Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Revendicacion de la Republica Espanhòla e de l’independéncia de Catalonha lo jorn de l’abdicacion

| Cristina López
En seguida de l’anonci d’abdicacion del rei Joan Carles Ir d’Espanha en favor de son filh, Felip de Borbon, l’estat espanhòl a viscut de desenats de rassemblaments dins sas principalas vilas per reclamar la republica. Los rassemblaments, que se debanèron totes a 20h, seguissián la crida dels rets socials e reclamavan un referendum per decidir lo modèl de l’estat. Dins aquel sens, lo partit valencian Compromís (Engatjament), amb Equo, an presentat una proposicion al Congrès dels Deputats espanhòl per que lo cap d’estat que ven siá “elegit per mejan d’una eleccion dels ciutadans”.
 
Catalonha a vist d’acamps fòrça nombroses. De milierats de personas dins las principalas vilas reclamavan mai que mai la Republica Catalana en mostrant de drapèls independentistas. Ailà, de partits politics d’esquèrra (ÈRC, ICV, CUP, Compromís, MES per Malhòrca e Procès Constituent) an jongut la crida dels rets socials.
 
 
Artur Mas: “i aurà cambiament de rei en Espanha, mas lo procès catalan contunha”
 
Lo president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, demandèt a Felip de Borbon, futur rei espanhòl, de respectar la volontat dels catalans de decidir lor avenir politic, per tal que lo 9 de novembre se pòsca votar “en democracia, amb libertat e d’una faiçon pacifica”. Artur Mas apondèt: “Lo rei Joan Carles a parlat de la nacion espanhòla. Mas al costat d’aquela i a la nacion catalana. Çò melhor per Catalonha es que d’aquesta passa i aja la possibilitat de decidir lo nòstre avenir. Avèm un rendètz-vos amb nòstre futur lo 9 de novembre. Un futur que volèm bon per Catalonha. I aurà cambiament de rei en Espanha, mas lo procès politic catalan contunharà d’anar endavant”.
 
 
Lo rei a telefonat a Artur Mas
 
Qualques oras après la declaracion del president catalan, lo rei li telefonèt per li comunicar personalament sa decision d’abdicar. Segon de fonts del govèrn catalan, la convèrsa telefonica se desvolopèt “dins un clima coral, protocollari e formal”.
 
 
Lo mecanisme de la succession
 
Lo govèrn espanhòl e lo Congrès dels Deputats acceleraràn al maxim las formalitats per la succession del rei Joan Carles en favor de son filh Felip. Uèi s’amassan lo Conselh dels Ministres e lo conselh del Congrès dels Deputats per bastir la lei que permetrà lo coronament de Felip VI. Aquela lei se deu validar dins las Corts espanhòlas, e se prevei qu’aurà lo soten del Partit Popular (PP) e del Partit Socialista (PSÒE).
 
Pendent los trenta nòu ans de mandat de Joan Carles, s’èra pas jamai montat lo mecanisme per determinar la formalitat de sa succession, e aital lo Congrès dels Deputats se deu guidar per l’article 57.5 de la Constitucion Espanhòla que prevei, en cas d’abdicacion, que la succession se debane per mejan d’una lei organica.
 
Lo govèrn espanhòl e lo Partit Popular an ja comunicat als grops parlamentaris que vòlon emplegar lo mecanisme mai rapid qu’existís per alestir aquela lei.
 
 
Causas de l’abdicacion
 
Lo rei espanhòl justifiquèt son adbicacion, ara que se pòrta encara pro plan, per la far en favor de son filh, del qual a lausat son bagatge. Lo rei se ditz d’una generacion qu’afrontèt certans problèmas e ara ne cal afrontar d’autres.
 
Mas las analisis dels mèdias van al delà. Se met en evidéncia los resultats de las darrièras eleccions europèas que, se foguèsson transpausadas a d’eleccions generalas espanhòlas, previstas per l’an que ven, la majoritat elegida i poiriá metre en question la succession. Los partits politics opausats a la monarquia, e mai se son minoritaris, de drecha o d’esquèrra, se poirián addicionar e formar una majoritat parlamentària, non pas per governar a causa de lors diferéncias, mas si per abolir la monarquia.
 
De fach, los escandals de presumida corrupcion del gendre e de la filha del rei, las despensas exageradas d’argent public, las caças d’elefants, los nombroses afars privats del rei amb de femnas... an fach davalar la popularitat de l’institucion.
 
E encara qualques jornals catalans i veson una granda operacion per ensajar d’arturar l’independéncia de Catalonha.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pirolet
2.

Bailegèt Espanha pendent 39 ans lo JC primièr? Coma Franco alara!

  • 0
  • 0
Pirolet
1.

Bailegèt Espanha pendent 39 ans lo JC primièr? Coma Franco alara!

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article