Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Guèrra d'Argeria: ua memòria mei viva que jamei

| Mutine Newsy

Si los francés qui tornèn d’Argeria après i aver hèit la guèrra entre 1954 e 1962 e’n parlèn chic au començar, ara, 51 ans après l’armistici, los testimoniatges que’s multiplican.


Que lo supòrt sia los libes, los filmes documentaris o de ficcion, que podem díser que lo cinquantenari de l’independéncia d’Argeria en 2012 a permetut a plan de monde qui’s caravan de parlar enfin. Aqueste article n’a pas la pretension de har ua lista de tot çò qui’s hè suu subjècte mes de har conéisher quauquas publicacions e eveniments.
 
Senhalem en purmèr lo libe de Florence Dosse, Les Héritiers du Silence, on l’autora retranscriu las soas entrevistas dab ancians aperats mes tanben dab las loas molhèrs o los lors mainats: “Que descobrim lo viscut congelat deus purmèrs, contat dab los mots deu passat, lo maucòr de las hemnas, los non-dits dens los coples e lo barrejadís d’ignorància, d’interdit, de dolor o de vergonha qui espravan confusament los mainats” (extrèit de la quatau de cobèrta).
 
Bachir Hadjadj, eth, que contè la guèrra deu costat argerian. Dens lo libe Les Voleurs de Rêves, pareishut en 2007, qu’ei l’istòria argeriana tota qui ei evocada de 1830 a 1972, a travèrs de la cronica de la familha de l’autor e ua autobiografia selectiva. Un libe qui’s leg com un roman. Un libe qui gausa tanben parlar de las exaccions de l’FLN sus la quita populacion argeriana e de las crisis qui aparín arron l’independéncia.
 
Enfin, si la FNACA se revendica tostemps “sola associacion especifica de la Guèrra d’Argeria”, un aute grop (aumensh) qu’existeish: los Ancians Aperats d’Argeria e los lors Amics Contra la Guèrra, abracats en AAAACG o 4ACG, que’s formèn en 2004. Clarament pacifista e anticolonialista, aqueth grop que condemna los omenatges, sovent publics, a personalitats ligadas a l’OAS. Que tribalhan mei que mei a la transmission shens tabó de la memòria de la guèrra en intervienent dens escòlas e en publicant libes: Algérie, le Sang des Autres de Gérard Kihn (edicions Empreinte, 2011) e l’òbra collectiva Guerre d’Algérie, Guerre d’Indépendance (edicions L’Harmattan, 2012).
 
Los 4ACG que son actius en Occitània francesa aitanplan com dens lo rèsta de França. Qu’intervienón enter autes dens los licèus de Moissac e de Sent Guironç pendent l’annada escolara passada e si eths arreconeishen e condemnan la tortura e los crimis de guèrra de l’armada francesa en Argeria, d’autes “passaires de memòria” que son a l’òbra en Occitània qui apitan monuments en omenatge aus “martirs” qui defenón l’Argeria francesa com a Marinhana o a Ais de Provença. Per “martirs”, que podetz enténer soldats, civius... o membres de l’OAS. Ua memòria plan viva, ja, e cèrts conflictes pas tot plen morts enqüèra.
 
 
 
 
Pascau Sebat

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

P. Sebat
2.

Dab plaser!

  • 1
  • 0
Marcel
1.

Mercés per vòstre article

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article