Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Campanha electorala en Catalonha e Aran: de jòc brut, de menaças, de paur e de manipulacions

La Comission Europèa a mes en examen una manipulacion dins la traduccion d’una responsa sus l’independéncia de Catalonha

Dimenge que ven, los araneses e los catalans del Principat votaràn dins una eleccion fòrça especiala al Parlament de Catalonha, qu’es venguda un plebiscit per l’independéncia. Pr’amor d’aquò, la campanha electorala s’es focalizada dins aquel sens. E mai se la campanha del Reialme Unit contra l’independéncia d’Escòcia èra plena de messatges d’amor, concòrdia e convivéncia; en aquesta escasença los partits unionistas e l’estat espanhòl an fach una campanha de paur e de menaças als catalans. D’aquel temps, lo Conselh Electoral Central de l’estat espanhòl a obligat la television de Catalonha de donar mai d’oras als partits unionistas per fin de compensar qu’avián fach l’emission de la manifestacion independentistas de l’11 de setembre.
 
Al delà de las menaças de qualques militars e evesques, dels messatges d’apocalipsi economica e de quincanèla bancària, l’argument mai emplegat pels unionistas es que Catalonha quitariá l’èuro e l’Union Europèa. Aquel argument es estat fòrça contestat: d’un costat l’expulsion de l’UE implicariá que se reconeis lo nòu estat independent, de l’autre, lo quite president espanhòl saupèt pas respondre a un jornalista qu’assegurava que, segon la lei espanhòla, los catalans conservaràn la nacionalitat espanhòla s’o vòlon. Aquel moment d’incertitud de Mariano Rajoy es estat fòrça comentat dins los rets socials.
 
Ça que la, la govèrn espanhòl a consagrat la majoritat de sos esfòrces a la pression diplomatica internacionala. Al començament de la campanha demandèt de declaracions contra l’independéncia de Catalonha a Angela Merkel, David Cameron e Barack Obama; lo quite rei Felip VI que vesitèt Obama. Pasmens, las declaracions obtengudas son estadas feblas e plan diplomaticas.
 
 
Un document manipulat?
 
Ara, la Comission Europèa (CE) a mes en examen la possibla manipulacion d’una responsa del president Jean-Claude Juncker a una question pausada pel Partit Popular sus l’independéncia de Catalonha. La version originària en anglés disiá que veniá pas a l’organisme europèu de comentar d’afars intèrnes dels estats membres, mas la version en espanhòl que se publiquèt sul sit web de la CE apond un paragraf amb de consideracions contràrias a l’independéncia de Catalonha.
 
Lo 21 de julhet, lo deputat del PP, Santiago Fisas, pausèt una question per escrich a la Comission: que demandava se reconeisseriá un estat catalan independent, creat per una declaracion que respècta pas la Constitucion espanhòla, que “cèrca de trencar l’integritat territoriala d’Espanha e que seriá pas reconegut pel govèrn espanhòl”. La responsa de la Comission, signada pel president Juncker, arribèt diluns passat. Mas la version en anglés e la version en espanhòl son diferentas.
 
Aquel afar a levat la polemica, mai que mai dins los mèdias, e donc la CE a decidit de retirar las doas responsas del sit web e, ara, es a examinar l’afar per saber se se tracta d’una error o d’una manipulacion.
 
Segon lo govèrn espanhòl se tracta d’una “anecdòta”. De fonts governamentalas an afirmat als mèdias que “la CE trabalhava amb dos tèxtes” e qu’un d’eles “se desvarièt”.
 
Abans que se saupèsse la probabla manipulacion, lo document foguèt emplegat dins de mèdias, de mitings e de debats per de fòrças unionistas.
 
Çai jos podètz legir los dos tèxtes:
 
En anglés
 
“EN
E-011776/2015
Answer given by President Juncker
on behalf of the Commission
(21.9.2015)
 
It is not for the Commission to express a position on questions of internal organisation related to the constitutional arrangements of a particular Member State. 
 
The Commission would refer the Honourable Member to its answer to written question         P-009058/2014.”
 
 
En espanhòl
 
“ES
E-011776/2015
Respuesta del presidente Juncker
en nombre de la Comisión
(21.9.2015)
 
La Comisión remite a Su Señoría a la respuesta dada a la pregunta escrita P-009058/2014.
 
No le corresponde a la Comisión manifestar su opinión sobre cuestiones de organización interna relacionadas con las disposiciones constitucionales de un Estado miembro en particular.
 
La Comisión recuerda en este contexto que, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 4, apartado 2, del TUE, la Unión debe respetar la «identidad nacional [de los Estados miembros], inherente a las estructuras fundamentales políticas y constitucionales de éstos, también en lo referente a la autonomía local y regional. Respetará las funciones esenciales del Estado, especialmente las que tienen por objeto garantizar su integridad territorial». La determinación del territorio de un Estado miembro está únicamente establecida por el Derecho constitucional nacional, y no por una decisión de un Parlamento autonómico contraria a la constitución de dicho Estado.” 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr. L'Avana
2.

Aquel brave Juncker, l'amic de la democracia en Euròpa…! Es el, non, qu'a plan fòrt clamat, que cap resulta de consultacion electorala regulara non poiriá pas cambiar lo bocin mendre de tèrme dels contractes constitucionals d'Euròpa, interdisent de facto tota alternativa realament a esquèrra ? Per las aplicacions practicas, demandatz al pòble grèc, nòstre paire a totes en democracia ! E aqueste Juncker, per saber çò que pensa de l'independénica d'Escòssia, de Catalonha o d'Euskadí, basta de consultar los tractats europèus e de verificar que Catalonha non empacharà pas los rics de venir sempre mai rics ni los paures sempre mai paures, ni lo mond del trabalh de semblar de mai en mai un mond d'esclavatge, per se convéncer que non s'opausarà a l'independentisme catalan. Lo solet independentisme que siá contra lo Juncker, es l'independentisme de quin estat que siá davant las leis del capitalisme salvatge mondializat. Çò mai, se'n vira que se'n chauta !

  • 6
  • 0
Pirolet
1.

Lo PP a perdut lo carabiròl. Lo Raxoi, cal que fague coma lo Martin de Volkswagen, demissionar per aver introdusit un logicièl messorguièr dins lo motor electoral.

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article