Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Dens las vinhas

| JJF

Un permèir roman —sociau e prometedor— deu Pèir-Joan Masdiset. Passejada dens los vinhaus girondins de la Grava. L’occitan es pluricentric: visca lo gascon girondin! 


Las edicions Reclams, ligadas a la revista deu medish nom, celèbra e vielha publicacion eretèira de l’Escòla Gaston Fèbus (EGF) e gessida a l’origina deu Felibritge bearnés, publican tèxtes d’escrivans contemporanèus. Ne son pas tan nombrós suu mercat, ja que la lenga occitana sii, uei, hòrt mei escrivuda  qu’autes còps —mercés a las revistas, aus blògs e aus jornaus en linha—. Que cau donc mercejar lo Maurici Romieu, capdau de l’EGF, d’aver gausat editar un joene autor gascon, desconeishut dinc adara, Pèir-Joan Masdiset. Qu’a juste passat lo cap deus 30 ans e que’ns balha Los Camins per baish. Ua permèira òbra prometedora.
 
Lo títol m’a parlat de tira. Estant dròlle, dens la Grava de la mias originas, quantes còps èi pres aquera via per esvitar, dinc a Viralada, l’RN113, la vielha rota de Tolosa. Ací, “passar per baish”, qu’es préner la Caminassa, que serpeja au miei de las palús e de las arrolhas d’Aigamòrta, de Sent Medard d’Aruan e de Begla; en haut, que son las terrassas de la Grava on s’esten lo païsatge deus celèbres vitatges: vinhaus de Martilhac, La Brèda, Castras, Portèth… Arronhats adara per los òrres lotiments de la banlèga bordalesa que s’esten shens relambi. Aqueras comunas son viradas cap a Garona on, aus bèths jorns deu primtemps e de l’estiu, pescan l’alòsa e la platuisha deus pontons estant. Mes a capvath, deu costat de só coc, començan sobtament los pinhadars: jaugas, heuguèiras e seuva gigantassa que tira dinc a la Mar, per Cabanac, Saucats, Ostens, Belin… Aquí per lo decòr que lo Masdiset coneish suu cap deus dits e que sap descríver dab exactitud e sentit verai.
 
 
Guelha-ferralha
 
Lo personatge centrau deu roman, Delmàs, chafrat “Titiri”, es un obrèir agricòla. D’autes còps, qu’auré segurament tribalhat “au prètzheit”[1]. Adara, qu’es salariat d’un castèth dont lo proprietari es american, mentre que dens las annadas 1990 —lo moment on situan l’ahar— los miliardaris chinés n’an pas enqüèra investit. Que viu, lo Titiri, dens ua d’aqueras maisonetas girondinas que tròban totjamèi, se cèrcan bien, suu “plaçòt” d’un quartièr o dens ua esclara en limit deus piadars; a Sent Seuve, benlèu, o a Sent Maurilhon. Talha en ivèrn quan te gèlas lo nas e los dits, espampratges, es·huelhatges d’aost e vrenhas “a la man”, a l’anciana, dab balhòts e tombarèus. La hanha o la “barda”, com ic disen en bordalés, que pega a las bòtas quan octobre es plavinós e que fau anar vrenhar dens quauqua pèça de las palús. L’emplegat que vad petit mestrilhon quan fau har dab las esquipas d’estrangèirs, sasonèirs recrutats a Bordèu. D’autes còps, qu’èran espanhòus o portugués; adara que son petits retirats qui completan la pension magrinòta, marginaus dab “dreadlocks” o “arabis”. Justament, lo Titiri, qu’ua cultura limitada, la solitud afectiva e la tendéncia a pintar renden netament racista, que’s liga dab un curd. Ua ocasion preu Masdiset d’evocar lo mitan de l’emigracion e d’anar promenar lo lector cap a la Rua deus Faures o de la Fusteria, la “medina”, adara, deu vielh barri Sent Miquèu a Bordèu.
 
Roman sociau, d’un cèrt biaish, lo libe deu Pèir-Joan Masdiset mescla ua istòria un chic amara e  paginas plan escadudas sus los tribalhs e los jorns a la vinha exigenta. Que rend esclaus los qui machan a’s har petar l’esquia de tan plegats qui son deu matin a “òbra-dèisha” (l’òra de desbauchar). Lo meriti d’aqueth permèir roman es tanben de tornar méter a l’aunor nombrosas expressions e mots oblidats deu gascon girondin. A Bordèu com alhors, que cau saber putzar a la “guelha-ferralha” deus mots.
 
 
 
 
Joan Jacme Fénié
 
 
_____
[1] Que hè pensar a las gents qui vivèn a costat de la familha Mauriac, au maine de Malagar, a costat de Lengon (Gironda), domestics evocats per Lucienne Senzelle dens Mon Malagar (Gallimard).
 
 
 
MASDISET, Peir Joan. Los camins per baish. Reclams, 2013. 220 paginas. 12 èuros.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Eric Arbanats 33
1.

Òsca e benvenguda, deu mèi èm a escríver deu melhor ne seram !

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article