Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Catalonha: lo govèrn de la Generalitat estúdia d’incorporar d’ensenhaires estrangièrs

La proposicion es encara embrionària e consistís a facilitar l’accès dels immigrants a la foncion publica. Aquò permetriá l’engatjament de professors occitans en Aran. Per ara la lei espanhòla o permet pas

Lo secretari per l’egalitat, las migracions e lo ciutadanatge del govèrn de la Generalitat de Catalonha, Oriol Amorós, a prepausat aqueste estiu passat d’incorporar de professors estrangièrs dins las escòlas de Catalonha e Aran per reduire la malescasuda escolara, çò rapòrta Vilaweb. La proposicion es encara embrionària e consistís a a facilitar l’accès dels immigrants a la foncion publica, es a dire cambiar la lei per que i pòscan accedir sens aver la nacionalitat espanhòla. La tòca es que los escolans d’originas divèrsas ajan de referents dins l’escòla. Fòrça sabents o academicians e quitament los sindicats an avalorat positivament aquela propòsta, que seguís lo precedent dels Estats Units e de Canadà.
 
 
Los avantatges educatius
 
Per Ricard Zapata, del grop de recèrca sus l’immigracion de l’Universitat Pompeu Fabra, la proposicion d’Amorós permetriá de melhorar lo rendement dels escolans d’originas divèrsas. Los beneficis son clars: apòrta de perspectivas d’interculturalitat, melhora la relacion amb las familhas e redut los conflictes culturals. “Sens cap de dobte la proposicion pòt melhorar lo nivèl de socializacion dels filhs dels immigrantas. Son d’enfants que demòran en Catalonha e que se devon socialitzar dins una realitat que lors parents i visquèron pas”, çò ditz Zapata. De son costat Amorós ajusta que “cal que los escolans vejan que i a de gents coma eles qu’an fach un percors academic, per melhorar lors expectativas. Las expectativas qu’as sus tu meteis, las qu’a ta familha e las de l'escòla influisson sus lo resultat escolar”.
 
 
Un enjòc màger per Aran
 
En Aran la lei garentís que la lenga veïculara de l’educacion siá l’occitan. Mas aquela lei se complís pas totjorn a causa de la manca de professors occitanofòns. En mai d’aquò, dins las classas de lenga, los escolans recebon un accès minimalista a tot l’ensems de l’occitanitat. Aquela nòva proposicion permetriá l’engatjament de professors occitanofòns d’Occitània tota, que portarián a las escòlas la lenga dels araneses dins totes sos accents e varietats. En mai d’aquò, los escolans aqueririán una competéncia màger dins la lenga, la cultura e l’istòria del país.
 
 
Lo cas de Quebèc
 
Cal tanben observar lo cas de Quebèc. Dins las annadas 1990 los programas orientats devèrs l’aprendissatge del francés desbordèron, perque dins qualques escòlas publicas los estudiants non francòfons arribavan al 90%. Èran de classas destinadas unicament a las minoritats e aquò contribuissiá a l’isolament. Òm decidiguèt d’aplicar un plan d’accion que compreniá l'engatjament de professors de las minoritats etnicas e culturalas, la formacion dels professors en afars d’interculturalitat, e l’insercion dins los plans d’estudis de contenguts ont aqueles grops etnics e culturals foguèsson representats.
 
 
La lei espanhòla o permet pas
 
Per ara, l’estat espanhòl permet pas que cap d’estrangièr siá ensenhaire public o foncionari. Es per aquel motiu que la proposicion d’Amorós “dobrís un nòu debat nacionalista”, segon Zapata. En mai d’aquò, lo cercaire precisa que dins fòrça païses la foncion publica es solament enebida als delinqüents. “Regardatz l’ipocrisia de l’estat espanhòl: tant que li manca de personal dins l’armada, facilita l’incorporacion dels immigrants”, çò ditz. Per contra, “fòrça conselhs municipals, coma lo de Barcelona, voldrián incorporar d’immigrants dins la polícia mas o pòdon pas”. E mai se la preséncia de policièrs d’origina maugrabina o paquistanesa “facilitariá lo trabalh de la polícia” dins qualques quartièrs de la vila. “Aquò se passa al Reialme Unit: i a una politica per que los immigrants pòscan anar trabalhar als endreches pus conflictius e i far los mediators. Aicí se pòt pas far”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

MOSCA CANHISCA Occitània
2.

Paures de nosaus, que mancam ja de regents e de professors... Poiriam far venir d'araneses !

  • 1
  • 0
leroy La Palme 11480
1.

fòrça plan, serai una de primièra a ensajar

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article