Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

S’estenh eth rinocèros de Malàisia

| Charles W. Hardin
Era planeta hè temps qu’a començat un camin que pòt amiar era espècia umana ara solitud mès prigonda s’es causes non càmbien pas. Er èster uman non acabe de comprene qu’era vida sens es autes espècies animaus e vegetaus, era vida damb e ena natura, en definitiva, pòt convertir era Tèrra en un vertadèr desèrt.
 
Enguan ua còla de scientifics dera Universitat de Copenaga (Danemarc) a confirmat qu’eth rinocèros de Sumatra s’ei estint en Malàisia. Segons eth document hèt public, non s’ei vist cap d’especimèn d’aquera espècia en aqueth país dempús 2007.
 
“Ei vitau entara subervivença dera espècia”, çò ditz Rasmus Gran Haumoller, coautor der estudi, “qu’es pòqui especimèns que demoren en es zòos siguen consideradi coma metapopulacion e açò vò díder que son animaus qu’an d’èster destinadi totauments ara reproduccion. Senon era espècia ei ja perduda”.
 
Ère ua espècia  que demorave en divèrsi païsi asiatics coma Índia, Botan, Bangladèsh, Birmania, Laos, Tailàndia, Malàisia, Indonesia e China. Enquia tempsi istorics eth rinocèros de Sumatra o rinocèros lanut ère demorat ena província chinesa de Sichuan. E d’aquerò non hè tant de temps.
 
Aué, ath contrari, solament ne demoren mens de 100 especimèns e toti en un aute país, Indonesia. Er airau qu’auie ocupat en diferentes isles de Malàisia, de tostemp, ara solament ei ua trista confirmacion dera sua abséncia.
 
“Ara ath govèrn d’Indonesia li calerie hèr es esfòrci mès seriosi”, çò ditz Widodo Ramono, coautor der estudi e director dera Fondacion entàs Rinocèros d’Indonesia, “entà crear airaus vertadieraments protegits e destinats ara sua reproduccion, abitat e alimentacion. E aquerò solament se pòt hèr damb totes es ressorses e sòs des govèrns nacionau e locaus”.
 
 
Ua espècia que s’estenh
 
Aué solament demoren nau rinocèros lanuts de Malàisia en diuèrsi zòos de tot eth Mond. Un en Cincinnati (Estats Units), que lèu arribarà en Indonesia, tres ena isla de Sabbah e cinc mès en Sumatra. Per çò qu’ei dera sua populacion sauvatja en Indonesia, es scientifics confirmen que ne demoren mens de 80 especimèns. Er hèt ei qu’eth rinocèros lanut auie 500 individús en 1980 mès en 2005 ja ère prèp dera extincion.
 
Era majoritat d’aqueri son en eth Parc Nacionau de Kevinci Sebelat, en Indonesia, mès es auti tanben i èren e aquerò vò dider que non ei pas ua garentida.
 
Aqueth rinocèros qu’ei ua des cinc espècies que demoren en tot eth Mond. Es dues espècies africanes, eth rinocèros blanc e eth rinocèros nere, tanben que’s poirien esténher lèu. Es autes tres espècies son asiatiques mès, coma ac confirme er estudi, era sua subervivença non ei segura.
 
Eth rinocèros lanut o rinocèros de Sumatra aué estint en Malàisia, ei un rinocèros fòrça petit, damb solament 1,45 mètres de naut, 3 mètres de long e entre 500 e 1000 quilogrames de pes. A dues banes, maugrat qu’ua sigue fòrça petita, e s’apèra lanut pr’amor que tot eth sòn còrs ei corbit damb peth ròi marron que hè ua caracteristica especiau d’aqueth animau. Lèu era sua istòria que serà ua mès dera estupiditat umana.
 
 
 
 
Christian Andreu

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega". Igualada (PP.CC.)
3.

Si sabem que passa perquè ho permetem? No hi ha polítics al Món que vetllen qequè tot sigui bó. bé i feliç, doncs perquè permetem-en que passi aixó.
Desde el punt de vista ecològic l'humanitat és un desastre: Ha destruit en poques decades el que la Terra i la Natura ha fet amb milions d'anys, té excusa?
Molt trist: "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Rex Mundi Ad inferno
2.

#1 Si ben, mas coma o vesètz, lo temps coita ! L'espècia umana es a ela soleta un vertadièr desastre ecologic…

  • 3
  • 0
lo canonge de misericordia
1.

d'aguer escrich de l'origina deis espècias -Darwin -supausa que li a pereu un autre pendís de la montanha: de l'extinccion deis espècias, que podèm li enclaure dedins l'espècia o la raça homo sapiens sapiens, tot aquò sus rèire-fons d'evolucion geologica , domèni reservat impietadós dau grand arquitecte de l'univers que d'unei s'afanan a apelar Dieu

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article