas.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article