Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Irlanda celèbra l’anniversari de l’Insurreccion de Pascas

Fa 100 ans que lo poble irlandés se levèt contra l’opression britanica. Los faches que s’i debanèron menèron a la proclamacion de la Republica d’Irlanda en 1922. Uèi l’illa sencera festeja una insurreccion militara que desboquèt sus la liberacion finala de la majoritat dels irlandeses.
 
Per o far, totas las carrièras de vilas e vilatges d’Irlanda se son emplidas de gents que se volián remembrar de la revòlta de 1916 —e que solament se debanèt pendent 6 jorns—, en inclusent Dublin, la capitala. Los actes oficials de commemoracion an començat a la fin del mes de març e empliràn l’agenda oficiala de l’illa pendent tota l’annada.
 
La vesita del president d’Irlanda, Micheál D. Ó hUigínn, al luòc d’execucion de 14 dels 16 caps rebèls, foguèt un dels primièrs actes. Aquí, a Kilmainham Gaol, la majoritat dels dirigents qu’avián dirigit l’Insurreccion de Pascas —la mai granda que i aguèt en l’illa dempuèi 1798— foguèron fusilhats per un esquadron britanic sens cap de mesura de gràcia.
 
Puèi i aguèt una marcha amb mai de 4000 soldats, de membres dels servicis d’emergéncia, de tancs e d’avions militars per se remembrar dels eròis que donèron lor vida per la libertat d’Irlanda. Demest eles i aviá tanben fòrça irlandeses de la diaspòra —que demòran fòra l’illa— e mai los descendents dels rebèls de 1916.
 
La Pòsta de Dublin es uèi lo jorn encara un edifici emblematic que se conselha a totes los toristas de la vesitar. Ó hUigínn tanben la vesitèt pr’amor que foguèt lo centre neuralgic de la revòlta de 1916. Aquí, aperaquí 1000 soldats irlandeses s’i mostrèron fòrts mentre que cridavan la populacion a l’insurreccion generala. Dins la lucha moriguèron 250 civils, 130 britanics e 60 eròis de la libertat, qu’es aital que los irlandeses los nomenan.
 
Dins la ceremònia, un grop musical joguèt Danny Boy, una cançon coneguda de l’epòca, e un oficial de l’armada irlandesa tornèt legir la proclamacion dels rebèls de 1916 que disiá que “lo pòble d’Irlanda a drech a la possesion d’Irlanda”.
 
 
Una desfacha que foguèt una victòria
 
La revòlta irlandesa de 1916, tanben coneguda coma Éiri Amach na Cásca en irlandés, comencèt lo 24 d’abril de 1916 quand mai de 1000 irlandeses prenguèron possesion amb las armas dels bastiments mai importants del centre de Dublin. Los britanics i mandèron lèu de soldats e la lucha se debanèt pendent gaireben una setmana. Fin finala, los rebèls se sometèron.
 
E mai se l’opinion publica irlandesa, en principi, èra contra l’insurreccion e contra los rebèls, l’arrestacion de milièrs de personas provoquèt una colèra plan granda e una ajuda coma jamai se n’èra pas vista a la causa de l’independéncia irlandesa. Solament tres ans puèi, en 1919, i aguèt d’eleccions. La majoritat dels deputats elegits èran en favor de l’independéncia e aquel meteis an formèron lo Dáil Éireann o Parlament Irlandés qu’adoptèt la Declaracion d’Independéncia —reconeguda per lo Reialme Unit de Grand Bretanha en 1921, après la fin de la Guèrra Civila irlandesa qu’àviá durat de 1919 a 1921—.
 
 
Una illa despartida encara uèi
 
Al delà d’aquò, Arlene Foster, la primièra ministra d’Irlanda del Nòrd qu’es encara uèi britanica, volguèt pas participar a la commemoracion del sud de l’illa —de la Republica d’Irlanda— pr’amor qu’“aqueles actes son un atac plan violent contra l’estat britanic”. Mas la ministra britanica per l’Irlanda del Nòrd, Theresa Villiers, confirmèt que “los actes èran inclusius e faches per promòure la reconciliacion”.
 
Pasmens, Gearóid Mac Ádhaimh, cap del partit nòrd-irlandés del Sinn Féin, catolic e favorable a l’union política de tota l’illa, diguèt que lo govèrn irlandés oblidava los rebèls d’Irlanda del Nòrd en aqueste anniversari e qu’aquò se pòt considerar solament coma una traïson. En mai d’aquò, contèt que “l’estat del sud es pas la Republica d’Irlanda proclamada en 1916 e qu’una Irlanda Unida vòl dire l’union de las gents de l’illa sencera”.
 
 
 
 
Christian Andreu

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma de mallorca
2.

Cal recordar a Michel Colins lo luitador que se ficar dins la comissaria anglesa per sebre los noms de los caps de las forças d'ocupació. Copats los caps, los angleses decidiren abandonar Irlanda.

  • 0
  • 0
G
1.

Un exemple tot recent de presa de consciéncia modèrna d'una nacion somesa a un empèri.
Ren es impossible. La pròva.

  • 11
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article