CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 12 de decembre

Actualitats

Dimenge, 24 de setembre de 2017, 03h00

Espanha a perdut Catalonha definitivament


Comentaris 15 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (20 vòtes)
carregant En cargar


Las girofladas, simbòl per excelléncia de la revolucion portuguesa de 1974, son arribadas en Catalonha
© Ara





Etiquetas
catalonha, catalonha e aran, editorial, espanha, referendum

Lo 20 de setembre passat, Espanha perdèt definitivament Catalonha. Aquel jorn, la Gàrdia Civila espanhòla intrèt de matin dins plusors sètis del govèrn de la Generalitat, los policièrs militars faguèron mai d’una quarantena de perquisicions, detenguèron catorze nauts foncionaris e metèron en examen un vintenat de personas. Los ciutadans prenguèron per centenats de milièrs las carrièras en Catalonha tota per protestar contra aquela accion. En mai d’aquò, l’estat espanhòl bloquèt las finanças de la Generalitat e mandèt de milièrs de policièrs dins las principalas vilas catalanas. A Barcelona e Tarragona aquestes seràn lotjats dins de fèrris.
 
La revolucion catalana se ten d’un biais pacific e reclama las democracia. Las girofladas, simbòl per excelléncia de la revolucion portuguesa de 1974, son arribadas en Catalonha. Lo mond donan de flors als policièrs, e quitament n’an portat als jutges qu’an ordenat las detencions. Pasmens, lo ministèri public espanhòl a fach una denóncia de sedicion contra las manifestacions que se tenon dempuèi lo 20 de setembre passat. Lo procuraire acusa dirèctament los presidents de l’Assemblada Nacionala Catalana, Jordi Sànchez, e lo president d’Òmniun, Jordi Cuixart, que riscarián de penas de quinze ans de preson. Lo tèxt de la denóncia del procuraire rebat las meteissas paraulas que diguèt pauc abans lo ministre de l’Interior espanhòl, que qualifiquèt las manifestacions d’“accions sediciosas”.
 

«E mai s’ensagèron de los provocar, se produguèt cap de rambalh que justifiquèsse la venguda de milièrs de policièrs en Catalonha ni mai las acusacions de sedicion»

Sembla que la tòca d’aquela repression èra de provocar de susmautas e poder justificar una fòrta repression. Mas en remarcant qu’après ocupar qualques sètis de la Generalitat, lo mond protestavan pacificament, la polícia espanhòla faguèt un sètge de uèch oras a la sedença de la CUP, en esperant qu’aquí, en çò dels “radicals” se produiriá de rambalhs. Mas la responsa dels centenats de milièrs de simpatizants de l’esquèrra revolucionària catalana foguèt tojorn pacifica. E mai se los policièrs ensagèron qualques còps de provocar, aguèt luòc pas cap de rambalh que justifiquèsse l’arribada de milièrs de policièrs en Catalonha ni mai las acusacions de sedicion. La denóncia del procuraire general espanhòl passarà a l’istòria de la vergonha judiciària.
 
Eles, qu’arrèstan los elegits, menaçan los mèdias, viòlan lo secret de la correspondéncia, requisicionan de bulletins de vòte, barran de sits web, assalhisson las sedenças del govèrn de Catalonha, escorcolhan las estampariás e redaccions dels jornals, e menaçan los directors dels licèus ont se votarà, eles acusan de sedicion lo mond que revendican la democracia.
 
Las autoritats espanhòlas aurián pogut bastir un projècte de país ont los catalans se i sentiguèsson a l’aise, aurián pogut pachar lo biais de votar al referendum, aurián pogut reagir coma o faguèron Canadà amb Quebèc e lo Reialme Unit amb Escòcia. Mas solament an causida la denóncia, la menaça e la repression.
 
