Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Revolucion libertària en Orient Mejan

Pauc a pauc, lo movement anarquista comença de retransméter l’informacion en dehòra deus mèdias oficiaus e gràcias a Internet

| Tahrir-ICN
Dens la region deu Curdistan sirian, formada per tres cantons desseparats, Efrîn, Kobanê e Cizîrê, e aperada Rojavayê Kurdistanê en curd o tot simplament Rojava (“l’oèst”), se debana ua batèsta herotja contra l’Estat Islamic que sembla de virar en favor deus curds.
 
Ua de las particularitats de la fòrça curda antiislamista es la preséncia de hemnas curdas armadas que prenen part au combat dab un coratge qu’estona los observaires. Segon quauques informators, los combatents islamistas que’s morissen son suspausats ganhar lo paradís per la lor accion, levat se son tuats per ua hemna, çò que las hariá redobtablas aus uelhs deus sòcis de l’Estat Islamic.
 
L’auta particularitat es lo biaish de s’administrar causit dens l’enclava curda. Ua carta en 96 punts, entitolada Carta deu contracte sociau de l’autoadministracion democratica de Rojava, es estada proclamada, basada sus la democracia dirècta e l’autogestion. La referéncia a Jean-Jacques Rousseau i es voluda, l’exemple de las comunas liuras de la revolucion dens l’estat espanhòu de 1936 es present. Dens la navèra universitat liura de Qamişlo, los estudiants prenen part a aquesta revolucion libertària en citar Proudhon o Simone Weil.
 
Dens la zòna se tròban ua majoritat de curds, mes tanben crestians assirians que parlan l’aramèu, fòrça arabis sunnitas, armènis, turcmèns, chechèns, iaziditas e, segon daubuns, quauques josieus. Rojava es libertària mes tanben plurietnica.
 
Pauc a pauc, lo movement anarquista comença de retransméter l’informacion en dehòra deus mèdias oficiaus e gràcias a Internet. Lo fòrça estetic magazine web anglofòn It’s the end of the world as we know it and I feel fine (Es la fin deu Mond tau coma lo coneishèm e me pòrti plan) ne parla dens la soa darrèra edicion entre dus subjèctes d’actualitat pertocant l’anarquisme. Es illustrat musicalament peu rapaire curd Rezan que canta Em Kurdin. Lo filmòt se pòt véser ací:

 



E quitament en Turquia, lo grop Sosyal Isyan (Susmauta Sociala) d’Istambol declarèc recentament la soa solidaritat dab la revolucion de Rojava e se portèc volontari entà ajudar a la reconstruccion de Kobanê. An format lo grop Birleşik Özgürlük Guçleri (Fòrças de Liberacion Unidas) qu’amassa diferentas tendéncias revolucionàrias e ecologistas.

 

 
 
 
JML

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Batko
7.

#3 Curiosa reaccion.
"Qu'an eras suas familhas massacradas", ben justament an pas las familhas massacradas pr'amor qu'an dehenut l'enclava dambe escaduda.
Se pòt comparar dambe la situacion dens los parçans libertaris d'espanha en 1936, i avèva la guèrra, crudèla, fòrta, mes legèvan Proudhon totun, doncas vesi pas l'impossibilitat.
Se contestatz la veritat de la situacion, podètz muishar un testimòni contrari, mes m'estonaré qu'ac trobèssetz. Après, s'aquò vos hè cagar que s'administren atau pr'amor que tusta vòsta sensibilitat politica, perqué pas, es vòte ahar, atz plan lo dret.

  • 9
  • 1
Lilian Chovèl Clharmont / Lo Crest / Auvèrnha-bassa
6.

#3 Ben'surat que z'an, de segur, autres chausas de faire qu'a legir Proudhon quand lhors familhas se fan massacrar!... Mas, disiái solament qu'aqueu biais z-es inedit au Orient-Mejan e plan melhor que de dictaturas e tanben la charia... Qu-es tòt.. Gauchistes o pas.

  • 5
  • 0
Pascau
5.

#2 Qu'ac èi hèit mes qu'èi sustot vist un clip de rap de 2010 e n'èi pas coprés gran causa a çò qui contava lo mossur...

Qu'ei bon rap parièr. Ei per'mor d'aquò qui'u conselhas o i a qauqu'arren mei?

  • 2
  • 0
Pascau
4.

#3 Ok ,l'article que sembla de's har lo relais de la comunicacion d'aqueth grop. Qu'ei plan interessant tot parièr!

Aqueth monde que combaten mantuas fòrmas de faishisme : DAech e l'estat sirian. Be's pòt qu'aja hèit préner conciéncia a hèra de monde de çò qu'ei la dominacion e deus dangèrs entà l'individù quand abdica lo son poder politic a un estat, dab o shens eleccions.

SAps, la Siria qu'ei un país en guèrra despuish 4 ans e las susmautas de 2011 qui mièn a aquera guèrra qu'èran hèra politisadas, a çò qui n'avem entenut. Ne m'estona pas que i aja anarquistas acerà qui coneishen los pensaires d'ací. Ne m'estonaré pas qu'ajan los lors pensaires tanpòc.
Lheu aver hami e páur n'empacha pa pas d'aver ideas... Sèi pas ne m'ei pas jamei arribat.

E i a un miejan de'us sostiéner d'ací on èm? E i a associacions qui envian de qué minjar, hardas, sabon, armas?

  • 6
  • 0
Cricri
3.

Pff... Informacion orientada... Pensatz vertaderament quan n'an pas arren a minjar, e qu'an eras suas familhas massacradas que n'ajan pas sonque aquerò a fóter d'anar legir Proudhon o Weil ???!!
E eths gauchistes, doçament !!

  • 4
  • 12

Escriu un comentari sus aqueste article