Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La Gàrdia, vilatge occitan

Domènic Iacovo, occitan de la Gàrdia, nos parla del siu país, de l’associacion “Gàrdia d’òc” e de la siá comèdia Musicala “Marianna”

Lo país de La Gàrdia
Lo país de La Gàrdia

Tèxte legit

Sovent, la vida dels occitanistas es faita de longs moments de descoratjaments, de decepcions. Al nom del “sempre endavant”, nos esforçam de los daissar darrièr e de nos concentrar suls bons moments. L’autre jorn, coneguèri un d’aqueles bons moments, un moment que compta dins la vida d’un occitan. Pel primièr còp ai parlat amb un òme de la Gàrdia.


Per los qu’estúdian l’occitan, lo vilatge de la Gàrdia es sovent mencionat. Se’n ditz qu’es una vilòta de 1500 estatjants en Calàbria (sud d’Itàlia) que l’occitan i es parlat dempuèi mantuns sègles. Levat aquò, fin finala, lo luòc e la siá istòria son fòrça mal coneguts.

Lo vilatge de la Gàrdia se compausa de doás partidas: lo “País” centre istoric, ennaut d’un puèg, e lo “País marin”, partida mai recenta a broa de la mar.  Als sègles XIIIen de valdeses occitans que se volián escapar de las persecuccions contra lor religion, aprèp s’èsser refugiats al  Piemont, s’enfugiguèron cap a la Calàbria. Es atal que la Gàrdia se poblèt de valdeses en quèsta de patz e de seguretat. E es atal qu’arribèt l’occitan dins aquesta partida d’Euròpa e que i es parlada dempuèi.


La Gàrdia: una istòria tragica e un modèl de resisténcia

Domènic Iacovo es un gardiòl de 22 ans. Lo jovenòme es plen d’estrambòrd cap al siu país. Es un fin coneisseire de son istòria, de sa cultura, e un es excelènt parlaire de la siá lenga, l’occitan gardiòl. Dins l’entrevista realizada lo 24 de setembre, nos explica las persecucions que son pòble ne foguèt victimas (“una populacion qu’ilh a sofèrt assai” ): tres sègles aprèp aver trapat refugi a la Gàrdia, los gardiòls, de fe valdesa, qu’avián integrat lo movement de la Refòrma protestanta, foguèron massacrats per centenas per l’armada de Nàpols, jos l’acusacion d’eretgia (1561). Aprèp lo chaple, los subrevivents deguèron susportar de condicions de vida terriblas pendent mantunas decadas (obligacion d’assistir a la messa cada jorn, obligacion de portar un vestit distinctiu, proïbicion de se maridar entre valdeses, proïbicion de parlar gardiòl), fins al jorn que los quitis gardiòls se desliurèron per una revolucion que lor permetèt de recuperar lors dreits.

Domènic nos explica que la resisténcia que definís la populacion gardiòl a per origina un sentiment potent d’identitat: “Se tu te vai ab un gardiòl grand e tu lhi demandas “Tu coma tu si, gardiòl o italian?” Ell al te ditz “GARDIÒL!” Depuei italian, mas prima de tot gardiòl!””  Per çò del sentiment d’occitanitat en relacion amb la rèsta d’Occitània, Domènic l’analiza coma quicòm d’instinctiu ençò dels ancians: “La gent mai granda, mai velha an pas una vision granda, mas quora la succeda que l’a ven gent dal Piemont, de le vall o de la Provènça coma la succeda, e’o gardiòl al vei que parlèm la stessa lenga, ell al ditz, coma un saup dire, “Sèm fraires, tots sètz païsans per me”. “Païsans”, per dire gardiòl, per dire occitan.”

La transmession familhala de la lenga es l’usatge a la Gàrdia. Domènic, 22 ans ausiguèt sas primièras paraulas italianas quand teniá 3 ans en començar l’escòla. L’occitan gardiòl s’ensenha normalament a la Gàrdia (pas ongan, que i a restriccions budgetàrias!) coma matèria ensenhada. Malgrat que los ostals e las familhas de la Gàrdia sián a l’encòp una universitat e un conservatòri de la cultura d’òc, s’endevina una tendéncia a çò que la lenga siá pas pus la lenga mai parlada pels jovenets: l’arribada d’internet, de mainatges non-occitans, la globalizacion apòrtan la concuréncia de l’italian.
 
