Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Passejadas celticas

Invitacion a la descobèrta en Irlanda e País de Galas dab lo jornau hòrt personau deu Sèrgi Viaule. Ua camada en quauquas tèrras celticas deus extrèms d’Euròpa. 


Los legidors deu Jornalet coneishen evidentament hòrt plan l’albigés Sèrgi Viaule, ahuecat per la lenga d’òc, qui tribalha tant per har conéisher e defénder país e civilizacin nòstes, dab las soas conviccions trencadas e la soa lenga plan virada que sap díser çò que cau, on cau, quan ic cau.
 
Contràriarament a d’autes qui parlan shens har gran causa, qu’escriu pro tanben: novèlas, poèmas, romans policièrs, criticas de libes, traduccions. “Deu francés en òc sonque”, precisava recentament dens la revista de l’IEO Anem Occitans, en ajustant —e pam sus la clòsca!— “arrevirar òbras en òc en francés es una lunada d’occitanistas en manca de reconeishença” (pagina 19 deu n° 149, seteme-octobre-noveme de 2014). Qu’i aprenen quitament que sortirà benlèu un recuelh de novèlas eroticas que clumavan dens las soas tiretas... Tots que trigan, solide, de léger aquera pròsa! En atendent, uei, que’vs podetz anar passejar, “barrutlar”, dab l’eclectic albigés dens la “Verda Éirinn”. D’efèit, que ven de publicar lo son jornau de viatge en Irlanda a l’estiu 2013. Arrespectuós de l’identitat celtica deu país e logic dab las soas conviccions, lo Sèrgi dobla a cada còp lo nom “anglés” dab la soa forma gaelica: Corcaigh/Cork, Gaillimh/Galway o Baile Átha Cliath /Dublin
 
Gran viatjaire, d’esperit independent, autonomista se gausam díser, que’s passeja en “camping car”. L’autocaravana que’u permet de descobrir liurament regions deu nòste o país esluenhats. Enqüèra que i agi tostemps lo problèma de trobar ua plaça autorizada e çò que cau per plenhar la sèrva d’aiga e vueitar las aigas lordas. En Irlanda, lo Sèrgi Viaule qu’a seguit mei que mei las petitas rotas, sovent hòrt estretas. Qu’ic confirmi per ce qu’èi personaument rotlat longament capvath Kerry, Donegal o Sligo, las peninsulas occidentaus de l’isla: aquò balha quauquas sudors hredas au qui mena en deishant las autoestradas e en causissent las vias tradicionaus (pas forçadament “segondàrias” per las gents qui las prenen cada jorn) capvath los comtats de Mayo (Maigh Eo), Galway (Gaillimh) o Tipperary (Tiobraid Árann)…
 
Silenci, lutz e beutat. Un còp, en Ulster, qu’embarra las claus a l’interior deu son veïcul mes ua sega miraculosa que’u desliura de las complicacions... Enlugarnat preus païsatges e per las colors deu cèu totjamei hòrt cambiadís que vòu préner fòtos: un còp que manca de’s negar dens ua sanha o, se preferitz, dens la mossa espessa e chòpa de l’arriba d’un corós arriu entre Killarney (Cill Airne) e Waterville. Mei a bisa que travèrsa l’“ermàs” de Connemara devath un vertadèr deluvi. Qu’arriba sovent dens aqueras lanas atlanticas on las torbièras son enqüèra espleitadas per hornir combustible. Beròis mots que’u venen “pausar sus l’amna”: memòria, silenci, blosetat, candor, verdum, lutz, beutat, permanéncia e impermanéncia (p. 99). “Tots aqueths sentits se me venen barrejar dens lo còr”, s’escriu e que’s sheita sus ua soca d’arbre e ensaja d’escríver un poèma...
 
Ben mei virat cap a las lengas latinas que tornat a las germanicas, lo Viaule qu’avoa dificultats dab l’anglés a maugrat que sii esquipat d’un diccionari pesuc e que hiqui bona volontat tà escotar la ràdio o engatjar conversacions dens los “pubs” on escota musica irlandesa. Mes, evidentament, qu’es sensible a la preséncia de l’auta lenga oficiau de la Republica d’Irlanda, lo gaelic. Sustot que travèrsa aqueths estranhs territòris aperats “Gaeltacht”. Que son susquetot dens los comtats de l’oèst; la lenga gaelica i es, çò disen, practicada en màger proporcion. Totun lo rotlèu compressor de l’anglés progrèssa, evidentament… Benlèu que, dens quauquas annadas, en Gasconha o en Lengadòc, per arreglar la question de las lengas ditas “regionaus”, lo poder dens las soa generosa bontat crearà atau d’aqueths territòris especiaus. Que balharà un esquipament aus indigènas volontaris: plumas, vestits folclorics, prissas d’aulhèirs e chancas preus qui n’an pas l’anca o las camas artrosicas, mei quauquas chòcas e vacivas preu decòr. A condicion que pleitegin quauquas òras per jorn per la toristalha. Atau, aquera question geinanta e despassada que serà embarrada dens quauques cantons, e rai!
 
Estrementida a Cardiff. En saludant au passatge la memòria deu William-Charles Bonaparte-Wyse (1826-1892) —arrèrnebot deu Napoleon, amic deu Frederic Mistral e escrivan en provençau— lo Sèrgi Viaule que dèisha Irlanda e que desbarca au País de Galas (Cymru) per ua corteta passejada. Que travèrsa l’isla d’Anglesey (Ynys Môn en lenga galesa, mei emplegada que pensan), s’estanca per véder lo nom deu vilage mei long deu Monde (Llanfairpwllgwyngyll…), autament dit “Senta Maria de l’estanh deus aulanèrs blancs près deu molin pregond de la cauna roja de Sent Tilissi” (traduccion gascona completa deu toponim) e passa los darrèrs jorns de la soa longa camada celtica dens las vielhas montanhas cambricas. En autentic amator de rugbi qu’acaba lo son sejorn per la visita d’un temple que pro de gascons, tolosans o bascos coneishen evidentament: lo Millenium Stadium qui remplacèt l’antic Arms Park en 1999. Talament esmavut, c’escriu (p. 177): “ma pèl se m’engalinegèt”… Arren a véder dab lo hasan franchimand, evidentament, mes beròia invencion lexicau dont lo Viaule es costumèr! Que balha enveja de tornar har ua camada dens los país deu treule e deu porret.
 
 
 
 
Joan Jacme Fénié
 
 
 
 
_____
VIAULE, Sèrgi. Barrutlada en Irlanda e en Galas. Edicions dels Regionalismes, 2014. 186 paginas. 16,50 èuros.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya apraquital
1.

Far ticar la sal aquò ..... enfin lo sel (sal) tica....

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article