Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Barcelona: un collòqui sul ròtle de l’occitan dins lo futur nòu estat independent

Al debat, organizat pel CAÒC e moderat pel jornalista Vicent Partal, participaràn l’Assemblada Nacionala Catalana, l’Institut d’Estudis Araneses e Plataforma per la Llengua

Ongan fa dètz ans que l’occitan es oficial en Catalonha. Per analisar aquela oficialitat e, sustot, per traçar las perspectivas de l’occitan dins la futura Republica de Catalonha e Aran, se tendrà dimars que ven a Barcelona un collòqui. Organizat pel Comitat d’Afrairament Occitanocatalan (CAÒC) e moderat pel jornalista Vicent Partal, director de VilaWeb, lo debat veirà la participacion de l’Assemblada Nacionala Catalana (ANC), de l’Institut d’Estudis Araneses (IEA), e de Plataforma per la Llengua.
 
“Volèm metre sus la taula la situacion lingüistica del nòstre país, mai que mai a respècte de l’occitan, e veire cossí la cal gerir dins la nòva republica que sèm a bastir, es a dire quin estatut i tendrà l’occitan. Tanben s’analisarà aquestes dètz ans d’oficialitat de l’occitan”, çò a dich a Jornalet la presidenta del CAÒC, Núria Ontiveros. Dins aquel sens, Ontiveros a soslinhat l’importància de l’eveniment. “Es fondamental de parlar de la question de la lenga per un país, pr’amor qu’es una de las causas que mai definís sas gents , es l’identitat”.
 
Durant l’eveniment, lo CAÒC presentarà un document entitolat L’occitan en Catalonha, analisi dels 10 ans d’oficialitat e perspectivas d’avenir. En aquel document, “expausam lo nòstre vejaire, car sèm d’occitanistas”, çò ditz Ontiveros. En mai d’aquò, dins lo document “fasèm una tièra de proposicions que cresèm que lo govèrn [de Catalonha] deuriá aplicar per desvolopar la Lei de l’occitan”. Tanben expausa lo vejaire del CAÒC sus quin ròtle deu aver l’occitan dins la nòva republica “en prenent en compte Aran e lo drech de decidir son avenir”.
 
Lo debat se tendrà dimars 25 d’octòbre a 19h al Collègi Oficial de Doctors e Licenciats de Catalonha, Rambla de Catalunya 8, Barcelona.
 
Mai d’informacions al CAÒC. Tel. +34 932 843 634, caoc@ca...


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo raiòu Cevenas
3.

#2 "Analisar" emb d'una "s", que etimologicament ven de "analysis".
Parièr coma "vilatge" que ven dau latin "villaticum". Per còntra, "image" ven dau latin "imago".
L'ai agut estudiat en linguistica (aicí justament los dos se dison : "linguistica" e "lingüistica").

La grafia part de l'etimologia. I a una logica. Mès se aquò deu donar d'excepcions d'aicí d'ailà quand tot poiriá se simplificar... Causiguem de bòn de tot escriure en "atge" o "age" mai en "izar" o "isar", autrament finirem coma lo francés emb d'un molon d'excepcions. En mai d'aquò, quò sariá pas un empache per las diferentas prononciacions dialectalas. Una lenga, ço (quò's pas una deca) me sembla, deu èstre manejadissa e simpla d'usatge. Non pas coma lo francés que se'n sèrv per veirina de son eiretatge culturau e literari grècolatin, qu'aquò fai susar bien de monde sa grafia !

Quò me fai pensar tanben als mòts que començan per "im" o "in" : "impausar", "interès" e tant d'autres coma aquò. Dinc las Cevenas, dinc Velai amai dinc Provença (enquicòm mai non sai), aquò's pas ges la realitat de nòstre parlatge. Disèm "empausar", "enterès", "enformar".
Vos dirai mièlhs : ai retrovat queste biais d'escriure dinc un acte administratiu de la vila d'Alès datant dau sègle XIVen. Amai. Atraparetz lo meme biais d'escriure ("em", "en") dinc lo "Diccionari d'occitan medievau (dich "provençau"dinc lo tite)-francés" d'Emile Lévy, a las edicions CPM Marcel Petit. Se retròva pas pus en librariá mès es a la consulta liura sus lo wèb.

I a un fum de detalhs coma aqueles d'aquí que son un pauc embestiants quand sètz d'un parlar orientau a las bolas de mai d'una enfluença mès que certans li vòlon pegar una grafia de lengadocian centrau. Entre verguetas, legissètz lo parlatge cevenòu per la maja part :
"estrument" (instrument), "esplicar" (explicar), "esamen" (examen), "fenomène" (fenomèn), telefòne (telefòn), "travalhar" (trabalhar) o "trovar" (trobar) o "savença" mès "crebar" (crebar), "lurs dise de òi ?" (lor dise de òc ?), "emb dau temps que fai, lai anarai pas" (amb lo temps que fa, lai anarai pas), "me'n vau emb dals enfants" (me'n vau amb los enfants). E puèi, l'emplec de "ença" dinc las Cevenas e dinc Velai (que se ditz "enço") luòga de "ència" dinc Provença (que se ditz "ènci"). Avèm tot aplanat en "ença" nautres : "coneissença", "ignorença", "poissença", "valhença", endependença".

Coma "quauque", "màger" qu'avèm feminizats en "quauqua" e "maja".
Coma nòstres participis passats, totes en "gut" : "coneissegut", "naissegut", "begut", "faugut", "pogut" (dinc lo caire miu, savèm pas lo "scut", mès vèrs Alès, lo fan un pauc).
E per acabar, que n'i auriá tant de causas de redire, "fasiáun" (fasián), voliáun" (volián) e tant d'autres que disèm "fasièu", "volièu" coma los cantalons que dison "fasiòu" e "boliòu".
Sens oblidar, "ben" e "bien" (que çai es pas un francisme) e qu'emplegam chascun dinc de situacions bien precisas justament. O ai agut esplicat a de professors. Es vrai qu'après, compreniáun mièlhs la rason d'aquelas "orrors raiòlas" !
En cò nòstre, avèm una logica dialectala pas totjorn bien compresa per los linguistas. Pechaire, pòdon pas saupre chasca varianta e sota-varianta coma foncionan, se podèm parlar de "sota"...

Quand la grafia s'aluènta tròp dau biais de prononçar, aquela varianta, ieu dise, deu aparéisser morfologicament. Quand tot lo monde emplega "lurs" que prononça "lus", podètz pas lurs dire qu'escrigon "lor" ! Podèm pas faire lo sacrifici de nòstra realitat dialectala sus l'autar d'una grafia monolitica, comprenètz ?

Crese qu'o an comprés los linguistas. Pense pasmens que poiriáun repassar certans detalhs generaus de lenga amai e sustot per ce qu'es dals parlars orientaus occitans, despuèi lo cevenòu en passant per lo velau e lo vivaro-aupenc.

  • 0
  • 0
MOSCA CANHISCA "Occitanie"
2.

analizarà o analisarà ?

  • 0
  • 0
Gari Garri
1.

Formidable!
Brau

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article