Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Es prumèrs agricultors avien eth madeish ADN

Hè entre 12 000 e 8000 ans era populacion d’Euròpa e Asia ère un amàs de populacions tan diferentes ena epòca coma ac ei aué

Ara seguida d’un estudi e d’ua analisi genetica ara escala globau de rèstes umanes d’Orient Mejan, ua còlha internacionau d’arqueològs a trobat fin finau se quin ère eth còde genetic des prumères populacions d’agricultors que i avie ena Tèrra. S’an pogut confirmar solament tres populacions desparières d’agricultors entre hè 12 000 e 8000 ans: ua en Iran e ua auta en Palestina. Eth tresau grop demorave en Anatolia.
 
Aqueres tres populacions d’agricultors —que demorèren en Orient Mejan, hè entre 12 000 e 8000 ans— qu’an er ADN diferent. Er estudi l’an publicat ena revista Nature e suggerís qu’era expansion dera agricultura aurie mèslèu era origina ena adopcion de tecnologia pes divèrsi grops, que non pas per aucupacions de nòus territòris.
 
“Ua des prumères comunautats agricultores visquec en Palestina, en Israèl e Jordania e tanben enes montanhes Zagros d’Iran”, çò confirmèc Ron Pinhasi, professor associat d’arqueologia deth Collègi Universitàri de Dublin. “Volíem saber s’aqueri agricultors èren geneticaments semblables entre eri o s’èren mes semblables as caçaires-culheires que i avie abans d’eri”.
 
Es resultats càmbien era istòria genetica des europèus e asiatics d’aué, qu’aurien coma ancessors quate grani grops: ena Euròpa occidentau caçaires-culheires; en Euròpa orientau e enes estepes russes tanben; en Iran e Palestina dus grops d’agricultors desparièrs.
 
“Era populacion d’Euròpa e Asia ère un amàs de populacions tan diferentes ena epòca coma ac ei aué”, çò diguec David Reich, genetician dera Escòla Medicau d’Harvard. “Es populacions d’Orient Mejan se crotzèren abans d’arribar en Euròpa e crotzar-se un aute còp. E tot aquerò enquia qu'es populacions arribèren a èster geneticaments semblantes.
 
 
Ua analisi hèta damb uassi d’aurelha
 
Er estudi siguec hèt damb era analisi d’uassi d’aurelha, que pòden dar enquia 100 còps mès d’ADN que d’auti uassi. Ath delà, utilizèren ua tecnica nava entà descontaminar es rèstes de micròbis.
 
Atau sigueren comparadi es genòmes de 240 individús d’aquera epòca e 2600 dera epòca actuau, e pogueren confirmar qu’es populacions des prumèrs agricultors de Palestina, Iran e Anatolia èren geneticaments desparières. Totun, er ADN des populacions de Palestina e Iran èren geneticaments semblables as des caçaires-culheires qu’avien viscut ena region abans.
 
S’abans se pensave qu’en Euròpa aqueres populacions avien desplaçat es populacions de caçaires-culheires, ara s’a vist que non siguec atau, pr’amor que se crotzèren pendent mes de 5000 ans. E ena epòca dera Edat de Bronze er ADN ja ère coma eth d’aué.
 
Es scientifics an pogut tanben confirmar, a travèrs d’aqueth estudi genetic, com eth crotzament d’aqueri agricultors damb es generacions formèc eth còde genetic en diferenti lòcs deth Mond. Es que vivien en Anatolia marchèren enquia Euròpa, es que demoraven en Palestina marchèren enquiara Africa der Èst e es que viuien en Iran marchèren enquias estepes russes. Ath delà d’aquerò, es agricultors qu’avien un ADN crotzat entre eth des caçaires-culheires e es d’Iran arribèren enquiara Asia deth Sud.
 
De mès, er estudi a donat informacions sus ua populacion encara mès anciana, un grop nomentat es euroasiatics basics, ua branca dera familha umana que gessec d’Africa e es qu’es sòns rèstes an pogut èster tanben trobades a travèrs der estudi genetic en qüestion.
 
“Toti es grops qu’an era sua origina en Orient Mejan an coma ancessors aguesti euroasiatics basics en mès deth 50% de sòn còde genetic”, çò confirmèc Iosif Lazaridis, tanben autor der estudi e genetician. “E toti es euroasiatics basics non an cap d’ADN neandertalian. Ei susprenent pr’amor que d’auti grops que non son pas africans an enquiath 2% d’ADN neandertalian, mès es euroasiatics basics non”. (Legissètz la seguida).





 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.






abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Emmanuèl Isopet
3.

#2 Lo grop lingüisitc « indo-europèu » existís, aquò's solide. Mas d'unes an ensajat de trobar arqueologicament las traças d'un « pòble » o d'un grope indo-europèu, en estudiant de difusions d'objectes, de tecnicas, de biaisses d'inumacions, que pegarián a la realitat lingüistica. La realitat es que pas mai qu'una lenga, las tecnicas son pas ligadas a un grope genetic (ni un grop genetic a un pòble).

  • 3
  • 0
Eric Gonzales
2.

#1 Per aquò, lo grop lingüistic indoeuropèu qu'existeish, la lingüistica qu'ac a amplament demostrat.

  • 0
  • 0
Emmanuèl Isopet
1.

« Er estudi l’an publicat ena revista Nature e suggerís qu’era expansion dera agricultura aurie mèslèu era origina ena adopcion de tecnologia pes divèrsi grops, que non pas per aucupacions de nòus territòris »
Los paures que sostenon l'existéncia e la migracion d'un grop « indo-europèu » en s'apiejant sus las sobras tecnologicas van aver mal d'engolir aquò !
La coneissença del passat es una perpetuala remesa en question.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article