Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaBearnPaís d'Auloron

Collòqui a Auloron sus l’òbra de Miquèu Grosclaude

Doman dissabte 16 de noveme, a Auloron, se debana un collòqui sus l’òbra deu Miquèu Grosclaude (1926-2002). Qu’es organizat per l’associacion Transmetem qui, au país de Xavier de Navarròt, prepausa cors e activitats barrejadas au torn de la lenga nòsta,  especiaument taus mainats. Totun, dempuish quauquas annadas, qu’a apitat collòquis au torn d’aspèctes de la cultura d’òc ligats mei particularament aus Pirenèus. Engüan, lo Robèrt Labòrda e la soa esquipa qu’an causit d’evocar lo tribalh d’un òmi hòrt valent per lo nòste cabau linguistic.  La logica, ce sembla, qu’estossi de parlar d’aqueth professor de filosofia qui hadó tant per la lenga occitana practicada en Bearn, a Ortès, au torn de l’associacion Per Noste, dont Miquèu Grosclaude èra un dinamic element. O lavetz dens lo son vilatge de Seuvalada on hadó bastir maison, près de la vielha abadia on son arcuelhuts los sentjacaires e on, cada annada au torn de la setmana de Marteror, e’s debana tostemps un estagi gascon dab immersion linguistica. S’i a causas que ns’escapan, solide, que cau donc començar per saludar l’iniciativa de Transmetem (+33 [0]5 59 39 54 19).
 
Que van donc parlar de l’òmi de fe, sensible a la question de las minoritats faididas, arcuelhut au país deu pastor Jacques Reclus, de l’Adrien Planté e autes fondadors de l’Escòla Gaston Fèbus. Víver e tribalhar au miei de la campanha bearnesa que’u permet de descobrir la fàcia amagada, quasiment arrenegada, deu Miegjorn exagonau, la lenga, ací lo dialècte gascon. Per aqueth valent obrèir de l’occitanisme, lo chantièr qu’es gran dens las annadas 1970. Tot qu’es de har.
 
Que s’i hica: peçòtas de teatre, tèxtes per lo bulletin bimesadèr de Per Noste, istòria de Bearn o de Gasconha en s’apeant suus tèxtes, recèrcas linguisticas (l’evolucion de l’escripta  dinc a la logica grafia dita “normalizada” quasi generaument e justament emplegada adara, toponimia de Bearn e de Bigòrra) e —manèita d’ua grana utilitat tanben— lo son metòde d’aprendissatge (Lo Gascon Lèu e Plan) sortit en 1977. Collaboradors e amics deu “Miquèu”  prosejaràn sus aquera òbra qui’u suberviu urosament: lo fidèu Gilabèrt  Narioo qui dab eth entamièt lo diccionari francés-occitan gascon, l’istorian Benoît Cursente, l’amic Crestian Lamaison qui parlava toponimia sus Ràdio País dab lo praube Miquèu, o Benedeita Boyrie-Fénié qui a perseguit lo prètzhèit (diccionaris toponimics de las Lanas, de Gironda, d’Òlt e Garona e mantua auta publicacion e recèrca suu cabau onomastic). Lo collòqui que’s passarà a la mairia d’Auloron-Senta Maria a partir de 9h.
 
 
 
 
Joan Jacme Fénié

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pimflòid
2.

Qu'ei eth qui'm hasó descobrir los trobadors quand èri gojatòt!

"Une leçon sur les troubadours" ... Que l'èi tornat léger i a pas hèra e qu'ei tostemps autant estrambordant, mèma ara qui'n coneishi drin mei sus la literatura medievau.

  • 4
  • 0
JIG
1.

Malaja n'i poishqui pas estar ! Que i avori aprés fòrças causas.
Tà Gasconha, ce'm pensi, que i avó un abans e un après Grosclaude. Solide n'estó pas solet, e los qui ne van parlar que s'ameritan lo noste grat, e tanben mantruns mei qui n'i seràn pas : mercés hòrt ad eths tots ! Mes se lo desbromb n'a pas enqüèra ganhat, se pèhrema e se's perpetua lo « Qu'èm çò qui èm », que'u ne devem ua bèra parièr.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article