CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 15 de novembre

Actualitats

Dijòus, 16 de març de 2017, 03h00 Istòria

Als catars, martirs del pur amor crestian. 16 de març de 1244. Montsegur


Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargar


Dins lo país d’Arièja, sus la cima d’una montanha escarpada traucada de tutas e de sepulturas, mesclat amb d’autres edificis posteriors, se tròba totjorn qualques vestigis que çò qu’un jorn foguèt un els darrièrs bastions dels catars: lo castèl de Montsegur.
 
Pendent la crosada contra los albigeses, la majoritat dels senhors occitans foguèron progressivament despossedits de lors proprietats e domenis en favor dels barons franceses. Los nòbles occitans, enfonzats dins la misèria, serián coneguts jol nom de “faidits”. Serà tanben lo cas de Raimon de Perelha, filh de Guilhèm Rogièr de Mirapeis e de Fornièra de Perelha.
 
Quand Forniera intrèt dins la Glèisa catara de las bonas femnas, son filh Raimon, amb a pena 20 ans, veniá en 1204 lo nòu senhor de Perelha. Demest sas proprietats se tròba  tanben los tarcums d’un castèl plaçat sus la cima del Pog, al sud-èst de Fois, dins la vila de Montsegur.  Èran de tempses malaisits e insegurs e los perfièches catars, Raimon Blasco e Raimon de Mirapeis, creson que son emplaçament luenchenc e son accès dificil fan d’el lo luòc idonèu per s’amagar. Sollicitan alavetz del jove Raimon que bastisca sus la cima un castèl que servisca de refugi segur per aculhir los perseguits per defendre la fe catara.
 
Raimon faguèt drech a aquela demanda e, malgrat la pèrda de totas sas possessions en 1229, anèt demorar al près de sa familha dins lo recentament bastit castèl de Montsegur, segon çò qu’el meteis declara 40 ans après davant lo tribunal de l’Inquisicion, e segon çò qu’es escrich dins un dels escasses documents que s’es conservat d’aquela epòca.
 
Dins aquel fòrt inexpugnable e pauc conegut s’aculhirà a comptar d’aquel moment tot faidit,  cresent,  perfièch e quitament tanben la nauta ierarquia catara de Tolosa e de Rasés. Mas lo sètge del castrum de Montsegur, començat a la fin del mes de mai de 1243 per las tropas del senescal de Carcassona e de l’archevesque de Narbona, obliga de prene la decision de se defendre.  Raimon, un òme pacific, delega alavetz la defensa de la plaça a las mans de son cosin Pèire Rogièr de Mirapeis, qu’èra tanben co-senhor del castèl de Montsegur. Mas, après dètz meses de sètge, la precarietat de las condicions de vida, las malautiás e la mòrt per famina, fan demesir dramaticament lo nombre dels refugiats.
 
Raimon, conscient qu’aquela situacion es insostenabla, decidís de metre fin a tanta sofrença e demanda a son cosin que negòcie la reddicion al pus lèu possible. Atal, lo 1r de març de 1244 començan las convèrsas, mas l’armada francesa pausa una condicion: totes aqueles qu’abjuraràn pas l’eretgia moriràn sul lenhièr. Concedisson un relambi de 15 jorns per que perpensen, al cap del qual se cremarà totes los que perseveraràn dins l’eretgia.
 
Lo 16 de març de 1244, las flors cobrisson lo sòl de Montsegur e sus elas, a la primièra ora del matin, los soldats del rei de França trabalhan al prètzfach d’alestir un lenhièr gigantàs. Creson qu’es una estrategia d’intimidacion. Es un polit matin assolelhat. Manca a pena quatre jorns per qu’arribe la prima. L’armada dels franceses se pausa ara assetada l’èrba fresca mentre qu’espèra los òrdres dels superiors. Son convencuts que los refugiats occitans, dont d’adolescents e de vièlhs, abjuraràn al darrièr moment.
 
Ça que la, degun abjura pas, levat qualques unes que son estats prèviament elegits per que daissen un testimoniatge dels eveniments que son a mand de se passar aquel jorn a Montsegur. Un d’eles es Raimon que, abans d’abandonar per totjorn lo castèl que vendrà ocupat per un ancian amic de Simon de Montfòrt, deurà patir la dolor e la cruseltat de veire cossí mai de 200 innocents son cremats vius aquel jorn davant sos uèlhs, dont sa femna e sa filha.
 
Jol solelh e sens pietat, creman e se comburisson los còrses dels innocents mentre que lo vent escampa lentament lors cendres sul camp. Demòra pas pus que lors despolhas calcinadas. Après, lo solelh s’escond, lo vent quita de bufar e de finas gotas de pluèja començan de tombar del cèl. Pauc a cha pauc, s’intensifican fins a se clavelar coma d’espillas. Los soldats de Loís IX de França fugisson espaventats a l’abric en cresent que s’agís de qualque sortilègi o encantament d’aquel endrech enigmatic.
 
