Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

An acusat de terrorisme los menors de Tolosa que viatgèron en Siria

Qualques menors occitans serián estats “sequestrats psiquicament” via Internet per anar a la guèrra de Siria

La justícia francesa metèt en examen dos menors tolosans de 15 e 16 ans que partiguèron al començament de genièr en Siria, per s’engatjar presumidament dins lo conflicte coma jihadistas. S’agís de dos escolans del Licèu de las Arenas de Tolosa que fugiguèron de lor ostal lo 6 de genièr e que tornèron separats lo 25 e lo 26 de genièr respectivament.
 
Meses en gàrdia a vista dimècres passat, los joves foguèron menats dijòus a París al sèti dels servicis secrets. Lo ministèri public antiterrorista lor a dobèrt una informacion judiciària per “associacion de malfachors en relacion amb una entrepresa terrorista”. L’avocat d’un dels joves diguèt als mèdias que considèra aquela acusacion “ridicula” en tot soslinhar que los jutges an considerat terrorista lo fach de practicar “de footing o de bòxa”.
 
Los avocats dels dos gojats demandan la mesa en libertat sens cap de carga. Un d’eles declarèt a BFM TV que los joves “an pas res fach d’illegal”, doncas “viatjar en Siria es pas un delicte”. Mas lo ministèri public a demandat de los metre en causa e que sián meses en libertat jos contraròtle judiciari, çò que los jutges an acceptat. Alavetz los joves tolosans recebràn un “seguiment educatiu” e pòdon pas sortir del territòri estatal francés. Arriscan de penas possiblas de fins a 10 ans de preson.
 
“Lor cal comprene qu’es una victima” çò disiá la maire d’un dels joves, que compreniá pas cossí “una victima poiriá devenir criminal”.
 
Dimècres los enquestèt la polícia dins un comissariat de Tolosa. Vòlon saber s’anèron en Siria per iniciativa pròpria o menats per un ret de recrutament de jihadistas.
 
Segon las primièras informacions qu’avèm, los dos joves mondins serián intrats en Siria via Turquia, e via Turquia tornèron en Occitània. I serián anats pas per combatre mas per se far de fòtos amb d’armas que publiquèron sus lors perfils de Facebook.
 
 
Una gojata de 15 ans d’Avinhon partida en Siria
 
D’un autre costat, una joventa de 15 ans d’Avinhon (Comtat Venaicin) seriá partida en Siria, recrutada per Internet per de jihadistas, segon çò que denonciava son fraire a La Provence. La gojata seriá “victima d’una sequestracion psiquica”. I auriá de rets de trafegants d’èssers umans que profecharián de las familhas religiosas del país nòstre que, segon aquel avinhonenc, serián fòrça conegudas pels servicis d’intelligéncia franceses.
 
Segon de donadas del Ministèri de l’Interior, qualques 250 ciutadans de la Republica Francesa serián anats en Siria per luchar contra lo govèrn de Bashshar Al Asad. Almens 20 serián mòrts, dont un dotzenat de menors. 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Carcassés Felip Seta
2.

