CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 24 de novembre

Actualitats

Dijòus, 14 de setembre de 2017, 03h00 Societat,Politica,Lenga,Internacional

Bretanha: la justícia enebís a un nenet de s’apelar Fañch

Après quatre meses de batalhas judiciàrias, lo tribunal de Kemper interditz que lo nom del nenet pòrte una “ñ”, en “aplicacion de la lenga francesa”


Comentaris 8 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


L’11 de mai passat, nasquèt a la maternitat de Kemper (Bretanha) lo pichon Fañch. L’enfanton es dempuèi sa naissença una victima de la repression lingüistica de l’estat francés, que li permet pas d’oficializar son prenom après quatre meses de batalhas judiciàrias.
 
Dimècres passat, lo tribunal de Kemper raportèt als parents, per e-mail, que lo nenet poiriá pas portar son prenom amb una “ñ”. La decision remanda a un supausat respècte de la lenga francesa. Desenant, los parents estúdian las modalitats de recors, çò rapòrta France 3.
 
Tanlèu que Fañch foguèt nascut, l’espital prenguèt en carga son enregistrament legal. Mas lo paire recebèt una telefonada dins la cambra de l’espital ont l’estat civil li anonciava qu’èra “impossible d’enregistrar lo prenom”. La rason es que “l’estat francés reconeis pas la letra ñ dins los prenoms”. Totun, aquel prenom lo pòrtan sens problèma los escrivans bretons Fañch Peru e Fañch Broudig.
 
Qualques jorns pus tard, jos la pression dels mèdias e de plusors elegits bretons, la vila de Kemper decidiguèt d’autorizar lo prenom. “La vila de Kemper, capitala de la cultura bretona, a decidit de respondre favorablament a la demanda” dels parents del nenet, çò indicava un comunicat de la vila que mençonava l’article 75-1 de la Constitucion francesa, que “proclama que las lengas regionalas son reconegudas coma d’elements del patrimòni de França”. Pasmens, en julhet, lo procuraire de la Republica convoquèt los parents del nenet.
 
 
Impossible de se nomenar Jòrdi o Loís
 
Lo problèma per que lo petit Fañch pòsca enregistrar oficialament son prenom, es que l’estat francés a decidit quals son los sols signes diacritics autorizats. Los faguèt conéisser dins una circulara datada del 23 de julhet de 2014 que se publiquèt al Jornal Oficial. Los signes permeses son solament los de la lenga francesa, es a dire à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ, ç. Per tant, dempuèi lo 23 de julhet de 2014, l’estat francés autoriza pas de registrar de prenoms coma Jòrdi o Loís.

 


 
 



abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

17 de setembre 12.08h

Cal ronçar una peticion argumentada per fin que França ratifique la convencion internacionala.
Son concernits non solament los prenoms en lenga regionala, mai tanben un los prenoms estrangièrs.
La causida de l'ortografia d'un prenom es sens consequéncia sus l'oficialitat de la lenga francesa, e sol demòra lo problèma del picament al clavier AZERTY o QUERTY.
Cresi aver ausit que i aviá un projecte de clavièr amb signes diacritics separats coma lo trèma.



Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 16.19h

#1 Gràcies per recordar el Martí Pirolet. I és ben exacte lo que dius. Martí té ara 19 anys. I a l'estat civil el seu nom sempre és sense l'accent ja que al cap de 10 anys de processos (procurador, tribunal administratiu, apel·lació, cassassió, tribunal europeu de drets humans), hem perdut. França ha defensat durant els 10 anys que aquest signe diacrític no pertany a la llengua francesa i doncs que va contra la llei que diu que tot ha de ser escrit en francès i que posar un petit ac... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 13.11h

Aquesta es la ideologia exagonala: francés o francés.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 11.33h

De fach i a quicòm que truca al pais de Voltaire, Hugo, Baudelaire e l'Abat Pierre... Mas tanben de Clovis, Louis XIV, Maurras e Mélenchon... La votz del pòble volguèt los noms "Occitanie" ,"Bretagne", alara veirem ben la seguida...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 07.25h

Cresi qu'es manca de clavièr tactil, que n' son encara amb la maquina d'escriure, e qu'en mai son luènh d'España e an pas jamai vist de tilda!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de setembre 04.36h

Lo president dau conselh culturau de Bretanha, Bernez Rouz, rapèla qu'aquelh sinne diacritic èra empleiat correntament en francés per lo rei Charles IX qu'escriviá, per exemple, «Frãce» per «France» o «cõsidérations» per «considérations» dinc sos edicts reiaus...

➔ http://www.ouest-france.fr/bretagne/fanch-va-t-il-pouvoir-garder-son-n-5228673

Aquí trobaretz una peticion per la reconeissença de la Ññ ➔ https://www.change.org/p/emmanuel-macron-pour-que-le-%C3%B1-ne-soit-... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de setembre 23.14h

Los chovinots volen que sia lo patés de son Paris bais, toleran pas que los altres parlen altras lengas. Lo respecte, va pas amb eles. Son uns, units, tan units e afarrats, que es poden pas desfarrar, bessons, han sa mateissa cara, van vestits amb lo mateis vestit, parlan disent lo mateis, en veiets un ja los has vistes a tots, educats a l'escola republicana tota diferència es eretgia. Vaja colha de curts de gambals !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de setembre 05.59h

Aquò me rapèla l'accent del petit Martí, a Catalonha Nòrd. Deu èsser grand ja. En un vintenat d'annadas, avèm pas avançat d'un pas. En revenge, las pòrtas son totjorn alandadas cap a l'anglosaxonisacion de la societat. Es a dire l'uniformisacion dels esperits que permet de far engolir una pseudocultura e tot çò que va amb ela: pollucion, ideologia de la creissença destimborlada, manjar bordilha, eca, eca. France Inter se deuriá sonar Ianqui Inter!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Pagar una multa per aver pas parlat francés

Un ciutadan còrs es estat punit amb una multa de 135 èuros per aver parlat en còrs als gendarmas durant un contraròtle, çò publicàvem aqueste dissabte passat. ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 16 7
  • sol Aush 16 8
  • pluja Bordèu 14 7
  • sol Briançon 8 1
  • sol Caors 14 6
  • nuvols Carcassona 16 6
  • sol Clarmont-Ferrand 14 4
  • pluja Confolent 11 5
  • sol Gap 8 1
  • pluja La Canau 14 7
  • nuvols_parcials La Gàrdia 14 7
  • sol La Torre de Pèlitz 16 6
  • pluja Limòtges 11 5
  • nuvols Lo Borg Sant Dalmatz 7 4
  • sol Lo Puèi de Velai 7 4
  • nuvols Marselha 18 12
  • nuvols Montpelhièr 16 12
  • nuvols Naut Aran 16 2
  • sol Niça 7 2
  • sol Nimes 17 12
  • nuvols Pau 17 7
  • nuvols Peireguers 12 6
  • sol Rodés 16 6
  • nuvols Tolon 14 9
  • sol Tolosa 16 9
  • sol Valença 11 7



giny

giny

Entrevista

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”

Baptiste Labenne que pòt deishar lo costum de vinhèr e passar lo de musicaire!

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Remèsi Firmin

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Dins los Andes amb un guida inca que me menèt dunca a Machu Picchu. © Severina Granet

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat


giny

Sondatge

Parlaràs en occitan als gendarmas quand te pausaràn de questions?


23%



11%



47%



19%




Vots 103 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)