Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Fotbòl: a començat l’Èuro de las minoritats amb de victòrias d’Occitània

Dins la primièra jornada, l’esquipa masculina d’Occitània ganhèt 4 a1 contra los aromaneses, del temps que l’esquipa femenina s’impausèt sus las sorabas de Lusàcia per 12 a 1. Un trentenat d’esquipas jògan dempuèi dissabte l’Europeada 2016 en Sud-Tiròl

| Europeada
Comencèt dissabte en Sud-Tiròl l’Europeada, lo torneg de fotbòl de las minoritats d’Euròpa que se debanarà fins al 25 de junh. Aquela competicion dona l’oportunitat de jogar internacionalament las seleccions de las minoritats nacionalas e culturalas d’Euròpa exclusas de l’UÈFA. Lo torneg, que i participan vint e quatre esquipas masculinas e —pel primièr còp— sièis de femeninas, es organizat dempuèi 2008 per l’Union Federala de las Nacionalitats Europèas (Federal Union of European Nationalities, FUEN) e se debana cada quatre ans amb l’intencion d’aprofechar l’atencion mediatica que genèra l’Eurocopa dels estats (qu’ongan tanben i jòga lo País de Galas) per far aumentar la coneissença de las minoritats nacionalas e la diversitat lingüistica del continent europèu. Occitània i participa amb una esquipa masculina e una esquipa femenina.


Primièras victòrias

Dins la primièra jornada, l’esquipa masculina d’Occitània ganhèt 4 a1 contra los aromaneses, del temps que l’esquipa femenina s’impausèt sus las sorabas de Lusàcia per 12 a 1.


Un trentenat d’esquipas
 
A aquela tresena Europeada, coordenada localament amb l’Associacion dels Clubs Esportius de Sud-Tiròl (Verband der Sportvereine Südtirols), i participan, al delà de las esquipas occitanas, las dels tatars de Crimèa, dels turcs de Grècia, dels ongreses d’Eslovaquia e de Romania, dels croats de Serbia e dels sèrbes de Croàcia, de las minoritats alemandas de Danemarc, d’Ongria, de Polonha e de Russia, dels eslovens de Caríntia, los eslovacs d’Ongria, los daneses d’Alemanha, un combinat de minoritats d’Estònia, los aromaneses, los gitanos, los manxes, los frisons, los cimbres, los ladins e romanchess, los sorabs e los sud-tiroleses, ganhants de la competicion dins las doas edicions anterioras de l’Europeada: la de 2012, que se joguèt en Lusàcia, e la de 2008, que se disputèt al canton soís dels Grisons.
 
 
De bons resultats per Occitània
 
Dins las doas edicions anterioras de l’Europeada, en 2008 e 2012, la seleccion de Sud-Tiròl foguèt proclamada campiona: dins la primièra escasença en vencent la seleccion dels croats de Serbia, e dins la segonda en vencent los gitanos d’Ongria.
 
En 2012, Occitània arribèt als quarts de finala. Après tres victòrias consecutivas, perdèt 3-0 contra Sud-Tiròl dins una partida “malaisida”. 
 
 
Jorn de la cultura
 
En mai de l’aspècte esportiu, dins l’Europeada se debanan de celebracions culturalas segon la tòca de la FUEN, qu’es de “preservar e promòure l’identitat, la lenga, la cultura, los dreches e las caracteristicas unicas de las minoritats europèas”. Dimècres que ven, per exemple, la competicion esportiva s’arrestarà en ocasion del Jorn de la Cultura, amb de vesitas als musèus e a las institucions de las minoritats ladina e alemanda de Sud-Tiròl, en mai de concèrts. Per Susann Schenk, secretària generala de la FUEN, après doas edicions reüsidas, se pòt ja parlar d’una “familha Europeada” qu’ara, en Sud-Tiròl, a crescut tant en nombre d’esquipas coma de torneges, pr’amor que pel primièr còp i aurà la competicion femenina compausada per las seleccions soraba, sud-tirolesa, occitana, ladina, romancha e alemanda de Russia.
 
 
Antecedents
 
L’Europeada a qualques antecedents. En novembre de 2006 —jos lo resson que fasiá la Copa del Mond de fotbòl en Alemanha— se faguèt a Ieras (Occitània) lo primièr Viva World Cup, un campionat de fotbòl que i participèron quatre esquipas nacionalas sens reconeissença de la FIFA: Cameron del Sud, Mónegue, Occitània e Lapònia. Lo torneg foguèt organizat per l’NF-Board, una associacion fondada en 2003 per representar fotbolisticament las nacions e los pòbles non reconeguts internacionalament, per de rasons politicas o esportivas.
 
Après cinc edicions de la Viva World Cup (en 2006 en Occitània, en 2008 en Lapònia, en 2009 en Padània, en 2010 a Gozo e en 2012 en Curdistan), l’NF-Board esclatèt intèrnament en 2013 e ne prenguèt la seguida la Confederacion de las Associacions de Fotbòl Independent (Conifa), “la comunautat de fotbòl mai importanta al delà de la FIFA”. Aquela nòva entitat organizèt ja en 2014 la primièra Copa Mondiala de Fotbòl en Lapònia, qu’a agut una continuitat fins a fa just un mes amb una segonda edicion en Abcazia, ont an participat dotze seleccions.
 

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Palma de Mallorca
7.

Polida al·lota aquesta que canta molt ben. Un poton !

  • 0
  • 0
Irina
6.

Polida chanson :)

  • 1
  • 0
pjm pjm
5.

polida fotogràfia, ça que la... remarca, vedem plan las horrèiras d'espectators ! òsca !!

  • 1
  • 1
Joan Francés Blanc
4.

Çò extraordinari es lo trabalh del mond de l'Associacion Occitana de Fotbòl que recrutèron per l'esquipa femenina de jogairas de primièra e segonda division francesa. Se vegèt plan l'excellent nivèl d'aquelas jovas contra Lusàcia.

  • 6
  • 0
Pirolet
3.

Sembla que i a pro d'espectators per aquestes rescontres. Òsca!

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article