CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 24 de mai

Actualitats

Divendres, 12 de mai de 2017, 03h00 Sciéncia

Las plantas fan viure mai longtemps


Comentaris 4 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


Tala es la conclusion d’un nòu estudi scientific qu’a analisat las condicions environamentalas de mai de 100 000 femnas estatsunidencas. Segon l’estudi, las femnas qu’avián de plantas prèp  de lors ostals —plantas o arbres o qué que siá vegetacion— aguèron un 12% de mens de mortalitat pendent lo periòde estudiat que las femnas qu’an pas de vegetacion a proximitat.
 
“La conclusion de l’estudi es mai qu’importanta —çò diguèt Linda Birnbaum, directritz de l’Institut Nacional de Sciéncias de la Santat Environamentala estatunidenca e mecèna de l’estudi—. La descobèrta d’una mendre mortalitat dins los umans pr’amor de la vegetacion poiriá èsser clau per la santat umana dels ans venents”.
 
L’estudi a amassat divèrses cercaires dels espitals de Boston e Brigham, qu’an estudiat pendent mai de uèch ans lo nivèl environamental de mai de 100 000 femnas que demoravan pertot als Estats Units. Las femnas, que trabalhavan tanben dins d’espitals, balhèron lors adreiças e los scientifics utilizèron d’imatges per satellit per determinar quantas plantas i aviá dins los 250 mètres mai pròches de lors ostals.
 
 
Mai de vegetacion, mens de mòrts
 
Aital, l’estudi a pogut confirmar que la preséncia d’una vegetacion mai abondosa pòt èsser restacada directament amb un indici mendre de tota sòrta de mòrts (franc de las mòrts accidentalas). Las femnas que demoravan en de luòcs ont i aviá mai de vegetacion patissián fins al 4% de mens de mortalitat per las malautiás de fetge, fins al 34% de mens de mortalitat per las malautiás respiratòrias e fins al 13% de mens de cancèrs, e tot èra comparat amb de femnas que demoravan dins de zònas ont i aviá fòrça mens de vegetacion.
 
Segon la còla qu’a fach l’estudi, i pòt aver un grand nombre de rasons per explicar perqué la vegetacion prèp de l’ostal poiriá ajudar a viure mai longtemps. Entre aquestas, i a la quita vegetacion qu’ajuda a l’activitat fisica o sociala, mens d’estransi e de depression, e un melhor contacte amb la natura.
 
Totun, aqueste estudi tanben a pogut restacar coma causa dirècta d’un nivèl mendre de depression pels umans lo fach d’aver mai de vegetacion prèp dels ostals. E mai, aquò ajuda a desvolopar la socialibilitat o l’ajuda a la comunautat, coma far la caritat. Las femnas qu’avián mens de vegetacion prèp de l’ostal, çò soslinhèt l’estudi, avián un percentatge mai grand de mortalitat e fòrça mens d’activitats socialas.
 (Legissètz la seguida).



 


Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.



abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

12 de mai 21.46h

La vida animal e vegetal se sap que s'ajudan mutuament.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de mai 19.46h

Ara cal far un test de KHI2 per saber s'aquelas chifras son correladas, o s'es de la contengéncia.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de mai 16.26h

a las femnas i agrada força de plantar d'aubres e de flors prèp de lors ostals, per quant a ieu, m'agrada mai de plantar las femnas dins lors ostals e aquo me prolonga la vida


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de mai 10.21h

Flors sens rasigas perdon lors colors...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Per un jornal participatiu, viu e civilizat

Quand discutissèm amb qualqu’un, emplegam quicòm mai que de paraulas. Las expressions de la cara e los gèstes son fòrça importants per comunicar. Quand parlam al ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”

Rafèu Radreau Carnsaladièr e organizaire d'eveniments culturals a Peirafuec (Nauta Val de Var)

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • La prima en valaa de Tiniá. © Laurenç Revèst

    La prima en Tiniá

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Menton: devisa d'a 58ena Brigada alpenca (armaia francesa) en... occitan :

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • Espaci occitan a Draoníer (Val Maira). © Cristòu Daurore

    Espaci occitan a Draoníer (Val Maira)

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Escrives normalament de comentaris dels articles que publica Jornalet?


10%



28%



8%



22%



32%




Vots 124 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)