Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Un coronèl espanhòl menaça publicament Catalonha amb una intervencion militara

| Elentir

Darrièrament, se parla fòrça de la possibilitat que Catalonha venga un estat independent. De fach, per l’11 de setembre, jorn nacional de Catalonha, se prepara una manifestacion per l’independéncia que se prevei fòrça nombrosa.
 
Dins aquel encastre, Francisco Alamán Castro, un coronèl de l’armada espanhòla, a menaçat Catalonha amb una intervencion militara s’òpta per l’independéncia. Lo militar o declarèt publicament dins una entrevistaAlerta Digital, un jornal numeric d’extrèma drecha.


Dins l’entrevista, se demanda a Alamán se prevei l’independéncia de Catalonha a l’orizont: “L’independéncia de Catalonha? Me caldrà passar sul còrs, e sul còrs de fòrça mond. Los militars faguèrem un jurament sagrat: complir l’ordenament constitucional que consagra l’unitat d’Espanha coma un principi irrenonciable. Jurèrem tanben de ne defendre l’integritat territoriala quitament amb las nòstras vidas. Mas avèm una causa qu’aquelas gents auràn pas jamai: lo sens de l’onor e lo sens del dever.”
 
E contunha amb mai de menaças: “E mai lo leon semble endormit, que lo provòquen pas gaire, perque a ja donat de pròvas sobradas de la siá ferocitat long dels sègles.”
 
Per Alamán, “la situacion actuala es fòrça semblabla a aquela de 1936, mas sens sang”, en se referir al soslevament militar que provoquèt la Guèrra Civila Espanhòla. “Malaürosament, las donadas nos indican que la situacion sonque serà pièger dins los meses e los ans venents.”
 
Lo partit Esquèrra Republicana de Catalonha (ÈRC), per mejan del deputat Joan Tardà, a demandat la comparucion urgenta del ministre de la Defensa espanhòla, Pedro Morenés, al Congrès dels Deputats, per que ne done d’explicacions.
Solidaritat Catalana per l’Independéncia (SI) va mai enlà e exigís l’arrestacion e la suspension del militar, que l’apèlan “neocolpista”, en tot remembrar que las intervencions militaras son impossiblas dins l’Union Europèa.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jaume Ier Majòrca
7.

Lo deurián ficar prefècte de Còrsa… Seriá lèu reglat lo problèma, tè.

  • 2
  • 0
Servianés
6.

Lo barjacatge d'aquel coronel es certas escandalós màs me sorpren pas gès.Non cal pas demembrar que dins l'estat espanhòl totes los franquistas aun pas totes crebat, ne demòra, e un brave fum que se trapon sustot dins l'armada, la guardia civil.Ara que lo PP aganta l'empenta, nasejon e faun veire las maissas sustot cap als bascos e catalans.

  • 2
  • 0
Pirolet
5.

Consagra, principi, irrenonciable, onor, dever... de paraulas vuèjas mas que ja an fach rajar de sang. Lo tipe sap pas de que dis mas se vei que la man que ten lo sabre li prusís. Cossí cantaba Renaud? Que aquel monde a "plein de merde sous (leur) calot".

  • 1
  • 0
Manu
4.

Aquo dich, las paraulas d'aquel colonèl son escandalosas.

  • 2
  • 0
Manu
3.

#1 Es aqui que compreni pas plan los independentistas. Soi pas gaire segur que "una nacion, un estat" sia la garantida d'egalitat entre los pobles. Primièr perque i a de nacions nomadas, segondament perque i a de zonas mescladas (Baiona, Monegue...), tanben perque lo talhatge d'Estats es delicat : segon la situacion actuala dels pobles? segon lor espandiment istoric? a quin moment? segon lo sentit actual de las populacions sovent d'originas mescladas? avèm vistes las resultas de l'irredentisme.
D'un autre costat, vesèm d'Estats multinacionals (Soissa) que semblan foncionar de plan.
Cresi pas qu'un talhatge administratiu sia la solucion a la mesa en plaça de la nocion d'egalitat, que sia entre los poble o los umans.
La nocion d'Estat-Nacion a vielhit e la quita nocion d'Estat se questiona.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article