Mas de córrer servís pas a res, pr’amor que davant eles apareis la figura d’una eslançada dòna abilhada de blanc. Es Esclarmonda, qu’amb son regard solemne e son extraordinària beutat daissa totes los soldats paralisats. Eles, incapables de cessar d’agachar sos bèls uèlhs, senton a travèrs d’eles ara tanben sa tristesa e sa dolor prigondas per tanta sofrença patida a Occitània.
 
Puèi, lo temps s’emportèt aquel instant, e sus l’afligida arma dels borrèls solament demorèt l’imatge del vòl d’una colomba que bandeja sas alas entre las armas dels innocents que s’envòlan devèrs lo cèl amb un sòmi: veire liura qualque jorn lor aimada tèrra occitana.
 
Aquel foguèt lo darrièr massacre en massa que sofriguèt Occitània pendent la Crosada.
 
Uèi fa 773 ans dels eveniments istorics qu’aguèron luòc aquel jorn. Sus eles s’es elaborat aqueste raconte istoricoliterari en omenatge a las victimas d’aquel fatidic 16 de març de 1244. A l’ora d’ara, son remembrats sus una estèla plaçada sul Prat dels Cremats, al pè del castèl de Montsegur, ont se pòt legir:
 
“Als catars, als martirs del pur amor crestian. 16 març de 1244”.
 
 
 
 
Griselda Lozano

 


Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc, que fa difusion d’Occitània e de l’occitan pel public ispanofòn. 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

20 de març 10.21h

Que Montsegur sigui la derrera derrota,que pel seu heroisme n'es una victoria per l'amor al País i la Terra.
Ara cal remontar i fer la Terra Lliure. Als dos costats dels Pirineus.
Visca la terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 19.30h

Vaig visitar Montsegur i l'Ariege fa 3 anys perque el meu avi Placid Xirana, de Lillet, tenia origen occita- gasco. Soc bergueda a Sinera. Vaig viure a Pau un temps. Salut i records! ToniX.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 11.38h

En 2017, la Franca e lo vatican an rendez-vos emben lòr istòria. I a un avant la crotzada contre los albiges e un apres. Avant i avia la tolerença e la soberanaitat daus lengadocians pas solament, mas tanben de las régions perihéricas (de Bretanha en passant per Occitania, de la Borgohna, de l'Alsacae). Apres Montségur i a l'inquisicion qu'es un governament autoritari. Si los religios fan pas la guerra, las fan far per l'armada etatica, eus qu'an per devisa : tueras p'un e l'amor daus u... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 11.25h

http://gw.geneanet.org/mbelliard?lang=fr&iz=75446&m=D&p=roger+ier&n=de+mirepoix&oc=1&siblings=on¬es=on&t=T&v=6&image=on&marriage=on&full=on

e amb lo ligam sarà de plan mai bon legir...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 11.23h

pels afogats, trobaretz çai-sos un ligam que val çò que val sus la familha de mirapèis.
Se sap que Filipa de pereilha, Arpaix de perelha e esclar mond de prelha fuguèron demest los cremats del lenhièr de Montsegur.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

“Nòstre enemic èra pas l’alemand”

Aqueste dimenge 11 de novembre, de capolièrs del Mond entièr se passejan per París, en seguissent Emmanuel Macron. Dins una cordelada de ceremònias, festejan l’armistici ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 19 9
  • nuvols_parcials Aush 21 8
  • sol Bordèu 19 9
  • sol Briançon 13 0
  • sol Caors 22 8
  • nuvols Carcassona 18 8
  • sol Clarmont-Ferrand 18 5
  • sol Confolent 19 8
  • sol Gap 16 5
  • sol La Canau 20 9
  • nuvols_parcials La Gàrdia 15 7
  • nuvols_parcials La Torre de Pèlitz 13 8
  • sol Limòtges 18 8
  • nuvols Lo Borg Sant Dalmatz 13 8
  • sol Lo Puèi de Velai 12 4
  • nuvols Marselha 20 9
  • nuvols Montpelhièr 19 12
  • sol Naut Aran 15 3
  • sol Niça 12 1
  • nuvols Nimes 19 9
  • sol Pau 24 8
  • nuvols Peireguers 18 9
  • nuvols_parcials Rodés 18 8
  • sol Tolon 16 8
  • nuvols_parcials Tolosa 19 11
  • sol Valença 15 4

giny

giny

Vidèos

giny

giny

Blòcs

14/nov/2018

Hadiu


14/nov/2018

Hadiu


14/nov/2018

Hadiu


publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL 1-2: IEA-AALO



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • A l'èx-cafè de la Marina de Marselha

    L'estiu dels legeires de Jornalet 2018

  • Arremassada de signatures pera independéncia. ANC Val d'Aran, Vielha 11-12 de gèr 2014

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Mobilizacion a Brelh de Ròia per fin de sostenir lo mantenement de la linha Niça-Coni

    Mobilizacion lo diménegue 25 de mai a Brelh de Ròia per fin de sostenir lo mantenement de la linha Niça-Coni

  • © Manel Armengol

    Presentacion deth roman Òc a Barcelona en ocasion dera Hèsta d'Aran

  • © Maria Millan

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)