Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

An descobèrta una particula subatomica que poiriá èsser lo boson d’Higgs

La descobèrta permetriá d’explicar perqué las particulas elementalas an de massa

Lo Centre Europèu per la Recèrca Nucleara (CERN), amb sèti a Genèva, a anonciat la descobèrta d’una nòva particula subatomica que poiriá èsser lo boson d’Higgs, conegut tanben coma “la particula de Dieu”. La descobèrta es fòrça importanta pr’amor que s’agís, sens cap de dobte, del boson mai massís que s’es jamai trobat.


Los cercaires del CERN afirman que la nòva particula coïncidís, dins tot çò que s’es pogut analisar, amb lo boson d’Higgs
 
S’agís de pròvas preliminaras e cal verificar que s’agisca vertadièrament de l’Higgs. Pasmens, la descobèrta d’aquela nòva particula pòt ajudar a saber mai de causas sus la matèria escura de l’univèrs, sus las dimensions espaci-temps e a establir de nòvas teorias qu’expliquen perqué l’univèrs s’espandís de manièra accelerada.
 

Qu’es aquò lo boson d’Higgs?
 
En 1964, un fisician britanic apelat Peter Higgs prepausèt l’existéncia d’un camp invisible, mas present dins tot l’univèrs dempuèi lo Big Bang, qu’èra responsable de donar de massa a las causas. Per comprene aquela idèa, qualques divulgators scientifics se servisson de la metafòra de la piscina. Imaginatz-vos que l’univèrs es una piscina grandassa ont tot çò qu’avança dins l’aiga tròba de resisténcia. Las particulas que tròban fòrça resisténcia, es pr’amor qu’an mai de massa e las que ne tròban pas, an pas cap de massa, coma es lo cas dels fotons de la lutz. En aquela metafòra, las moleculas de l’aiga de la piscina serián l’equivalent dels bosons de l’univèrs d’Higgs.
 
L’an pas jamai observat fins ara, mas, segon las teorias scientificas dels ans 60, lo boson d’Higgs aguèt un ròtle fondamental dins l’evolucion de l’univèrs just après l’explosion iniciala coneguda coma “Big Bang”. Es la pèça que manca per completar lo puzzle nomenat modèl estandard de la fisica de particulas: qu’explicariá cossí son e cossí interagisson las particulas elementalas, es a dire, perqué l’univèrs es aital. Es per aquò que, se se confirma la trobalha, s’agirà d’una descobèrta de las grandas dins l’encastre de la sciéncia. Fa de decennis que de scientifics del Mond entièr i trabalhan.
 
Ça que la, se se determina que lo boson existís pas, los scientifics se veiràn obligats d’elaborar una teoria scientifica nòva per explicar lo còsmos.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Julien Marsilha
2.

En fach la sciença moderna a un pauc daissat tombar aquesto concèpt de "racionalitat objectiva", qu'era lo ponch de vista dei Descartes&Co, encara a la recerca de realitats quasi-religiosas. Ara, per iéu, la fisica es pas mai l'estudi de la natura mai puslèu l'estudi de ço que l'òme pòu mesurar dins la natura. Aquò a sobretot virat ambé l'aparicion de la relativitat einsteiniena, que causa una granda dependença de la fisica embé l'observaire (veire p.e. lo paradoxe dei bessons, avetz dos observaires que veson lo temps passar diferentament), e a fortiori ambé la mecanica quantica (postulat de la mesura monte podèm pas accedar a tota l'informacion dau sistèmi, paradoxe EPR, etc ).
Adonc cresi pas que le fach que siam a l'interior dau sistèmi "univers" sigue un problèma. Per contre un pichon problema real es que li a sonque un solet univers : podèm pas crear cent univers dins lo laboratori e faire d'estatisticas sus aquo.

Senon, au subjècte de "La descobèrta es fòrça importanta pr’amor que s’agís, sens cap de dobte, del boson mai massís que s’es jamai trobat." : en fach es pas tant massis qu'aquo (~125GeV per lo Higgs contra 80GeV per lo W e 91GeV per lo Z, es proche), s'agitz puslèu de ço qu'apelam un Higgs leugier. Cresi que si avem agut besonh d'un accelator de 14TeV (14000GeV) per lo descurbir es sobretot perque son coblatge es pichon. Quau que sigue cresi pas que lo fach que sigue "lo boson mai massis que s'es jamai trobat" sigue vertadierament important, mai per contra lo fach que sigue un Higgs leugier puslèu qu'un Higgs de l'ordre dau TeV aquò a de consequenças sus la fenomenologia, lei teorias de granda unificacion etc.

  • 0
  • 0
Beneset de Tèrme Tèrme de Termenés
1.

Disètz "los scientifics se veiràn obligats d’elaborar una teoria scientifica nòva per explicar lo còsmos". Mas cossí explicar d'un biais satisfasent, amb l'ajuda exclusiva del solet espleit racional, quicòm que i sèm, nosautres, los pretenduts explicaires, implicats cap e tot dedins ? La racionalitat es objectiva e una explicacion satisfasenta es racionala. Òr non i a d'un costat l'objècte (lo còsmos) e de l'autre lo subjècte (l'explicaire del còsmos). Bon coratge als scientifics plan valent que, coma l'Arnaut Danièl, "amassan l'aura, caçan la lèbre amb lo buòu e nadan contra subèrna".

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article