Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Grünenthal a demandat d’excusas per la tragèdia de la talidomida, cinquanta ans puèi

De victimas de la talidomida manifestèron divèndres passat a Berlin
De victimas de la talidomida manifestèron divèndres passat a Berlin | RP Online

La companhiá farmaceutica alemanda Grünenthal a demandat d’excusas als afectats per la talidomida après cinquanta ans de silenci. Aquel medicament foguèt prescrich entre 1956 e 1963 coma un calmant per las femnas premses, mas amb lo temps, se demostrèt que provocava de malformacions grèvas als fètus.


Quand los efièches teratogenics d’aquel medicament foguèron verificats, qualques milièrs d’enfants nasquèron sens una de las quatre extremitats, sens cap d’elas, o amb las mesuras alteradas. Alavetz, foguèt retirat del mercat dins los païses ont èra estat prescrich amb diferents noms.
 
Dins tot lo Mond, i a qualques 10_000 afectats per la “catastròfa de la talidomida”, e la mitat son en Alemanha. Mas la chifra exacta de las personas nascudas amb de malformacions a causa d’aquel medicament, se la sap pas, e qualques unes dison que poiriá èsser lo doble.
 
Pendent l’acte d’inauguracion del primièr momument a las victimas, que se debanèt en la vila de Stolberg (Alemanha), lo gerent de la companhiá planhèt çò que se passèt. L’entrepresa farmaceutica comercializèt la talidomida dins los ans 50 e la retirèt del mercat en 1961. Après de durs afrontaments, en 1971 se creèt una fondacion amb de fonzes aportats per Grünenthal e per l’Estat alemand per garentir que los afectats recebèssen una pension.
 
Lo medicament, vendut dins divèrses païses del Mond, provoquèt çò qu’òm apèla “una de las màgers tragèdias medicalas dels tempses modèrnes”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr. L'Avana
1.

Per estalviar aquestas orrors, cal nacionalizar tot çò farmaceutic, medical, sanitari en general, e mai tot çò agroalimentari. Puèi cal inserir dins las constitucions dels estats lo fait que 45% del budgècte d'inverstiment d'aquelas entrepresas vengudas publicas serviscan a la recèrca publica en toxicologia, per l'estudi des las riscas e dels dangièrs, subre l'uman e subre la natura en son entièr, amb, per linha d'amira, lo principi elementari de "precaucion sanitària". Se que non, se trufaràn totes sempre de nosautres e, coma vendèires de drògas, lor bastarà sempre que paguem per que tot contunhe d'anar plan per eles, e mal per totes…

Per resumir un pauc, de tot biais, cal que :
1) Çò privatiu obedisca als estats, estrictament (amb paradises fisacals netejat al manda-missilis).
2) Çò politic venga de l'òrdre de "mission publica" e quite doncas dèsser un afar de "carrièras politicas personalas", ja que las personas se pòdon sempre crompar e corrompre, mas pas las fonccions.

Una brava programatica, per respondre a la necessitat de subreviure totes, bèsitas, plantas e microorganismes, al neoliberalisme mondialista.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article