L’islam, dificil de ne parlar, çὸ-sembla…
M’entresenhèri seriosament a son subjècte. A la grὸssa, èra una religion, vau dire, un pauc mai toleranta que lo crestianisme, dins los sègles passats (atencion, cal relativizar l’adjectiu tolerant). Ara es al rebors. Lo cristianisme, cèrtas butat per lo temps e aflaquit, es vengut relativament mai sople dins la violéncia (i a pas pus de crosada oficialament delargada per lo Papa, saique, e riscam pas pus sa pèl se disèm de causas contràrias al dὸgme). L’islam, el, a vist se desvolopar una sècta vièlha, sonada salafisme (de salaf, aujὸl), qu’idealiza los primièrs musulmans, e que s’apuèja sus una compreneson barrada e a la lètra del Coran.
Al fial del temps, d’unas autras tendéncias, coma los mutazilitas, an desaparegut. Aqueles èran partesans d’un Coran creat (e non etèrne), e afortissián que la rason aviá sa plaça dins l'interpretacion dels tèxtes. S’avián perdurats, i auriá benlèu agut un sègle de las luses dins lo monde musulman.
N’aprofièchi per conselhar a totas e totes d’escotar una emission difusida sus França Cultura, lo divendres de 15 oras a 16 oras, e animada per l’intelectual tunisian Abdel Wahab Meddeb. L ’emission se sὸna ‘Cultures d’islam’, e son escota es edificanta. I posquèri aprene las causas escrichas pus naut, e tanben que lo Coran es, en fach, un tèxte qu’afortís pas res: lo cal prene coma una question cap al cèl. Los versets violents e intolerants son compensats per d’autres que dison lo contrari… e ὸc, es espantant mas es aital. Lo cresent "intelligent" o sap, e adapta son comportament. D’unes intelectuals egipcians riscan lor pèl per dire aquὸ. La sècta salafista, originària d’Arabia Saodita, es evidentament asagada de petrὸ-dollars, çὸ que li permetèt de contaminar, i a pas d’autre mot, l’islam del mond entièr, que a l’origina èra fὸrça disparièr segon los endreches. Lo salafisme pantaissa d’un islam mondial, e amaga sa volontat darrièr un discors presentable. Nὸstras banlegas ne son emprenhadas ; e tot son messatge circula sus internet. Es aqueste corrent que fὸrça las femnas musulmanas de portar sistematicament un folard (parli pas del vel, disi ben un folard). S’escotatz ‘Culturas d’islam’, aprendretz que lo pὸrt d’aqueste folard es tot simplament non coranic. Es una practica culturala, non exigida per los tèxtes. Lo pὸrt sistematic d’aqueste folard, fὸrça femnas d’Iran o dau Magreb luchan per l’abandonar. E son estonadas de la relativa indiferéncia del governament francés fàcia al desvolopament d’aqueles practicas aicí. Doncas la propaganda salafista tὸca una bona part dels joines eissuts de l’immigracion magrebina, joves e joventas, quitament fὸra de las banlègas. Lor dona una identitat.
Lor fa pantaissar d’una familha mondiala e gloriosa…Pas estonant que d’unes siagan sedusits, a l’adolescéncia. Per los garçons, es un pauc l’equivalent d’aqueles, que, en d’autres tempses, partiguèron en Espanha per sosténer los republicans.
Precision : lo salafisme es sunita, e considèra lo chi’isme coma una eresia (lo chi’isme es la forma d’islam praticada en Iran, entr’autres, e tanben per la familha reiala de Siria, la de Bachar el Assad. Sa diferéncia màger amb lo sunisme repausa sus la question de la succession del profèta. Cèrts chi’ites an los sunitas en ὸdi, e los sunitas lor rendon ben).
Ara lo jihad (qu'es tot simplament, quand es plan comprés, la guèrra santa intèrna a cadun contra sas tendéncias marridas) es caricaturat en guèrra armada, e recentament es dirigida contra Bachar el Assad lo chi'ita.
Per tornar al subjècte, la sola causa de far es la lucha de cada jorn contra aqueste salafisme. Cal sustot, sustot, n’entresenhar los quites musulmans, notadament a prepaus d’aquela mὸda absurda del folard ; los cal convéncer del necitge de l’aplicacion de la charia, pensada fa mil cinc cents ans, dins nὸstre sègle. Ensajèri d’explicar aquὸ, mas passa pas totjorn plan…

  • 0
  • 0
Allah est Grand Damascus
1.

Notre bon gouvernemenr de pompiers pyromanes. On présente d'abord Bachar comme un salaud de dictateur, on fait des pieds et des mains pour obtenir une intervention en Syrie (BHL, Fabius...). Et ensuite on s'étonne que de jeunes crétins veuillent aller défendre la démocratie et les droits de l'homme là-bas, au nom d'Allh bien entendu.
Cette clique, avec son premier ministre Valls (le renégat catalan), mérite de quitter le pouvoir dans les plumes et le goudron, par la toute petite porte. Mais qu'Allah nous préserve de Sarközy!

  • 0
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article