Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Montredon: an remembrat la tragèdia del 4 de març de 1976

Los afrontaments dels vinhairons en lucha amb la polícia arribèron al drama: dos mòrts e divèrses ferits marquèron la fin de la revòlta

Lo Sindicat dels Vinhairons, amb lo supòrt de qualques collectius occitanistas, dont País Nòstre, caminèron fins a l’estèla del Emile Pouytés, li rendèron omenatge
Lo Sindicat dels Vinhairons, amb lo supòrt de qualques collectius occitanistas, dont País Nòstre, caminèron fins a l’estèla del Emile Pouytés, li rendèron omenatge | Jaumet Grau

Tèxte legit

Se commemorèt ièr dimenge, 5 de març, a Montredon (Corbièras) la tragèdia del 4 de març de 1976. Lo Sindicat dels Vinhairons, amb lo supòrt de qualques collectius occitanistas, dont País Nòstre, caminèron fins a l’estèla del Emile Pouytés, li rendèron omenatge, e puèi marchèron fins a l’estèla del comandant Joël Le Golf.
 
 
Viure e trabalhar al país
 
“Viure e trabalhar al país” èra lo lèma de la lucha dels vinhairons de Lengadòc durant los ans 1975-1976, una revòlta que prenguèt un torn dramatic amb la tragèdia de Montredon lo 4 de març de 1976. Aquel jorn, los afrontaments dels vinhairons en lucha amb la polícia (CRS) arribèron al drama: doas personas moriguèron, lo vinhairon Emile Pouytés e lo comandant CRS Joël Le Golf. A mai, de nombroses ferits e un traumatisme durable pel mond vinhairon clavèron aquel trist bilanç de la lucha del sector viticòla.
 
Las protèstas dels vinhairons, a causa de la davalada dels prèses e de las importacions dels vins d’Itàlia, quitavan pas de créisser, del temps que las violéncias policièras sens limit ordenadas pel ministre de l’Interior d’alara, Michel Poniatowski, passèron tanplan l’òsca. Après la tragèdia de Montredon, la protèsta dels vinhairons s’acabèt sul pic.
 
Sus plaça, la còla de País Nòstre enregistèron una entrevista del president del Sindicat dels Vinhairons d’Aude, Frédéric Rouanet, que podètz escotar dins l’àudio çai jonch.
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
3.

Lo raiòu, m'ha agradat molt lo que mos has contat, jo tamben tenc las quatre barres e la creu occitana, que son las mevas e pas altra.

  • 5
  • 0
Lo raiòu Cevenas
2.

Quand se parla de Montredon (de las Corbièiras), pense automaticament a mon paire (ara retirat) que se trovèt joine gendarma a Narbona en d'aquel temps e enviat dinc las fòrças de l'òrdre sus lo terrenh de la batuèsta. Aquò's quicòm que lo marquèt fons, el qu'èra cresent, poeta, nòvi mai filh de minaires-paisans. Aquò li seguèt dur. Se sentiá pas de tirar sus de monde qu'èron... coma el, dau meme monde e qu'aviáun en mai d'aquò de revendicacions legitimas.
Amai quand nos cònta per còps sas marridas aventuras dinc lo mestièr, sentèm qu'aquò's quicòm per el de ne'n sortir lo racònte encara. Viuguèt Montredon coma una guèrra. N'i aviá d'oficièrs que se i cresiáun, qu'èron d'ancians d'Indochina. E avans que se n'anèsson per lo combat, lurs faguèron coma aquò als sota-oficièrs : "Là-bas les gars, c'est plus maintien de l'ordre : c'est position de combat !"
Erosamen, mon paire seguèt pas menat a tirar e a s'ensagnosir las mans, ço ditz rassegurat.
De tot biais, l'aguèsson oblijat de tirar, èra prèste de copar en dos son fusilh, ni per riscar un jutjament disciplanari.

Enfin, contunharai pas per respècte queste racònte qu'es lo siune. Ne'n parlariá bien mièlhs que ieu.
Deve confessar quicòm per un filh de gendarma : entre la guèrra de 14-18, lo centralisme francés que nega de contunha las identitats autoctònas e ce que viuguère a l'escòla republicana, l'aime pas França. Tala coma es despuèi un brave sassic ela, es un Estat, un drapèu, un comunautarisme, una ideologia. Mon anma se reconeis pas ges dinc aquò.
Siái cevenòu ieu (que sèm totjorn d'una region, d'una entitat geoculturala d'en prumièr), òme d'Òc e mediterranenc de las montanhas de segur, mès mediterranenc eissit de la grand familha dals pòples que ribejan la Mar Nòstra.
"Français" es ma ciutadanetat administrativa e ma lenga de ciutadan, pas ma lenga de còr.
Tant que França sarà orgulhosa de son biais d'èstre e que farà l'ufanosa, comptessiatz pas que i ague un drapèu tricolòre sus ma caissa lo jorn de l'ensebeliment. La crotz jauna sus fons roge es prèsta per l'emplec. Amen.

  • 14
  • 0
Terric Lausa Quilhan
1.

Per ajustar una marca trista al tristum d'aquela commemoracion annuala., lo pòble vinhairon de fa 41 ans parlava occitan.
Ara lo pòble vinhairon a daissat tombar la lenga.

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article