Lo nombre de partisans de l’independéncia de Catalonha èra naut. Mas dins la darrièra setmana s’es multiplicat exponencialament. E Espanha, amb l’actitud de son govèrn e sas fòrças de seguretat, a perdut definitivament Catalonha, que se faga lo referendum o pas.



abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

30 de setembre 11.30h

Segur, l'article ho diu molt clar, però d'això fa temps, fa temps que els Catalans volem marxar, segles, i els Països Catalans també, només la seva repressió i l'estat de confusió a que ha sotmès l'estat espanyol al Poble Català, ah, i a la inmigració massiva a que ens han sotmès, que molta s'ha integrat,d'altre no ha fet, ha pogut impedir-ho, es la feina dels espanyols de tota la vida.
Ara marxem, som prou forts, ja no els volem , bye, bye, passi-ho-bé, adéu.
Crec que es prou cl... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de setembre 10.57h

J'approuve cet article !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de setembre 09.47h

gros vendu


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de setembre 09.46h

#10 toi tg Léa puel


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de setembre 09.45h

retourne enculer les des brebis


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de setembre 09.43h

#9 FTG SALE CONSAGUIN


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de setembre 09.34h

Je vient de Lozére et nous les lozérien en avons marre de passer pour des consanguin. Il n'y a pas plus de brebis que d'habitants
Sur tié la famille et le bisous


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de setembre 18.42h

Lo raiòu / Cevenas – Hi ha hagut diferents causes que ens han anat duent cap a aquest punt. Cadascú hi ha arribat per un camí diferent: des del greuge econòmic o la manca d’inversions de l’estat, la lluita de molts anys, els insults i menyspreus continuats... (la llista detallada seria molt llarga). I la resposta de l’estat espanyol dels darrers anys, i especialment de les darreres setmanes, ha fet que al final tots ens trobem a la mateixa “trinxera”.
I no hi ha marxa enrere po... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de setembre 17.56h

Lo Pegàs / Vielha - Catalunya no pot perdre el que no és seu. Els aranesos van demanar unir-se, les Corts Catalanes ho van acceptar, es va arribar a un acord, i aquí estem. Nosaltres mai no hem trencat el pacte. Si voleu sortir de l'administració catalana només heu de fer el camí invers; el Parlament català reconeix el dret a decidir del poble aranès.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de setembre 10.42h

Capitère una frequença sus la ràdio lo còp passat e crese ben qu'èra "France Inter" o quicòm d'aquesta mena. E ben discutiguèron de Catalonha, de la situacion actuala. L'entrevistaire faguèt parlar una universitària, especialista de la societat e de la politica espanhòla. Pòde pas dire qu'un o l'autre prenguèron partit.
Per còntra, las atrapère fonsadetas las questions dau jornalista, puslèu "catalanosensiblas" e gromandas de compréner mai la situacion dins lo detalh.
Malerosame... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

La gèsta de Brussèlas

Dijòus passat a Brussèlas, lo pòble catalan, acompanhat per una considerabla partida de ciutadans araneses, faguèron la demostracion pus epica de l’istòria de lor ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen 8 2
  • nuvols_parcials Aush 9 0
  • sol Bordèu 8 3
  • sol Briançon 1 -11
  • nuvols_parcials Caors 7 1
  • nuvols Carcassona 6 -4
  • nuvols_parcials Clarmont-Ferrand 7 -2
  • nuvols Confolent 6 1
  • sol Gap 6 -5
  • sol La Canau 8 3
  • nuvols_parcials La Gàrdia 13 8
  • sol La Torre de Pèlitz 6 -3
  • nuvols Limòtges 6 1
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 2 -4
  • nuvols Lo Puèi de Velai 2 -3
  • nuvols_parcials Marselha 9 1
  • sol Montpelhièr 10 2
  • sol Naut Aran 6 -6
  • sol Niça 5 -9
  • nuvols Nimes 9 0
  • nuvols_parcials Pau 9 1
  • sol Peireguers 6 2
  • nuvols Rodés 7 -1
  • sol Tolon 11 3
  • nuvols_parcials Tolosa 8 -1
  • nuvols Valença 7 -2

giny



giny

giny

Entrevista

Qu’ei la debuta de la fin deu saunei occitan

Vincent Poudampa capdau de l’associacion Région Gascogne Perspective

Qu’ei la debuta de la fin deu saunei occitan
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Jacky Grau

    Manifestacion per l'occitan dins l'ensenhament public. Montpelhièr 16 de febrièr 2013

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Gavotina maritima - Sant Anhe, vilatge sus una pena. © Laurenç Revest

    Gavotina maritima - Sant Anhe

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que l’occitanisme deu sosténer l’independéncia de Catalonha e Aran?


74%



16%



6%



4%




Vots 114 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)