Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Cossí se crearà la nòva Republica de Catalonha e Aran?

An presentat la lei que s’aplicarà en seguida del referendum, qu'evitarà que i aja cap de void juridic dins l’accès a l'independéncia

| F. Melcion / ARA
Un dels eveniments politics màgers de l’an qu’arriba serà, sens cap de dobte, lo referendum per l’independéncia de Catalonha e Aran. Mas cossí serà efectiva aquela independéncia se la majoritat i vòtan en favor? Presentèron ièr lo projècte de lei de transitorietat, que s’aplicarà en aquel cas, en seguida del referendum, e que son primèr article ditz :“Catalonha se constituís en una Republica de drech, democratica e sociala”.
 
Aquel tèxt es lo fruch de sièis meses de debats menats amb una discrecion maximala, pels representants dels grops independentistas del Parlament de Catalonha (Junts pel Sí –Amassa per l’Òc–  e CUP), qu’ensems constituisson la majoritat absoluda. La tòca d’aquela lei es de garentir dins una seguretat juridica maximala la transicion de Catalonha e Aran devèrs una republica independenta. Lo tèxt de la lei es pas encara publicat per evitar las accions suspensivas de l'estat espanhòl.
 
La lei conten las seccions seguentas:
 
Preambul
1. Disposicions generalas, nacionalitat e territòri;
2. La succession d’ordenaments e d’administracions;
3. Los dreches e los devers;
4. Lo sistèma institucional;
5. Lo poder judiciari e l’administracion de la justícia;
6. Las finanças;
7. Referendum d’independéncia;
8. Lo procès constituent;
9. Disposicions finalas e derogatòrias.
 
Ara, Junts pel Sí e CUP son a cercar lo biais d’incorporar lo grop esquerrista nomenat Catalonha Si Que Se Pòt (CSQEP, segon la sigla catalana) a la preparacion e la convocacion del referendum. Per aquela rason, la setena seccion d’aquela lei se deu encara completar en esperant las proposicions dels representants de CSQEP.
 
 
Una lei qu’establís la nòva legalitat d’un país nòu
 
La lei de transitorietat juridica es l’instrument legislatiu principal de la desconnexion d’Espanha e l’establiment de la nòva legalitat catalana. Es la lei que deu permetre la creacion d’una nòva legalitat derivada del mandat democratic e qu'evitarà que i aja cap de void juridic dins l’accès a l'independéncia.
 
Regularà los elements basics, coma lo territòri, la nacionalitat, lo ciutadanatge, lo regim de las lengas e las institucions de govèrn e, de mai, declararà la continuitat —franc de las excepcions qu'ajan negociat d’i comprene los partits— de l’aplicacion dels actuals drech catalan, drech espanhòl, drech de l'UE e drech internacional.
 
La lei també preveurà la continuitat —per mejan de subrogacion— dels contractes de l’estat espanhòl e de la Generalitat de Catalonha e la possibilitat que los foncionaris e los salariats que prèstan lors servicis a l’administracion de l’estat espanhòl en Catalonha e Aran se pòscan integrar a l’administracion del nòu estat independent.
 
 
E Aran?
 
Per ara es pas encara public l’estatut de la Val d’Aran dins aquela lei. Pasmens, de fonts del Parlament de Catalonha an confirmat a Jornalet qu’es un tèma que se’n parla. Aquelas fonts confirman que se manten l’actuala Lei d’Aran e la bilateralitat entre los govèrns de Barcelona e de Vielha, e tanben l’oficialitat de la lenga occitana.
 
En mai d’aquò, se parla de garentir als araneses lor drech de decidir, ratificat pel Parlament de Catalonha. Per tant, après lo referendum, la Val d’Aran deu començar son procès per decidir l’avenir del país occitan: far partida de la nòva republica, demorar al reialme d’Espanha o venir un petit estat independent.


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
2.

Saber coma pensan que sia la republica catalana, es pas una causa dolenta. Mas cresi que la dreta catalana es tamben messorguiera e lo que vol es governar, e fotre retalhadas a los trabalhadors.

  • 1
  • 0
Ròdrigo Bigòrra
1.

Adixatz a tots , aquera republica n'ei pas encòra heita , e non n'ei pas ganhat eth darrèr sondatge heit en Catalonha qu'ensenhat qu'eth non ar'independencia passa ath davant deth òc ? de pòc de punts mès d'avant totun .A mes.

  • 3
  • 12

Escriu un comentari sus aqueste article