Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Se presenta uèi a Vielha l’Assemblada Nacionala Catalana en Aran

La seccion aranesa de l’ANC amassa d’araneses partisans de l’independéncia de Catalonha e de la reconeissença dels dreches d’Aran coma part de la nacion occitana

Se presenta uèi a Vielha l’Assemblada Nacionala Catalana en Aran, la seccion aranesa de l’Assemblada Nacionala Catalana (ANC), que se creèt lo 27 de setembre passat. L’acte de presentacion se debanarà a 20h a l’Audiovisual de Vielha amb la preséncia de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell.
 
L’ANC en Aran amassa d’“aranesi e araneses partisans dera independéncia de Catalonha”. Reconeisson que Catalonha a jogat un ròtle màger en l’oficialitat de la lenga d’òc en Aran e Catalonha, en l’autogovèrn aranés e en la preservacion de l’identitat occitana d’Aran. Segon eles, i a “molt a hèr entath plen reconeishement dera identitat e der autogovèrn aranés” mas creson “qu’aguest ei un objectiu que dificilament se pòt aconseguir en dehòra de Catalonha e sense eth sòn supòrt”.
 
Los encoratgèt a s’amassar a l’entorn de l’ANC la “reüssida dera Via Catalana deth 11 de seteme passat e era constatacion dera preséncia d’occitans, tant d’Aran com d’auti lòcs dera nacion occitana”. Los araneses que i participan “compartissen es objectius e er ideari dera Assemblada Nacionau Catalana, sense renonciar ath plen reconeishement des drets d’Aran coma part dera nacion occitana”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

BOURDON Pau
20.

#12 Lo vòste parallèle ne'm satisfè pas guaire. Que brombatz dab rason que l'Italia èra dividida en un gran nombre de principats. Quasi tots los parçans occitans que hèn partida deu medish Estat. E puish, que son los quites nacionalistas qui disen, quan argumentan, que i a elements d'ua istòria comuna a tots aqueths parçans. Mes on son, aqueths elements d'ua istòria comuna, abans qui estossen los dits parçans incorporats a França ? Qu'an ua istòria comuna au sen de França e non autament. Alavetz, que los nacionalistas e dèishen de parlar d'ua istòria comuna. Qu'empleguen d'autes arguments.

  • 0
  • 1
Mathieu Castel Marselha
19.

#7
#11 Per vos respòndre, vos prepausi de vos interessar a l'istòria d'un país encuei reconoissut dins lo mond entier que li dien "Itàlia".
Au sègle dètz-e-nòu, l'aviá un molonàs de gents que pensavan coma vautres encuei rapòrt a Occitània : aqueu país existissiá pas, èra ren mai qu'una "expression geografica", una aglomeracion de principats sènsa ges de ligams culturaus e istorics entre elei, solament tengut per una (relativa) proximitat lingüistica entre elei...

Avem vist çò que s'es passat despuei, e aquò, gramací a un òme naissut dins un autre país qu'existís pas, lo vòstre (e lo mieu)...

  • 1
  • 0
BOURDON Pau
18.

Autament, qu'estimi los tipes o las tipessas a qui çò qui disi ne platz pas, mes qui n'an pas lo temps de respóner. Manca d'arguments ? ;-)

  • 0
  • 1
BOURDON Pau
17.

#7 Un mite que pòt foncionar, malurosament aqueste ne sembla pas de foncionar hèra :-(

  • 0
  • 2
BOURDON Pau
16.

#5 Mes tu n'ès pas pro numerós ;-) Que i a autes 15 milions de personas qui, qu'ac cranhi, n'acceptarén pas lo ton rasonament

  • 4
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article