 
La Gàrdia d’òc: una associacion e son president

L’associacion “Gàrdia d’òc” es l’unica associacion de promocion de l’occitan del vilatge. Domènic n’es lo president. El explica: “L’associacion “Gàrdia d’òc” ilh al fatiga tots lhi jorns, tots lhi moments per defénser e mandar enant la cultura occitana de la Gàrdia: la lenga, la tradicion e la musica.”. L’associacion a lo siu grop musical “Vent de nòtes” que ten relacions amb los grops de las Valadas.

L’associacion s’es fargada la reputacion d’èsser: “l’associacion culturala mai fòrta e mai conoissuda dins tota la Gàrdia”. Financierament son independents, ja que recebon pas cap de subvencions: totas las siás ressorgas financieras provenon de las dintradas tradicionalas de las associacions (escotissons, bevendas, manifestacions etc.).


Domènic Iacovo, creator e compositor de l’espectacle musical “Marianna”

Lo 4 d’agost passat, un espectacle musical en occitan gardiòl es estat donat dins lo vilatge. Lo siu creator n’es lo dinamic Domènic, qu’es un musicaire professsional. Es un espectacle total, una escatola d’art (art-box) coma o definís el-meteis, es a dire que i a una alternança de narracions, recitacions, de cants, balets, musica, vidèos e scenografias. L’istòria se passa a la Gàrdia a la debuta del sègle XXen. Es una istòria d’amor glorificada e tristament nafrada, digna de la poesia de Mistral. Los actors de l’espectacle son estats los joves de la Gàrdia (50 personas). La representacion atraiguèt 300 espectators.

En Domènic lo voldriá anar mostrar dins las Valadas o per Occitània Granda. Ajusta que lo vidèo serà difusit a res-non-còst perqué per el çò essencial es pas de far moneda amb l’espectacle mas se difuse çò mai possible la cultura gardiòla.

Mas lo jove occitanista ten tot un fum de projèctes pel cap. Ja es a trabalhar sus lo sieu espectacle de l’an que ven. Ja sap qu’aquesta comèdia musicala s’anomenarà “Occitània”.


La Gàrdia: un exemple per Occitània tota

En Domènic exprimís d’un biais fòrça energic lo patriotisme occitan del país de la Gàrdia en paraulas a l’encòp realistas e exaltantas: “Prima de parlar d’Occitània, avèm de cercar de defénser çò qu’avèm, perqué se perdèm la lenga, e la stèm perdunta, avèm perdut tot.Se la gent ilh parlan pas chus la lenga occitana, lh’es inutil a far Occitània, perqué dins la lenga la i a l’identitat dal pòble occitan”.

En conclusion de l’entrevista, los dos messatges qu’en Domènic vòl far passar al monde d’Occitània dita granda son aquestes:  “Recordètz de la Gàrdia. La i es la Gàrdia. Avèm l’esfortuna d’èsser luènh, MAS I SÈM”.  Puèi ajusta:   “Lhi gardiòls son pronts a far la nacion occitana.Viva la nacion occitana!”.


Domènic es un occitan e un occitanista de tria coma aimariam de ne rescontrar cada jorn. Ara, sabem que podèm comptar suls nòstres fraires de la Gàrdia e qu’avèm un dever de frairança cap a  eles. Visca la Gàrdia!
 
 
 
 
Terric Lausa

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jiròni B St Marçau
4.

Plan interessant, l'intrevista audiò, permet en mai d'auvir parlar en gardiòl. Pas totjorn aisat.
Devem contunhar a comunicar l'existança de La Gàrdia, tròp sovent obludada quante parlem de l'Occitània.

Comencem per la far figurar sus nòstras cartas, coma iò fasem emb lu collectiu lemosin Arri! :
http://arrilemosin.free.fr/

A léu

  • 0
  • 0
Franco Bronzat Luserna San Jan
3.

Los gardiòls sion partits d'aicí, de nòstras valadas valdesas, de la val Pèli, de la val Cluson e de la val Sant Martin. Beleu qualcun veniá decò d'en Provença. An pensatz de viure libres e luènh de l'inquisicion mas puèi l'adesion a la reforma calvinista es istaa la fins de la libertat.....
Dins lo nom de la libertat avem lo dover de dire Occitania mon esprit e ma tèrra. Semperoccitania !

  • 3
  • 0
Elio Rome
2.

fòrça Domènic, continua.

  • 2
  • 0
Miquèu Es Bòrdes
1.

fòrça fòrça interessant! Òsca

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article